Resultats de la cerca

Començà a jugar al CD Terrassa i després passà a l'Atlètic de Terrassa Posteriorment jugà amb l’equip belga del Royal Wellington THC 2012-16 i des de la temporada 2016-17 amb el també belga Braxgata HC Membre de la selecció espanyola, participà en el Campionat d’Europa 2010, 2011, 2013, 2015, del Món 2010, 2014 i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 Del seu palmarès destaca una medalla de plata obtinguda en el Campionat d’Europa d’hoquei sala 2010, un diploma olímpic 2016 i una medalla de bronze al Campionat del Món 2018

Membre del P&P Portal del Roc de Vilanova i la Geltrú, començà l’any 1997 Fou campió de Catalunya de joc per forats 2002, 2004, campió de Catalunya de dobles amb Marc Fortuny 2006 i millor jugador del rànquing de la federació catalana 2002, 2004, 2005, 2010 Amb la selecció catalana, es proclamà campió d’Europa 2010 i també guanyà la medalla de plata 2003 i la medalla de bronze 2005 Participà en torneigs internacionals, com la Challenge Cup Catalunya-Irlanda 2002, 2011, en l’enfrontament Catalunya-Gran Bretanya 2005, en el Catalunya-Andorra 2006 i en el triangular…

Format a la Joventut Atlètica Sabadell, fou campió de Catalunya de 800 m 1953 Passà al Futbol Club Barcelona, i es proclamà campió català 1956, 1957 i estatal 1956 en 400 m tanques En la mateixa prova, aconseguí una medalla de plata 1953 i una de bronze 1957 en els Campionats d’Espanya Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb l’espanyola S’establí un parell de temporades al Brasil per motius laborals i competí a les files del São Paulo FC, amb el qual guanyà els 800 m del Campionat del Brasil 1957

Es proclamà campió d’Espanya 1975 i de la Copa d’Espanya 1973, 1988, i baté diversos rècords estatals Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972, Moscou 1980 i Los Angeles 1984, i participà en nombroses tirades internacionals Amb la selecció estatal guanyà les medalles de plata 1977, 1981 i bronze 1975, 1978 per equips en el Campionat del Món de fossa olímpica També guanyà tres Campionats d’Europa per equips Com a individual, fou campió d’Europa 1984 amb una tirada de 199/200, i quart classificat en el Campionat del Món 1975 Fou directiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic

Començà destacant al Futbol Sala Vinaròs, equip amb el qual guanyà la Lliga i la Copa 2007 i arribà a jugar a divisió de plata El 2009 fitxà pel Gimnàstic de Tarragona i disputà la Superlliga de futbol d’onze Poc després tornà al futbol sala amb el Club Futbol Sala Casa Alcalà, que fou quart al Campionat d’Europa 2010 Més endavant jugà en altres clubs en divisions inferiors Formà part de la selecció catalana i en fou capitana Guanyà el Campionat del Món 2008 i la medalla de bronze al Campionat d’Europa 2009

Formà part del Gimnàs Guinardó al final de la dècada de 1970 i al començament de la de 1980 fou campió de Catalunya i d’Espanya de trampolí i membre de la selecció estatal També exercí d’entrenador i fou assessor tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica FCG, i, des de l’any 2000, president del comitè tècnic de trampolí de la FCG Parallelament exercí de jutge de trampolí, des del 1978 d’àmbit estatal i des del 2001 d’àmbit internacional Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu de la FCG 1977 i el reconeixement esportiu de la FCG 1990

Format al Club de Golf Terramar, fou campió d’Espanya infantil 1988 i júnior 1993 El 1991 guanyà el British Boys i fou subcampió de l’Orange Bowl i, amb el Terramar, conquerí el Campionat d’Espanya Interclubs i l’European Clubs Cup Trophy Assolí el títol individual en aquesta darrera competició 1991, 1993, i el subcampionat per equips 1993 També guanyà el Campionat de Catalunya amateur 1992 i assolí la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1993 El 1994 es proclamà campió d’Espanya amateur i professional Com a professional, aconseguí el subcampionat del Torneig del Marroc 2005

Membre de l’Associació Sant Martí Esport, l’any 2001 fou campió júnior del Torneig Internacional Frivolten Cup L’any 2002 participà en el seu primer Campionat d’Europa i durant la seva carrera participà en dos Campionats del Món 2005, 2007 Aconseguí diversos títols estatals per equips i diversos podis individuals, i guanyà la Copa d’Espanya de trampolí en alguna ocasió També fou diverses vegades campió d’Espanya amb la selecció catalana Posteriorment es dedicà al pole sport , guanyà el primer Campionat d’Espanya 2012 i fou medalla de plata al Campionat d’Europa 2012

Després de treballar en televisió, dirigí el llargmetratge La petición 1976, el qual seguiren El crimen de Cuenca 1976, film polèmic arran de la seva interdicció, Gary Cooper que estás en los cielos 1980, premiat al Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1981, Hablemos esta noche 1982, Werther 1986, Beltenebros 1991, Os de Plata al Festival de Berlín, El pájaro de la felicidad 1993, El perro del hortelano 1995, premi Goya i Tu nombre envenena mis sueños 1996 En 1982-85 fou directora general de cinematografia espanyola i en 1986-89, directora general de l’organisme públic…

Graduat a l’Escola de Łódź el 1969, feu el seu aprenentatge en el terreny documental i televisiu Entre els seus llargmetratges, que evidencien un sentit poètic i tràgic de la vida, destaquen Amator 1979, Przypadek 1982, Bez Konca 1984, la sèrie Dekalog 1987-8 i La double vie de Veronique 1991 La seva darrera obra fou una trilogia inspirada en la Revolució Francesa la llibertat a Trois couleurs, bleu Lleó d’Or a Venècia el 1992 la igualtat a Trois couleurs, blanc Os de Plata a Berlín el 1993 i la fraternitat a Trois couleurs, rouge 1994, nominada a l’Oscar