Resultats de la cerca

Campió d’Europa a Stuttgart 1986 en la prova de salt amb perxa, campió del món a Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 i medalla d’or olímpica a Seül 1988 Ha batut en 16 ocasions el rècord del món en pistes a l’aire lliure, entre els anys 1984 i 1992, i ha deixat la marca en 6 m i 13 cm En pistes cobertes també l’ha batut 16 vegades amb una marca final de 6 m i 13 cm Màxim favorit per guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona, no aconseguí la classificació final

Destacà amb l’Apolo Patín Club, amb el qual la temporada 1948-49 pujà a primera divisió i la següent es proclamà campió d’Espanya 1950 Fitxà pel RCD Espanyol 1951-52 i guanyà el Campionat de Catalunya, i després anà a l’Antorcha de Lleida mentre feia el servei militar En tornar, jugà dues temporades al FC Barcelona, tres a l’Apolo Patín Club i el 1958 anà al Club Patí Vilanova com a entrenador, tot i que també jugà algun partit Es retirà la temporada 1959-60 Amb la selecció espanyola es proclamà campió del món 1951

Fundat el 1984 amb el nom de Club de Futbol Sala Laguna Cambrils, fou impulsat per José Laguna, que des de llavors n’és el president També exercí el càrrec d’entrenador durant els primers anys Des de la temporada 2003-04 juga a Salou, amb un breu parèntesi que jugà a la Ràpita 2008-09 Jugà durant quatre temporades a la segona màxima categoria del futbol sala estatal, la divisió de plata 2006-10 Fou un cop campió de la Lliga espanyola A i B i tres cops campió de la Copa Federació Tarragona Reuneix uns 125 jugadors i 300 socis

Fou impulsat per la Unió Excursionista de Catalunya UEC el 1961 i fundat oficialment el 1964, any que ja organitzà un torneig d’esquí alpí Cap a l’any 2000 es constituí com a entitat independent de la UEC Practica excursionisme, alpinisme, escalada, BTT, esquí, raquetes de neu, caminades de resistència i curses de muntanya Té una escola de muntanya Entre d’altres, organitza la Cursa de l’Esquiador o la Tuga Trail Copons Fou campió de Catalunya de caminades de resistència per entitats en diverses ocasions A les seves files destaca Albert Ferrer, campió de Catalunya de…

Sempre desenvolupà la seva tasca al CN Montjuïc Com a jugador fou campió de Catalunya infantil i subcampió d’Espanya absolut Després de passar-se a la direcció tècnica, fou campió de Catalunya i d’Espanya la temporada 1992-93 Posteriorment es dedicà a l’arbitratge, i dirigí 520 partits per a la federació catalana i 185 per a la federació espanyola, incloent una final de la Copa de la Reina 2006 Al juny del 2007 fou designat president del comitè d’àrbitres de la federació catalana El 2006 rebé la placa de menció honorífica del CN Montjuïc

S’inicià com a púgil amateur el 1948 i debutà en el professionalisme el 1950 Competí representant la Federació Catalana en la categoria de pes mosca fins que el 1954 passà al pes gall Es proclamà campió d’Espanya 1956, títol que revalidà diverses vegades fins el 1960 També fou campió de Catalunya del pes mosca 1951 Fou considerat el tercer millor pes mosca d’Europa i el desè del món Va rebre guardons com el Guant d’Or i el Trofeu Baró d’Esponellà Afectat d’icterícia quan preparava el Campionat d’Europa, hagué de retirar-se de la pràctica esportiva

Especialitzat en salt de perxa, fou olímpic als Jocs d’Amsterdam 1928, on quedà desè Fou sis vegades campió d’Espanya de salt de perxa 1926-30, 1932 i set de Catalunya els mateixos anys, a més del 1934, i una vegada campió de Catalunya de salt de llargada 1929 Entre els anys 1925 i 1929 establí vint-i-tres rècords de Catalunya i diversos d’Espanya de salt de perxa Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Competí sempre amb el FC Badalona, llevat dels darrers anys, que ho feu amb el FC Barcelona

S’inicià professionalment el 1995 Membre del Reial Club de Polo de Barcelona, durant vuit anys seguits fou el número 1 del món 2002-10 i va guanyar més de 140 tornejos Fou campió mundial individual 2002, 2004 i per seleccions 2002, 2004, 2006, i és l’únic jugador en la història amb 6 olim-pies d’argent 2002-06, 2009 Ha estat campió de Catalunya per equips amb el RC Polo juntament amb Jake Benzal, i amb Juan Martín Díaz ha assolit el rècord d’imbatibilitat en guanyar 22 tornejos consecutius entre el 2005 i el 2007

S’inicià al Club Nàutic Banyoles En categories inferiors fou quatre cops campió d’Espanya en vuit amb timoner 1987, 1989, 1990, 1991 Competí en dos Mundials juvenils 1990, 1991 i guanyà una medalla de bronze als Mundials sub 22 1992 En categoria absoluta, fou tres cops campió d’Espanya en vuit amb timoner 1992, dos sense 1998 i quatre scull 1999 Disputà la prova de vuit amb timoner dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i participà als Jocs Mediterranis 1993 Acumulà quinze títols de Catalunya al llarg de la seva trajectòria, fins que es retirà el 1999

Fou fundador i jugador del Club Ariel de Barcelona i també jugà al Tívoli Aconseguí deu títols de campió d’Espanya, tres per equips 1943, 1946, 1952 i set de dobles 1943-52 i fou tres vegades finalista en individuals També guanyà nou títols de campió de Catalunya, dos d’individuals 1943, 1945, cinc de dobles i dos per equips Un cop retirat fou seleccionador espanyol en el Mundial del 1959 i l’europeu del 1962 Rebé les insígnies de plata i la medalla d’or de les federacions espanyola i catalana i fou soci d’honor i president del Club Ariel