Resultats de la cerca
Es mostren 9782 resultats
Guils del Cantó

Guils del Cantó
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a la banda esquerra del riu de Guils, al vessant meridional de la serra de Sant Magí.
La parròquia de Sant Fructuós és esmentada ja el 839 El lloc formà part del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellbò Fou municipi independent fins el 1920, en què s’incorporà al de Castellbò, que el 1970 ho féou al de Montferrer i Castellbò L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Solans i de Vila-rubla
Pasqual Maragall i Mira (2003 - )
«Catalunya és una nació Voldria que de tan natural, aquesta expressió deixés d’enutjar els uns i de sobreexcitar els altres Per damunt de tot Catalunya ha de ser un país modern, segur de les seves possibilitats i de les seves ambicions» Intervenció en el debat de política general, 28 de setembre de 2004 El 16 de desembre de 2003, Pasqual Maragall Barcelona 1941, polític, era investit 127è president de la Generalitat de Catalunya pel seu Parlament Un mes abans, la candidatura del Partit Socialista de Catalunya–Ciutadans pel Canvi que ell liderava havia obtingut la majoria de vots a les…
Sant Serni de la Pedra (la Coma i la Pedra)
Art romànic
D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui, tenim notícies de molt antic El bisbe d’Urgell Galderic, aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de Lord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, reféu l’organització parroquial per a la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que, més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós Fou vers l’any 948, que el bisbe Gisad II reclamà la restitució dels drets usurpats per Sunifred, acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i exhaustiva de…
oligomíctic | oligomíctica
Ecologia
Dit del llac les aigües del qual rarament es barregen, o ho fan molt lentament a causa dels pocs canvis tèrmics estacionals, com és el cas de nombrosos llacs tropicals.
metalepsi
Retòrica
Figura que consisteix a dir, en lloc d’allò que es vol fer entendre, allò que ha de portar-ho com a conseqüència o que ha de seguir-se’n.
distinció
Filosofia
Diferència entre dos o més éssers, realitats o dimensions del real en virtut de la qual una cosa no és l’altra o bé hom no considera que ho sigui.
Molt relacionat amb el problema de la divisió, ocupà l’interès del pensament grec i de l’escolàstica En aquesta perspectiva hom parla de distinció real si es tracta de la corresponent a coses realment distintes, o de simple distinció de raó , en el sentit d’una distinció purament mental La distinció real pot ésser física o metafísica , segons que es refereix a un nivell del real o a l’altre Hom distingeix entre distinció absoluta , quan les diverses realitats no són ni modes l’una de l’altra, i distinció modal , quan es tracta de l’existent entre una cosa i el seu mode un cos i la seva forma…
dessalar
Alimentació
Eliminar una part important de la sal d’un aliment conservat per salaó mitjançant maceracions amb aigua potable, a fi de fer-ho apte per a la preparació culinària posterior.
indicador mètric
Música
Signe o signes que, posats al començament d’una partitura o -si hi ha canvis mètrics que ho justifiquin- al llarg d’aquesta, indiquen el metre general de l’obra.
Modernament, consisteix en una fracció -dues xifres l’una al damunt de l’altra, normalment sense ratlla divisòria- que indica la proporció entre el valor total de cada compàs i el d’una rodona Així, 34, que es llegeix "tres per quatre" o simplement "tres quatre" i que, fora de la partitura, sol escriure’s en forma de fracció convencional 3/4, assenyala que a cada compàs hi entren figures per valor equivalent a tres quartes parts de la rodona una blanca amb punt, tres negres, sis corxeres, etc També s’utilitzen amb relativa freqüència uns altres signes que són herència dels sistemes d’…
front de flama
Tecnologia
Superfície més o menys irregular que separa la part de mescla encesa de la que encara no ho és, en el temps d’explosió dels motors d’encesa per guspira.
Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya
Història
Nom que adoptà el 9 de setembre de 1835 la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona per a evitar d’ésser dissolta, tal com ho havia ordenat el govern de Madrid.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina