Resultats de la cerca
Es mostren 1749 resultats
glicol
Química
Qualsevol dels composts que tenen dos grups hidroxil units a àtoms de carboni distints d’una mateixa cadena alifàtica.
Els glicols de baix pes molecular són líquids estables, molt higroscòpics, que bullen a més de 100°C i es congelen per sota de 0°C Els d’alt pes molecular són substàncies no volàtils i llur consistència oscilla entre la d’un líquid i la d’una cera Els glicols reaccionen amb facilitat i produeixen èsters, èters i acetals Són molt emprats en la indústria automobilística, tèxtil i del petroli, com a explosius i en farmàcia El més important de la sèrie és l’etilenglicol
lligar
Envoltar i, generalment, estrènyer amb una corda, una corretja, una cadena, etc, per unir, immobilitzar, fer un paquet, etc.
policarbonat
Química
Cadascun dels composts polimèrics que contenen grups carbonat (-O-CO-O-) repetits regularment al llarg de la cadena principal.
Poden ésser considerats com un tipus de polièsters Des del punt de vista industrial, el més important és el derivat del 2,2-bis4-hidroxifenilpropà, que presenta un elevat punt de fusió, juntament amb una notable estabilitat tèrmica i resistència a la hidròlisi àcida i a l’oxidació Hom l’obté per reacció del bisfenol esmentat amb fosgen en presència d’una base o per reacció del bisfenol amb carbonat de difenil generalment hom prefereix aquest darrer mètode Els policarbonats són substàncies transparents i rígides, que presenten bones propietats com a aïllants elèctrics Presenten l’inconvenient…
poliamida
Química
Cadascun dels composts polimèrics que contenen grups amido (-CO-NH-) repetits al llarg de la cadena principal del polímer.
Els tipus més importants de poliamides són, des d’un punt de vista comercial, les lineals alifàtiques , que poden ésser filades i són conegudes comercialment per nilons , les ramificades alifàtiques , obtingudes per reacció d’amines polifuncionals amb àcids polibàsics, les quals no són filades i troben aplicació industrial en la preparació de recobriments i adhesius, i les aromàtiques , obtingudes per condensació de clorurs de ftaloïl amb fenilendiamines, filables i amb excellents propietats tèrmiques Alguns polímers naturals de gran importància biològica, com els pèptids i les proteïnes,…
acumulat | acumulada
Química
Dit dels enllaços dobles que uneixen tres o més àtoms de carboni consecutius al llarg d’una cadena carbonada.
cadaverina
Química
Diamina de cadena lineal, d’aspecte xaropós i fumant, que es fon a 9°C, soluble en els dissolvents orgànics.
És produïda en la putrefacció dels organismes com a producte final de la descomposició dels aminoàcids ornitina i lisina i, en general, de les albúmines Hom pot obtenir-la per descarboxilació de la lisina
avantfossa
Geomorfologia
Gran fossa de subsidència que afecta l’avantpaís d’una cadena muntanyosa, en la seva fase final de plegament.
És omplerta de molassa procedent dels nous relleus
balanç
Electroacústica
Dispositiu que permet regular les intensitats dels senyals de sortida transmesos per les dues vies d’una cadena estereofònica.
cicle del carboni

Cicle del carboni
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Conjunt d’estadis pel quals passa el carboni al llarg del procés tancat a què és sotmès per l’acció dels éssers vius.
La significació biològica d’aquest cicle és molt important, ja que assenyala en línies generals els diversos sistemes d’aprofitament de l’energia per part de la biosfera, energia que contenen els composts més o menys reduïts de carboni, així com la utilització d’aquests com a material constitutiu dels éssers vius El carboni, procedent de l’anhídrid carbònic de l’aire o de l’anhídrid carbònic o bicarbonat de l’aigua, substàncies pobres en energia, entra en els éssers vius autotròfics productors primaris mercès a reaccions de síntesi fotosíntesi, quimiosíntesi La matèria orgànica així…
Ovidi Montllor i Mengual
Ovidi Montllor i Mengual
© Fototeca.cat
Cinematografia
Música
Teatre
Cantant i actor.
Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent, com el del CICF en Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, el 1967, i més tard amb les companyies Adrià Gual amb la qual actuà a Venècia i Núria Espert, i amb diversos grups independents El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant i rapsode, amb música pròpia, sobre texts de Salvador Espriu, V Andrés i Estellés, Pere Quart, J Maria de Sagarra i d’ell mateix, i enregistrà diversos discs entre altres, La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Coral romput…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina