Resultats de la cerca
Es mostren 3120 resultats
Pierre de Caseneuve
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Història del dret
Teòleg, jurista i filòleg.
Fou ordenat sacerdot l’arquebisbe de Tolosa li encarregà una obra sobre els costums del Llenguadoc, que publicà amb el títol de Traité du franc-alleu Tolosa, 1641 En plena Guerra dels Segadors publicà La Catalogne française où il est traité des droits du roi sur les comtés de Barcelone et Roussillon 1644, i posteriorment Origine des jeux floraux 1659, Origines de la langue française publicada l’any 1694 i un Traité de la langue provençale , el qual deixà inèdit
Claudio Napoleoni
Economia
Economista italià.
Collaborador del centre d’estudis per al desenvolupament de la indústria al Mezzogiorno SVIMEZ des del 1953 fins al 1963, la seva activitat es dirigí fonamentalment a la docència de la política econòmica i de la història de les doctrines, matèria de la qual fou professor a la Universitat de Torí Sota la seva direcció, hom publicà el Dizionario di Economia politica 1956, i és autor d' Il pensiero economico del 900 1961, Corso di Economia politica 1972 i Smith, Ricardo, Marx 1973
Mikhail Mikhajlovič Zoščenko
Literatura
Escriptor rus.
Pertanyent al grup Germans de Serapió, és autor de nombrosos contes humorístics amarats d’una ironia fina i penetrant, com Rasskazy Nazara Il’iča gospodina Sinebr'ukhova ‘Contes de Nazar Ilitx, senyor Sinebriukhov’, 1922, Uvažajemy grazdane ‘Respectables senyors’, 1926, etc Darrera la burla, però, s’entreveu una amargor i una tristesa que reflecteixen la profunditat de les seves creacions Els contes Prikl’učenija obes’jany ‘Aventures d’una mona’, 1946 i Pered voskhodom solnca ‘Abans de l’alba’, 1943 foren condemnats oficialment
Sebastiano Ricci
Pintura
Pintor italià.
Dins el corrent decorativista, la seva obra parteix de la còpia d’Il Veronese i serví de transició a la pintura del settecento venecià i en particular a la de GRTiepolo Grandiositat, escenografia compositiva i cromatisme molt viu són les seves característiques més remarcables D’una gran reputació en el seu temps, treballà a Venècia, Florència, Roma, Viena, Londres i París, entre altres ciutats Fou nomenat acadèmic a França La crítica artística moderna veu en ell més un artista hàbil que creatiu
María Malibran
Música
Nom artístic de la mezzosoprano castellana María Felicia García.
El 1825 debutà a Londres, amb Il barbiere di Siviglia , de Rossini, i aviat la seva fama esdevingué mítica Actuà als EUA amb el seu pare, Manuel del Pópolo Vicente García 1825-27, i a Nova York es casà amb FE Melibran, però se'n divorcià, i el 1836 es tornà a casar, amb el violinista De Bériot Assolí èxits sorollosos a París, Milà, Roma, Nàpols i Londres, especialment en òperes de Bellini Morí d’una caiguda de cavall mal guarida
Francesco Vanni
Pintura
Pintor italià.
Es formà amb ASalimbeni, estudià a Bolonya amb RPassarotti i a Roma conegué les obres de Rafael i Miquel Àngel Entre el 1580 i el 1603 era novament a Siena, on rebé l’influx d’Il Barocci i desplegà una gran activitat Anunciació , 1588, Chiesa dei Servi Conversa sagrada , 1959, església del Carmine El 1603 tornà a Roma, on el seu estil, gràcil i líric, es tornà més naturalista, en la línia classicista dels Carracci Santa Cecília i sants església del Gesù
Natalino Sapegno
Literatura italiana
Historiografia
Crític i historiador de la literatura, italià.
Professor universitari a Roma 1934-71 i membre de l’Academia dei Lincei 1954 Deixeble de BCroce i PGobetti, en els seus treballs és palesa l’evolució vers el marxisme, especialment d’AGramsci Dels seus estudis destaquen Il Trecento 1934, comentaris a la Divina Comèdia 1957, Pagine di storia letteraria 1960, Compendio di storia della letteratura italiana 1936-47, Storia della letteratura italiana 1965-69, en nou volums, amb ECecchi, i Storia letteraria delle regioni d’Italia 1968, amb WBinni
Ugo Spirito
Filosofia
Filòsof italià.
Docent a les universitats de Pisa, Messina, Gènova i Roma, fou, en un principi, seguidor de GGentile Posteriorment, derivà cap a un pensament marcat pel que ell qualificà de “problematicisme”, que consisteix a definir com a àmbit genuí de la filosofia la formulació d’objeccions al saber ja establert Exposà aquesta concepció en nombroses obres, entre les quals Il problematicismo 1976, Dal mito alla scienza 1966 i Dall’attualismo al problematicismo 1976 S'ocupà també de temes jurídics i econòmics
Telemaco Signorini

Telemaco Signorini
© Fondaziona Bano Palazzo Zabarella
Pintura
Pintor italià.
Fill de Giovanni Signorini, pintor del gran duc Fou l’animador de les tertúlies del cafè Michelangiolo de Florència, seu de I macchiaioli, i fou un dels primers de la seva generació a pintar la natura D’ideari proudhonià, es destacà pels seus temes realistes Il vecchio mercato di Firenze , Milà, collecció particular i rebé una matisada influència de l’impressionisme francès Dels seus freqüents viatges a la Gran Bretanya, n'han quedat notables vistes ambientals i urbanes d’un sobri tipisme
Joan Astruc
Lingüística i sociolingüística
Metge i filòleg occità.
Fou metge dels reis de Polònia i de França escriví un estudi clàssic sobre les malalties venèries 1736 Les seves idees anticontagionistes tingueren un gran ressò en el seu temps Es dedicà, d’altra banda, a l’estudi crític del Pentateuc, i en la seva obra Conjectures sur les Mémoires originaux dont il paroît que Moyse s’est servi pour composer le Livre de la Genèse , fou un dels primers a trobar en el Gènesi dues fonts distintes, l’elohista i la jahvista
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina