Resultats de la cerca

Jesuïta 1857, estudià humanitats a Loiola, filosofia a Lleó i teologia a Anglaterra, on fou ordenat de sacerdot, i a Banyoles A partir del 1873 residí a Madrid Després de diversos conflictes amb els superiors per les seves tendències filoliberals fou enviat al collegi de Puerto de Santa María Cadis el 1882, però l’any següent tornà a Madrid Destinat tot seguit a Saragossa, continuà enfrontat amb els superiors de la Companyia de Jesús i el 1891 en sortí Membre de l’Academia Española des del 1886, s’establí a Madrid com a sacerdot Escriví nombroses obres de teologia, d’ascesi i sobre altres…

Fou un dels fundadors de la Revista de Legislación y Jurisprudencia de Madrid, i publicà, en collaboració, Código de comercio español 1855, Manual completo de desamortización civil y eclesiástica 1856 i Biblioteca jurídica 1889 Participà, també, en la redacció del diccionari de Pascual Madoz

Vida i obra Continuà el negoci patern de fabricació de llibres ratllats Participà de jove en el moviment literari del començament de segle, collaborà a L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia Denuncià la precarietat del mercat literari en català de l’època des d’ El Poble Català i Joventut , on destacà com a crític literari Fou traductor d’autors antics Longus i Apulei, 1905 i moderns Els contes de Perrault , 1909 La seva bibliografia és molt extensa, principalment en el camp de la bibliofília i de l’edició de textos catalans antics Cal esmentar, en primer lloc, la fundació de…

Estudià a l’Institut Catòlic de París i rebé la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange Es dedicà a l’ensenyament i tenia una biblioteca d’uns trenta mil volums Publicà diversos opuscles sobre Lluís Carreras, Bartomeu Xiberta, Torras i Bages i altres Especialitzat en neotomisme, publicà Introducció a l’estudi de Sant Tomàs 1967 i les memòries literàries Història dels meus llibres 1967

Teixidor, participà en el moviment obrer internacionalista de 1869-74 a Sabadell organitzà la vaga dita de les set setmanes 1882, l’Ateneu Obrer 1883 i participà en la preparació del primer de maig 1890 Fou detingut a Montjuïc arran de l’atemptat del carrer dels Canvis Nous 1896 En contacte amb Francesc Ferrer i Guàrdia, fou el delegat de Solidaritat Obrera al Congrés de la CGT de Marsella 1908 i tingué una participació destacada en els conflictes de la Setmana Tràgica 1909 i de la vaga general del 1917 Detingut de nou, quedà baldat a conseqüència dels turments rebuts Collaborà a El Trabajo…

Membre del Partit Republicà Nacionalista Català, durant la Setmana Tràgica fou el cap de la rebellió a Sant Andreu dirigí en especial l’assalt a les casernes de la guàrdia civil i l’incendi de l’església parroquial Fou el primer executat en la repressió que seguí aquests fets 17 d’agost de 1909

Alliberà Valàquia dels turcs, amb la victòria de Calugareni 1595 Reuní, amb la possessió de la Transsilvània i de la Moldàvia, tota la Romania Fou mort per la traïció del general imperial Basta

Fill petit de Miloš I de Sèrbia, succeí el seu germà Milan II, que no arribà a regnar ni un mes Destronat perquè havia intentat de cercar l’ajut de Rússia, s’exilià, però tornà a Sèrbia el 1858 quan el seu pare recuperà el tron, i el succeí a la seva mort Emprengué una sèrie de reformes i fou assassinat pels sicaris dels Karadjordjević El succeí el seu net Milan IV, que esdevingué el primer rei de Sèrbia Milan I de Sèrbia

Fou el primer sobirà de la dinastia Romanov, designat per un zemski-sobor , que el 1613 posà fi a l’agitació que imperava en el país Després de governar amb l’ajut d’aquest organisme, es deixà influir pel seu pare Concertà amb Suècia la pau de Stolvobo, que tornà Novgorod a Rússia, però li tancà el pas a la mar Bàltica Deixà en poder dels polonesos Smolensk i es negà a ajudar els cosacs del Dnièper en llur lluita contra Turquia Practicà també una política d’apropament als estats de l’Europa Occidental Fou durant el seu regnat que s’instituí definitivament l’adscripció dels homes a la terra i…

Elegit com a successor de Joan II per la noblesa, no pogué enfrontar-se a l’aristocràcia Pel tractat de Buczacz 1672 cedí Podòlia als turcs i Ucraïna als cosacs El succeí Joan III