Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
La Crau
Localitat
Localitat de Provença, Occitània, al departament de Var, França, situada al límit del massís de Mauras, al NE de Toló.
České Středohoří
Massís
Massís eruptiu del nord de Bohèmia, a l’est de les muntanyes Metal·líferes, on s’encaixa profundament el riu Elba.
Catalunya Zom
Cim
Cim de 6 060 m d’alt situat al massís de l’Hindūkush, a la regió de l’Ano-Gol.
Fou escalat per primera vegada per ECivís, JCerdà, GRoca, JPons i JMAnglada el 31 de juliol de 1969, formant part de l’Expedició Barcelona 1969 a l’Hindūkush Himàlaia
Lule
Riu
Riu de Suècia, format per la unió, a Kjölen, de dos braços que neixen al massís de Sulitelma (450 km).
Desguassa al golf de Bòtnia, prop de la ciutat de Luleå
pilar
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Element arquitectònic vertical, de suport, aïllat i massís, sobre el qual descansa una volta, una coberta o alguna altra càrrega.
Es diferencia de la columna pel fet de no tenir base ni capitell i poder ésser de secció no circular Per al càlcul d’un pilar cal tenir present que aquest pot presentar inestabilitats elàstiques produïdes pel vinclament
la Vall de Cofrents

Comarca del País Valencià, a la regió de Requena, a l’àrea de llengua castellana, també denominada Vall d’Aiora.
La geografia Cap de comarca, Aiora Presenta una forma rectangular i massissa entre límits molt clars a l’W i al S, la ratlla amb Castella-la Manxa província d’Albacete, que no té cap accident geogràfic, i al N la divisòria amb la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol és la serra de Martés, que arriba a 1086 m d’alt i finalment, a l’E, el pas a la Canal de Navarrés és assenyalat pel gran massís del Caroig, del qual la Vall de Cofrents o d’Aiora ocupa tota la part occidental Hidrogràficament correspon a la conca del riu Cantaban o de La Hoz, amb els seus afluents en especial el Reconque, que drena…
el Conflent

Comarca del Principat de Catalunya, a la Catalunya del Nord, a l’entorn de Prada.
La geografia Cap de comarca, Prada És constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, des que aquesta abandona la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal rossellonès Els trets fonamentals de la conca responen a la continuació oriental de les línies de fractura de la Cerdanya, que delimiten també aquí una cubeta d’esfondrament, però molt més estreta i encaixada La tanca, al sud, el massís que s’estén des del pic d’Eina 2786 m alt fins a roca Colom 2464 m, partió amb la vall del Ter Ripollès, que s’enlaira després vers el NE fins al puig de Tretzevents 2763 m i…
El Collsacabra
Pla de fàbregues i cingles del far després d’una lleu nevada Shella Hardie El Collsacabra 12, entre els principals espais naturals del sistema transversal El Collsacabra, també anomenat Cabrerès, és un massís de relleu tabular i acinglerat, que s’aixeca en el marge oriental de la Depressió Central Catalana Forma part de la Serralada Transversal, que enllaça els Pre-pirineus orientals amb la Serralada Pre-litoral La major part del territori correspon a la comarca d’Osona, on pertanyen totes les poblacions l’Esquirol o Santa Maria de Corcó, Cantonigròs, Tavertet, Rupit i Pruit El Collsacabra…
El marc geogràfic del romànic de la Fenolleda
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Fenolleda i el Perapertusès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Fenolleda, amb el cap de comarca a Sant Pau de Fenolhet, comprèn una àrea de 599,09 km 2 La majoria dels seus municipis formen part del departament dels Pirineus Orientals, excepte els més occidentals, al sector de la Vall de Santa Creu, que tot i pertànyer històricament a la Fenolleda foren assignats el 1790 al departament de l’Aude La comarca limita al N i a l’W amb el Perapertusès i el País de Salt, a l’E amb el Rosselló i al S amb el…
Sofia

Teatre Nacional Ivan Vazov, a Sofia
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de Bulgària.
Té un estatus d’ okrag independent 1038 km 2 i fa les funcions de capital de l’ okrag homònim 7385 km 2 304000 h est 1984 És situada al peu del massís del Vitosa, a l’alta vall de l’Iskār, i ocupa una situació estratègica a la cruïlla de les vies que uneixen l’Europa central i l’Europa oriental i mediterrània El seu creixement ha estat lent, i arrenca de la seva capitalitat de l’estat búlgar, el 1878, que fou preferida a la històrica metròpolis de Târnovo, malgrat la seva posició excèntrica respecte al país El 1880 només tenia 20000 h, i 154000 el 1920 L’època de màxim…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina