Resultats de la cerca

Deixeble de Skr'abin i de Busoni, el 1933 es traslladà a Suïssa Posseïa una ciència extraordinària dels ritmes i els timbres, i s’interessà per la percussió i la veu parlada De les seves obres cal destacar Epitafio per ABerg 1936, Preludio, Interludio lirico, postludio 1954, Meditazioni sulla maschera di AModigliani 1961 i Worte 1961

Format amb Jvan der Straet i Santi di Tito, és autor de nombrosos gravats —escenes de caça, de batalles, mitològiques i bíbliques—, sovint reproduïts en objectes ceràmics A Roma pintà grandiosos frescs d’un barroquisme exuberant al Vaticà i al palau Giustiniani Després de la mort de TZuccaro anà a Caprarola, on treballà en la decoració del palau Farnese

L’any 1643 escriví el poema La guardinfanteide Frare menor de sant Francesc de Paula, escriví obres religioses Il triplicato trionfo També fou autor de novelles La vergine parigina , de biografies i de drames musicals Il cane di Diogene 1687-88, l’obra més important, és una mena d’enciclopèdia satírica de les seves experiències humanes i literàries

Ascoli i P Rajna Fou professor de filologia romànica a la Universitat de Pàdua 1883-1927 Especialista en Boccaccio Contributo agli studi sul Boccaccio , 1887 Il cantare di Fiorio e Biancifiore , 1889-1899 i literatura provençal Manuale per l’avviamento agli studi provenzali , 3a ed 1926 Publicà el suplement italià del Lexicon mediae atque infimae latinitatis de Du Cange

Establert a Roma, fou protegit de diversos nobles i del papa Urbà VIII Antagonista de Marino, introduí, influït per França, la mètrica clàssica en la poesia italiana Conreà l’anacreòntica, les odes pindàriques, etc, amb una llengua altisonant i d’una gran musicalitat externa És autor de Canzonette 1591, Il rapimento di Cefalo 1600, Gelopea 1604

Deixeble de Galileu i de Torricelli, fou secretari de l’Accademia della Crusca, on collaborà en la tercera edició del Vocabolario Escriví obres científiques sobre Saturn, la invenció de les ulleres, etc, Prose fiorentine 1661, Vite dei pittori antichi 1667, alguns escrits dramàtics i Discorso dell’obbligo di ben parlare la propria lingua 1657, la seva obra més important

Ha collaborat en diversos mitjans i té una extensa obra, en què destaquen Barça El millor any de la nostra vida 2009 Manresa, la ciutat del bàsquet 2007 El cas Di Stéfano amb XG Luque, 2006 El Barça en guerra 1936-1939 amb JM Solé, 2006 i Anem fent camí 25 anys de seleccions esportives catalanes 1976-2002 2003

És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l’alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l’elecció i ordenat de bisbe, si no ho era, el…

Estudià a Nova York i debutà al Metropolitan Es consagrà en cantar, el 1973, el rol de Cherubino de Le nozze di Figaro a l’Òpera de París, dirigida per Giorgio Strehler Aviat el cantà a Glyndebourne i a Salzburg Hom la considera també una gran intèrpret de Rossini, Massenet i Debussy Debutà al Liceu el 1992 amb un recital

Estudià a Trieste, Berlín i Viena Dirigí el conservatori de Venècia 1939-52 És autor de ballets, nou simfonies, concerts i òperes, com la trilogia L’Orfeide 1925, Giulio Cesare 1936, I capricci di Callot 1942, La vita è sogno 1943 i Il capitan Spavento 1963 estrenada al Liceu de Barcelona el 1975 Publicà les obres completes de Monteverdi 1926-42