Resultats de la cerca
Es mostren 6002 resultats
Fortuna
Mitologia
Divinitat grecoromana, àrbitra del destí humà.
Era representada amb una roda, símbol de la volubilitat de les seves resolucions, o amb la mà al timó, representació del seu poder de decisió Sembla que Servi Tulli n'introduí el culte a Roma, on el més notable dels temples que hom li dedicà és el de la Fortuna Viril s I, ben conservat En el camp de l’escultura es destaca l’anomenada Fortuna d’Antioquia , obra d’Eutíquides s IV aC còpia romana als Musei Vaticani
Deucalió
Mitologia
Nom donat a un fill de Prometeu.
En voler Zeus destruir la raça dels mortals per mitjà d’un diluvi, Deucalió, aconsellat pel seu pare, construí una arca on romangué amb Pirra, la seva muller, per espai de nou dies Arribats al cim del Parnàs, l’oracle els aconsellà, si volien restablir la raça humana, de llançar per damunt de llur cap els ossos de llur mare la Terra Llançaren, doncs, pedres que trobaren a mà, les quals es transformaren en homes i dones
psicòstasi
Religió egípcia
A l’antic Egipte, judici mític de l’ànima (‘‘pes de l’ànima’’) després de la mort.
La cerimònia és descrita en el Llibre dels morts el difunt, introduït per Anubis i Ma'at, deessa de la veritat, davant Osiris, nega els propis pecats aleshores Thot li pesa el cor i l’admet o no al reialme d’Osiris Hom en retroba l’analogia en altres religions Tema iconogràfic comú a l’art funerari egipci, fou introduït a l’Occident a través de l’art copte Qui sosté les balances sol ésser l’arcàngel Miquel
bomba
bomba tipus Orsini llançada per l’anarquista Santiago Salvador el 7 de desembre de 1893 a la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i que no esclatà
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte de ferro o altre material resistent, de forma generalment esfèrica, ple de pólvora o altre explosiu, proveït de metxa o espoleta.
El terme és especialment aplicat a l’artefacte metàllic i esfèric que hom disparava amb els morters i les bombardes A Europa hom començà d’emprar aquestes bombes a partir del s XV Després, amb l’evolució de l’artilleria, foren substituïdes per projectils d’altra mena granades, obusos, etc, i el terme fou aleshores progressivament reservat per a designar artefactes llançats o collocats a mà actualment hom l’aplica sobretot als artefactes llançats des dels avions
bescambrilla
Jocs
Joc de cartes (de basa) jugat entre dos jugadors o quatre, que es poden aparellar, i amb quaranta naips o amb el joc complet de cartes.
D’antuvi hom dóna tres cartes a cada jugador i en gira una altra, la qual determina el coll d’atot Guanya la basa l’atot més alt, la carta de major puntuació entre les mateixes d’un coll, o el jugador que té la mà si les cartes jugades no són atots i són de diferent coll La partida acaba quan han estat fetes totes les bases possibles, i guanya el jugador que fa més punts
paer
Història
Nom donat a Lleida, Tàrrega, Cervera, Balaguer, Agramunt i altres poblacions, especialment de la regió de Lleida, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis, designació equivalent a la de jurat, conseller, cònsol o procurador que rebien en altres poblacions.
Llur nombre oscillava entre 3 i 4 i representaven els diversos estaments de la població A Lleida, a partir del 1499, el paer en cap havia d’ésser forçosament de la mà major, que incloïa des d’aquesta data els cavallers i gentilhomes des del 1509 havia d’ésser elegit entre els cavallers, i els tres restants corresponien als estaments de ciutadans, doctors o metges, al de mercaders, notaris o apotecaris i al de menestrals o llauradors
Club Pilota Bac de Roda

Equip del 2010 del Club Pilota Bac de Roda
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Club de pilota basca de Barcelona.
Fundat el 2002, fou impulsat per la junta directiva de la Federació Catalana de Pilota amb l’objectiu d’oferir la possibilitat de competir en l’àmbit estatal a esportistes que no podien fer-ho amb els seus clubs En la modalitat de ferramenta juga habitualment a segona divisió estatal Disposa d’un frontó de 30 m per a frontennis i d’un altre de 36 m per a pala, paleta i mà El 2011 tenia unes 400 llicències
Joan Onofre Dassió i Boïl d’Arenós
Literatura
Poeta en castellà.
Senyor de Berfull, fou conseller de València el 1652 Participà en la justa poètica celebrada a la ciutat el 1665 amb un jeroglífic i dos poemes en castellà, que es publicaren a València 1665 Fou membre de l’Acadèmia de l’Alcàsser 1670 Hi ha un sonet seu als preliminars del Siglo cuarto de la conquista de Valencia València 1640 i un romanç a Segundo centenario de la canonización de Vicente Ferrer València 1656, ambdues obres de MA Ortí
,
wa-wa
Música
Terme onomatopeic que indica el so udolant obtingut en retallar i alliberar alternativament les freqüències agudes en el curs de l’emissió d’una nota.
En jazz , aquest recurs és emprat sobretot en la trompeta i el trombó, on s’aconsegueix apropant la mà o diversos objectes a la campana, la qual pot estar assordinada o oberta Entre els objectes es fan servir vasos i sobretot la sordina wa-wa o plunger , que derivà de la ventosa de goma d’un desembussador de desguassos En instruments elèctrics s’ha utilitzat un dispositiu accionat per pedal per a produir l’efecte wa-wa
maneta
Tecnologia
Mànec d’algunes eines format per una peça de fusta, de plàstic, etc, amb un forat adaptat a la mà.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina