Resultats de la cerca
Es mostren 1909 resultats
Lapurdi
Comarca del País Basc, que forma part del departament francès dels Pirineus Atlàntics.
És situada entre l’Ador, al N, que la separa de les Landes, el Biduze, a l’E, els Pirineus i el Bidasoa, al S, i el golf de Biscaia, a l’W De SE a NW és travessada pel Niva, afluent de l’Ador, i pel Nivelle, que desguassa a Sant Joan Lohitzune Les activitats econòmiques principals són l’agricultura, la ramaderia i la pesca Baiona i Sant Joan Lohitzune També té petites indústries tèxtil i una concentració d’indústria petroquímica i metallúrgica als voltants de Baiona A la costa és important el turisme Hendaia, Sant Joan Lohitzune i Biarritz
Francesc Oliver i Billoch
Literatura catalana
Dramaturg.
Fou procurador dels tribunals Amb el pseudònim Mitja-Bota collaborà al setmanari “La Aurora” i publicà diverses obres de caràcter jocós El 1919, juntament amb Mascle Ros , pseudònim de Jordi Martí i Rosselló, publicà la semiparòdia en un acte El rey Herodes manacorí 1919, on es critica el vici de l’avarícia També és autor de l’obra de teatre El patrón de pesca de Mallorca 1944 i del monòleg Es xemier d’es port , publicat pòstumament 1975, que porta per subtítol «astracanada en mallorquí escrita en un matí» Deixà inèdita, entre altres obres, El rey Herodes porteño
Vida Submarina
Submarinisme
Publicacions periòdiques
Revista de submarinisme publicada per primera vegada a Barcelona el 1980.
Informava de les activitats del món submarí, en les vessants esportiva, científica i recreativa, com pesca submarina, immersió, fotografia subaquàtica, natació amb aletes i arqueologia Incloïa articles de tècnica, una secció de medicina del busseig i una de bibliografia Josep M Palau en fou director executiu i Antoni Camps Carol, director El consell de redacció estigué format per Antonio Beghetti, Manuel Melchor i Daniel Escrig Collaboraren en la redacció J Bargués, Josep M Calpena i Frederic Malagelada, entre d’altres De periodicitat bimestral, es distribuïa gratuïtament entre…
Club Nàutic Sant Pol de Mar
Vela
Club de vela de Sant Pol de Mar.
Fundat l’any 1962, practica la vela lleugera, en especial les classes de patí de vela, vaurien i optimist Des dels inicis organitza el Trofeu Furest de patí de vela El 1973 també organitzà el Campionat d’Espanya de patí de vela i el 2011, la Copa d’Europa d’aquesta disciplina Rebé en nombroses ocasions la Vela d’Or, màxima distinció de la Federació Catalana de Vela Té escola de vela i organitza cursos per difondre’n la pràctica També organitza campionats de pesca, bateigs de mar i torneigs d’altres esports com futbol sala i tennis de platja
Club Nàutic Port d’Aro
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Castell-Platja d’Aro.
Fundat al juny del 1984, els seus impulsors començaren a practicar activitats nàutiques cap el 1979 La seva activitat principal és la vela, tot i que també practica natació, motonàutica, pesca i submarinisme La secció de vela té equips de vela lleugera de classe 420, europa i optimist, i de vela de creuer Per les seves files passaren regatistes internacionals com José Luis Doreste, campió olímpic l’any 1988, o Laia Tutzó, campiona del món el 2002 Organitza regates tant de vela lleugera com de creuer Té escola de vela que imparteix cursos de raqueros, i de classe 420, europa i…
Club Nàutic Mataró
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Mataró.
Fundat al novembre del 1965, fou impulsat per Jaume Arenas, Josep Maria Diamant i Càndid Duran El primer president fou Joan Fàbregas Promogué la construcció del port esportiu de Mataró, inaugurat el 13 de setembre de 1975 Practica les diferents especialitats de vela, motonàutica i esquí nàutic Destacaren Josep Maria i Joaquim Diamant en motonàutica i Joan Diamant en esquí nàutic Organitzà el Campionat d’Espanya de classe 420 1972 i el Campionat d’Espanya d’esquí nàutic 1974 També organitzà proves en el camp de les activitats subaquàtiques, com ara els Campionats d’Espanya de pesca…
Associació de Personal de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona
Esport general
Associació poliesportiva d’empleats de "La Caixa" amb seu a Barcelona.
Fundada el 1931 amb el nom d’Associació de Personal de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears APCPVE El 1989 quan l’entitat bancària s’expandí per tot Espanya i es fusionà amb la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, canvià aquesta denominació per l’actual L’associació, coneguda com La Soci, disposa de seccions de golf, futbol sala, basquetbol, tennis, pàdel, pesca i BTT, entre d’altres Participa en competicions de caràcter social arreu de l’Estat i ha disputat competicions internacionals de futbol i de golf
Nueva Esparta
Divisió administrativa
Estat insular de Veneçuela.
La capital és La Asunción 10 375 h 1981 Comprèn les illes Margarita, Coche i Cubagua Margarita és la més gran 66 km de longitud i 33 d’amplada, i hi ha la capital Les altres illes, situades al sud de Margarita, són molt més petites, i econòmicament hi són lligades El clima és tropical La població viu concentrada al litoral de Margarita l’activitat principal és la pesca ostres perleres i l’agricultura blat de moro, canya de sucre, cocos, bananes i batates La indústria és bàsicament alimentària Hi ha salines i hom hi obté fosfats
Egea Meridional
Divisió administrativa
Regió de Grècia integrada per les illes Cíclades i del Dodecanès, que formen, respectivament, dos nomoi
.
La capital és Hermoúpolis 13 877 h 1981 Fins el 1987 formà una única regió administrativa illes de l’Egea, amb l'Egea Septentrional , de semblants característiques geogràfiques illes resultants d’una àrea d’enfonsament de materials calcaris i cristallins, litoral molt retallat, i freqüents erupcions volcàniques i terratrèmols La població, de baixa densitat 50 h / km 2 el 1991 es dedica com més va més al turisme en detriment de les activitats econòmiques tradicionals com són l’agricultura vinya, olivera, tabac, fruiters, la ramaderia ovins i la sericicultura Hi ha artesania catifes, teixits,…
Creació de la denominació d’origen Catalunya per als vins catalans
El “Diari Oficial de la Generalitat” publica una ordre que crea la denominació d’origen Catalunya per a tots els vins de qualitat que es produeixin al Principat, segons un acord del Departament de Ramaderia, Agricultura i Pesca de 22 de juny La nova denominació aplega 336 municipis catalans, i serà compatible amb les altres denominacions d’origen que ja existeixen El decret, on també s’especifica el reglament de la DO i les varietats permeses, ha de ser ratificat pel Ministeri d’Agricultura L’IACSI i l’Associació de Viticultors del Penedès impugnen la creació de la nova DO
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina