Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries
Música
Formació creada el 1939 amb el nom d’Orquestra Simfònica d’Astúries.
Debutà el 1940 sota la direcció d’Amalio López, que el 1943 fou rellevat al capdavant de la formació per Ángel Muñiz Tosca Al llarg de més de vint anys, Muñiz Tosca tirà endavant un projecte d’acostament de la música al públic asturià, si bé l’orquestra feu també algunes incursions fora del Principat Durant una breu temporada hagué de reduir el nombre de membres i es convertí en una orquestra de cambra, però el 1964, any de la mort de Muñiz Tosca, ja havia recuperat el format simfònic En homenatge a aquest mestre, l’orquestra es denominà Orquestra Simfònica d’Astúries "Ángel…
Maldives 2017
Estat
Després d’una breu i frustrada transició a la democràcia, el president Abdulla Yameen va encapçalar un nou autoritarisme que, amb el pretext de lluitar contra el radicalisme islàmic, assetja els opositors i que també l’ha enfrontat al seu germanastre i antic dictador durant trenta anys, Maumoon Abdul Gayoom En tres ocasions durant l’any, l’oposició política va intentar deposar el president al Parlament, i en totes tres i per diversos mecanismes, es va impedir la votació, la darrera i més sonada a l’agost, quan soldats de paisà van impedir físicament als diputats opositors accedir a la cambra…
Giuseppe Tavani
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Romanista italià.
Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma Fou soci fundador i vicepresident 1978-85 de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador 1970 i president 1988-94 de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes L’any 1982 organitzà el Sisè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma Dirigí les colleccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria 1979 Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i treballà en l’…
,
André-Marie Ampère
Física
Físic francès.
Autodidacte, s’interessà per totes les branques del coneixement D’ençà del 1801 fou professor de física i química a l’École Centrale de Bourg-en-Bresse, on escriví la seva primera memòria científica, sobre teoria del joc 1802 Això li valgué una plaça de professor assistent de matemàtiques a l’École Polytechnique de París 1805, on fou nomenat titular el 1809 Napoleó, impressionat pel seu talent, el nomenà inspector general d’instrucció pública 1808 Fou escollit per l’Académie de Sciences el 1814, ensenyà filosofia a la facultat de lletres, i física a la de ciències i, des del 1824, al Collège…
Alfonso Rodríguez Castelao
Alfonso Rodríguez Castelao en un dibuix fet per ell mateix
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Història
Literatura
Polític, escriptor i dibuixant gallec.
Estudià medicina a Santiago Des del 1909 treballà com a caricaturista a la premsa gallega i excellí pel contingut crític i social dels dibuixos, recollits parcialment a Cincoenta homes por dez reás 1931 i a Cousas da vida 1961, 1962 En contacte amb Vicente Risco, Otero Pedrayo i altres intellectuals, fundà la revista “Nos”, que orientà la vida política i cultural de Galícia entre el 1920 i el 1936 Des del dibuix, evolucionà cap a la literatura A Cousas 1926, 1929 els dibuixos són acompanyats amb proses humorístiques sobre els problemes de la Galícia camperola Ja abans, amb la…
Carles-Jordi Guardiola i Noguera

Carles-Jordi Guardiola i Noguera
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Política
Assagista, poeta i editor.
Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys seixanta Dedicat a tasques editorials, fou cofundador 1975 i director 1975-2001 de les edicions La Magrana Fou secretari i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana El 1980 publicà el volum Per la llengua Llengua i cultura als Països Catalans 1939-1977 , on aplega la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme Dedicat a estudiar la figura de Carles Riba i la seva voluminosa correspondència, n…
,
preludi
Música
Peça musical breu, de forma lliure, sovint per a instruments de teclat, que als s. XVI i XVII solia precedir una obra més extensa i complexa.
Cap al s XVIII era sovint el primer temps d’una suite o d’una altra obra
vibrant
Fonètica i fonologia
Dit de l’emissió fonemàtica que es caracteritza per un moviment orgànic, generalment lingual, molt breu, que interromp i allibera, successivament, el corrent d’aire espiratori.
En les llengües romàniques, hi ha dues modalitats bàsiques de realitzacions vibrants un d’apical, típica del català, el castellà, el gallec, l’occità, l’italià, el romanès i el portuguès peninsular, i una altra de velar, normal en francès i en portuguès brasiler En català hi ha, al seu torn, una oposició, en context intervocàlic, entre univibrant /r/, terme, de fet, contradictori, que es referix a una sola interrupció i multivibrant /r/, amb més d’una vibració sére, serra sére
semibreu
Música
En la notació proporcional dels s. XIII-XV, figura de nota o de pausa, anomenada semibrevis, representada per un rombe, amb un valor de mitja breu.
Al s XIII hom la representà amb un rombe negre, i posteriorment, al s XV, es transformà en una figura blanca que donà origen a la rodona actual
albarà
Un albarà del segle XIV
© Fototeca.cat
Història del dret
Cèdula, generalment de paper, acreditativa d’una ordre, concessió o provisió reial; era breu i portava la signatura o el segell del rei (lletra d’albarans).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina