Resultats de la cerca

Era l’avançada més septentrional del ducat de Neopàtria Passà a la família catalana dels Novelles per l’enllaç d’Ot de Novelles amb la germana i hereva de Stefanos Melissenos El darrer senyor català fou el seu net Missili de Novelles

Al nord-oest del terme, entre els barrancs del Joncar i de Gravet, s’alça, a 491 m d’altitud, el poble de Florejacs L’indret, conquerit al segle XI, restà inclòs dins el comtat d’Urgell la referència més antiga del lloc es remunta a l’any 1082, quan Arnau i la seva esposa Guisla donaren a Santa Maria de la Seu i als seus canonges els castells de Claret i de Valltallada, ambdós del terme de Guissona L’esmentat castell de Valltallada limitava, a tramuntana, amb el terme de Floriacus Pocs anys després és documentada l’existència del seu castell concretament…

N'era el centre històric el castell de Rebollet dins el terme de la Font d’En Carròs, d’origen islàmic, esmentat des dels terratrèmols del 1598, que Jaume I donà el 1240 al noble d’origen germànic Carròs Fou tercer senyor de la baronia de Rebollet el seu net l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles mort vers el 1339, que fou succeït pel seu fill Francesc mort el 1343, per la filla d’aquest, Joana morta després del 1350, casada amb Ramon de Boixadors De la filla d’aquest, Alemanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut que el 1368 refeu el castell, destruït pels castellans el…

Corona un petit puig cònic de 469 m, antigament envoltat per un meandre de la riera de Calders, la qual més tard varià el curs Vist des de la població, aquest castell sembla enclotat i poc apte per a la defensa es manté dreta la torre, mig malmesa, i encara hi ha notables restes de muralles i una construcció que s’adjudica a l’antiga capella de Santa Maria del Castell El castell de Calders és esmentat des de mitjan segle X en l’abundosa documentació de Sant Benet de Bages, monestir que tingué moltes propietats en el terme, moltes de les quals foren cedides pels seus antics senyors, que tenen…

El topònim Montseny com a lloc és conegut des de l’any 862 El llinatge de Sesagudes, altrament dit del Montseny, i posteriorment de Montclús, senyor d’aquest castell, apareix documentat des del 1019 amb Odó de Sesagudes Casat amb Geriberga, de la família vescomtal de Barcelona, dominava un extens territori que s’estenia per les baronies de Montpalau, Palafolls i la del Montseny castells de les Agudes i Miravalls El seu fill, Umbert Odó, juntament amb la seva muller Sicardis, dotaren amb importants donacions el monestir de Sant Marçal del Montseny en el moment que fou eregit com a abadia A l’…

Làpida de Ramon d’Urtx baró de Mataplana, mort l’any 1297 i enterrat al convent de Sant Domènec de la vila de Puigcerdà J Gumí El convent de Sant Domènec de Puigcerdà havia conservat la làpida sepulcral de Ramon II d’Urtx, baró de Mataplana, que hi fou sepultat després de la seva mort sobrevinguda el 26 de desembre de 1297, com ho atesta una bella inscripció Actualment, es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona Sobre la pedra sepulcral, el cavaller difunt és representat jacent, vestit amb l’armadura, amb les mans juntes i portant espasa És voltat…

Els minsos vestigis del castell de Penallonga, conegut popularment com “el Castellot”, són situats en un turó proper a la carretera entre Perafort i els Pallaresos, a la partida del Comellar D’aquesta fortalesa, inclosa en època medieval dins el territori del Codony-Montoliu, tan sols s’han localitzat notícies documentals tardanes Una primera menció data de l’any 1391, quan consta que fou venut pel rei Joan I a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, juntament amb alguns drets reials sobre viles i llocs camptarragonins, per una quantitat total de 17 000 florins d’or d’Aragó…

Senyor de Durfort Lauzerte i familiar de Ramon V de Tolosa, vengué a traïció el castell de Brassac Carcí a Anglaterra És autor d’una tençó humorística en la qual compara les dones joves i les velles

Considerat senyor de la paraula, de la saviesa i de la ciència, és enemic de la ignorància El seu culte ha tingut un gran desenvolupament a la Xina, on hom considera l’emperador una encarnació de Mañjuśrī

Filla i hereva del senyor Joan II i d’Isabel de Portugal Fou casada amb Juan Núñez de Lara, el qual esdevingué Joan III de Biscaia mort l’any 1350 Foren succeïts pel seu fill Nunó I