Resultats de la cerca

Fou la gran impulsora del futbol femení a Catalunya L’any 1970 publicà un anunci en un diari per aglutinar noies per a jugar a futbol En resposta a aquest anunci, jugadores com Núria Llansà, María Carmen Nieto, Lolita Ortiz, Núria Gómez, Vicenta Pubill i ella mateixa constituïren l’equip femení del FC Barcelona Debutà el 25 de desembre de 1970 amb un partit benèfic contra la UE Centelles, al Camp Nou La temporada 1971-72 disputà el primer Campionat de Catalunya Es casà amb Pau Garcia Castany , jugador del Barcelona i del Saragossa La seva filla Anna jugà de portera a l’Espanyol…

Començà a jugar al Club Tennis Tarragona i també defensà el Club Tennis Barcino Guanyà el torneig ATP Tarbes 1981 i la Copa del Rei 1986 Un cop retirat, exercí d’entrenador Dirigí Arantxa Sánchez i Conchita Martínez Formà un grup de treball amb Manolo Orantes Collaborà en la preparació de Jordi Arrese, Francis Roig, Roberto Carretero i Àlex Corretja Dirigí el Centre Internacional que la federació catalana té a Cornellà i el grup de tecnificació de la federació catalana a Tarragona Combinà la tasca d’entrenador amb la de jugador veterà En aquesta categoria fou campió mundial per…

El 1940 ingressà al FC Barcelona procedent del Racing de Sants Amb setze anys ha estat el jugador més jove a debutar en un partit oficial amb el Barça Defensa, disputà 16 partits amb el primer equip blaugrana i guanyà una Copa 1942 Jugà cedit al CE Sabadell 1942-44, amb el qual assolí l’ascens a primera divisió i, posteriorment, al Gimnàstic de Tarragona 1945-49, amb el qual pujà de tercera a primera Disputà 31 partits de Lliga a la màxima categoria, i acabà la seva carrera a segona divisió jugant una temporada amb la Balonpédica Linense, la UE Sant Andreu i el Nàstic

Fou jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 Entre el 1991 i el 1996 guanyà vuit torneigs de dobles de l’ATP Tour i un de l’ATP Championship Series Stuttgart, 1995, fent parella amb Diego Pérez i Tomàs Carbonell En el rànquing de l’ATP assolí la seixantena posició en individual 1992 i la vint-i-tresena en dobles 1995 Després de retirar-se 2001 ha treballat com a entrenador amb Feliciano López, Albert Costa i Rafa Nadal des del 2005, entre d’altres, i ha estat assistent de l’equip espanyol de Copa Davis És director de l’acadèmia Barcelona Total Tennis

Jugava d’extrem dret i començà a l’Ilerda Després passà al Lleida, amb el qual ascendí a primera divisió la temporada 1949-50 i hi actuà una temporada a la màxima categoria 1950-51 A continuació el fitxà el Real Madrid i fou jugador madridista dues temporades Seguidament, jugà al Celta 1952-58, al Saragossa 1958-60 –en ambdós clubs a primera divisió–, al Llevant 1960-62 i novament al Lleida 1962-63 Fou directiu i president en dues etapes 1982-86, 1998-02 del Lleida El 2 de juny de 2005 fou objecte d’un homenatge amb un partit entre la Unió Esportiva Lleida i el FC Barcelona

Fou un dels pioners del futbol a Catalunya Jugà en el FC Escocès i al novembre del 1900 fundà, amb altres compatriotes seus, l’Hispània Athletic Club Actuava de defensa i de porter i era el capità d’aquest equip, amb el qual guanyà la primera edició de la Copa Macaya 1901 La temporada 1904-05 jugà amb el FC Barcelona Des de bon principi alternà la seva condició de jugador amb la d’àrbitre, faceta en què adquirí gran prestigi Fou un dels promotors del Collegi d’Àrbitres, constituït el 1915 En fou el primer president i ocupà el càrrec fins el 1925

Fou el tercer president de la història del FC Barcelona A diferència dels seus antecessors, no havia participat en la fundació del club i no havia estat ni era jugador Ocupà el càrrec entre el 5 de setembre de 1902 i el 17 de setembre de 1903 Durant el seu mandat el Barça es retirà de la Copa Macaya i creà la Copa Barcelona, torneig que guanyà en la seva única edició i que donà pas al Campionat de Catalunya Introduí el rugbi com a nova modalitat dins el club Fou un dels impulsors de l’Associació de Clubs de Foot-ball, futura Federació Catalana de Clubs

Fill gran de Ladislau Kubala, quan aquest era entrenador del RCD Espanyol debutà a primera divisió a setze anys i vuitanta-tres dies, convertint-se així en el jugador més jove que ha disputat un partit oficial amb l’equip blanc-i-blau Jugà un altre partit de Lliga, però deixà de comptar per al primer equip en ser cessat el seu pare Començà la temporada 1965-66 amb el CE Sabadell, però no trigà a incorporar-se al futbol dels Estats Units juntament amb el seu progenitor La temporada 1971-72 jugà amb el Sant Andreu Es retirà de la competició amb 24 anys

Jugà en diversos equips canaris, en la Cultural Leonesa i en l’Atlético de Madrid abans de fitxar pel RCD Espanyol la temporada 1944-45 Actuava d’extrem dret i fou jugador blanc-i-blau fins la campanya 1949-50 Amb l’Espanyol disputà 129 partits de Lliga, marcà 52 gols i fou finalista de Copa 1947 Posteriorment jugà al Saragossa, i al Las Palmas Fou quatre vegades internacional i participà en la Copa del Món 1950 Amb la selecció catalana disputà 2 partits i anotà un gol En retirar-se exercí d’entrenador i dirigí nombrosos equips, entre els quals la UE Lleida 1966-67

Començà com a jugador en les categories de promoció del CE Júpiter S’inicià en l’arbitratge el 1978, i el 1986 passà a la màxima categoria de l’handbol espanyol, en la qual arbitrà fins el 2008 Debutà com a internacional el 1990 i arbitrà partits als Jocs Olímpics d’Atenes 2000 i de Pequín 2008 En la major part de la seva trajectòria formà parella amb l’àrbitre José Antonio Huelin Fou director i representant dels àrbitres a la Lliga Asobal i a la Federació Espanyola d’Handbol, director tècnic de la federació europea i professor de reglament de la federació internacional