Resultats de la cerca

Estudià a València, i després es traslladà al Conservatori de París, on entrà el 1851 i fou deixeble d’AF Marmontel i F Bazin El 1852 guanyà el segon premi de piano del conservatori parisenc Professor de piano en aquest centre, al mateix temps exercí com a organista en una església de París Compongué l’òpera La copa del rey de Thule i algunes operetes, entre les quals sobresurten Antes del mediodía i La hija de las aguas També fou autor d’obres simfòniques i marxes i escriví algunes peces de saló

L’any 1477 entrà al servei de la capella de la reina Isabel la Catòlica i gaudí de privilegis atorgats per aquesta El Cancionero Musical de Palacio transmet dues composicions atribuïdes a aquest compositor, el villancico a quatre veus No hay plazer en esta vida i la cançó Es por vos si tengo vida També se’n coneix una composició litúrgica, l’antífona Salve regina , concebuda alternant el cant pla i la polifonia Un dels versets tractats polifònicament podria ser un dels primers exemples peninsulars de l’escriptura a cinc veus

Es formà musicalment a Israel, on la seva família havia emigrat quan ell tenia sis anys El 1948 s’establí a Nova York, i amplià la seva formació amb Pierre Monteux, entre altres mestres Debutà com a director d’orquestra l’any 1960, i del 1963 al 1977 fou titular de l’Orquestra Filharmònica de Nova Orleans Entrà com a professor a la Carnegie-Mellon University el 1982, el mateix any que fou nomenat titular de l’Orquestra Simfònica de Bangor, formació que dirigí fins a la seva mort

Entrà com a escolà a Santa Maria de Manresa El 1787 anà a Girona, on estudià amb J Pons Quan aquest marxà a València com a mestre de capella és probable que Quintana el seguís i que exercís com a segon mestre de capella a la catedral valenciana Professà com a carmelità i està documentat a Barcelona com a organista al convent d’aquesta congregació Després d’ésser exclaustrat 1835, continuà exercint com a organista a Santa Maria del Pi Tingué fama com a organista i compongué obres religioses

Arribà al planter del Futbol Club Barcelona procedent del Nàstic de Tarragona La temporada 2009-10 entrà al Barça B i la següent debutà amb el primer equip, al qual s’incorporà definitivament la campanya 2013-14 Migcampista, ha guanyat la Lliga de Campions 2011, 2015, la Lliga 2011, 2013, 2015, 2016, 2018, 2019, 2023, la Copa del Rei 2012, 2015, 2016, 2017, 2018, 2021, la Supercopa d’Espanya 2014, 2017, 2019, la Supercopa d’Europa 2016 i el Campionat del Món de clubs 2016 Ha jugat amb la selecció catalana

El 1955 entrà com a vocal a la Federació Catalana d’Hoquei, de la qual fou tresorer 1957 i vicepresident 1958-61 A partir del mes de maig del mateix any, quan Enric Llaudet fou elegit president, formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona com a vocal i president de les seccions Dirigí les seccions del Barça fins el 1965, dos anys més tard de ser nomenat vicepresident, càrrec que mantingué fins el 1968 Abans, però, presidí la Federació Barcelonesa d’Handbol 1964-67 i la Federació Espanyola de Patinatge 1967-68

Presidí la secció d’hoquei del Reus Deportiu 1967-70 quan era el gran dominador en l’àmbit internacional Al final dels anys seixanta entrà a la directiva de la Federació Espanyola de Patinatge com a vocal i, més tard, com a responsable del Comitè Executiu Després d’un parèntesi de quatre anys, el 1984 hi tornà com a vicepresident i assessor del president, Manuel Domènech, fins el 1992 Posteriorment, accedí a la presidència de la FEP 1996-2004 També fou vicepresident del Comitè Internacional d’Hoquei Patins 1988-92

Exercí de mecànic a Ciclos Monteys Fou vocal de la Unió Ciclista Sabadell i de la Penya Ciclista Trujillo El 1993 fundà l’Esport Ciclista Bicisprint Creà un equip de BTT amb corredors com Sandra Santanyes, Sílvia Rovira, Víctor del Corral i Mercè Pacios Parallelament, endegà un equip cadet de carretera amb Cristian Astals i Josep Nadal, entre d’altres Es feu càrrec dels Campionats de Catalunya de ciclocròs i proves de l’Open Barcelona d’infantils L’any 2004 entrà com a delegat de BTT a la Federació Catalana de Ciclisme

S’inicià a la Hoja del Lunes i el diari Sport 1979, del qual fou redactor en cap Posteriorment collaborà en el Noticiero Universal , en el qual començà a escriure articles de ciclisme, i El Correo Catalán El 1983 entrà a la redacció d’esports de Catalunya Ràdio, on ocupa la direcció des del 2008 En aquest període ha cobert cinc Jocs Olímpics Barcelona, Atlanta, Sydney, Pequín i Albertville, la Copa del Món de futbol 1982, diverses finals europees de clubs de futbol i basquetbol, una vintena de Tours de França i múltiples curses ciclistes

Competí amb la Penya Ciclista Nicky’s 1956 i la Unió Ciclista Terrassa 1957 Posteriorment es dedicà a l’excursionisme dins el Club Ciclista Sant Pere Nord, que presidí 1986-95 El 1986 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme en qualitat de president de la Comissió de Cicloturisme, càrrec que es perllongà fins el 1993 Durant la seva gestió, es duplicaren les llicències cicloturistes de 1000 a 2000 i organitzà diverses edicions de la Festa del Pedal El 1989 muntà la primera Estada Cicloturista