Resultats de la cerca

El 1947 participà en el moviment Jeune peinture belge A partir del 1948 s’integrà en el grup COBRA El 1955 anà al Japó i s’interessà per la calligrafia japonesa, sobre la qual realitzà un film A partir del 1957 s’establí a París La seva obra es caracteritza per la repetició d’elements biomòrfics, els quals, distribuïts en la tela, es repeteixen amb poques variants i s’interaccionen Les teles donen un ambient de desintegració Sovint les seves pintures són monocromes, i els colors vermells, verds, blaus, blancs no tenen la violència acostumada en altres obres d’artistes del COBRA

D’idees liberals i independentista, realitzà importants reformes a les seves propietats escoles gratuïtes a Guáimaro, alliberament dels esclaus, etc Fou el president de la Sociedad Liberadora de Camagüey, en contacte amb els exiliats cubans als EUA, dedicada a la difusió de la idea independentista el grup, ràpidament descobert, optà per llançar-se a l’acció armada 4 de juliol de 1851, però no obtingué bons resultats El 22 de juliol, Agüero fou fet presoner a Punta de Ganado, i el 12 d’agost, afusellat juntament amb els seus companys JF Betancourt, F Zayas i M Benavides

En un primer moment la seva obra fou influïda per l’impressionisme Ferit al front el 1914 i evacuat a la Gran Bretanya, hi realitzà les primeres pintures expressionistes i el 1918 tornà a Bèlgica Les seves obres presenten personatges populars, d’aparença tosca, amb una prioritat dels colors castanys i grocs i amb uns efectes de clarobscur propers als de Rembrandt A partir del 1930 les seves pintures i escultures es revesteixen d’una brutalitat molt refinada, no gens vulgar, fruit d’una explosiva vitalitat D’aquest moment són L’estable 1933 i La camperola del pit nu 1942

De formació teatral, s’inicià en el cinema amb diversos curtmetratges Posteriorment realitzà dues comèdies crítiques, El love feroz 1973 i Colorín Colorado 1976 Obtingué l’Os d’Or a Berlín per Las truchas 1978 El 1980 dirigí Dolores , un documental sobre Dolores Ibárruri Altres pellícules seves són La corte del Faraón 1985, Divinas palabras 1987, La noche más larga 1991, Tirano Banderas 1993, El seductor 1994, Suspiros de España y Portugal 1994, Tranvía a la Malvarrosa 1996, Siempre hay un camino a la derecha 1997, Lázaro de Tormes 2000, juntament amb Fernando Fernán Gómez, i…

Estudià a Munic amb JGR Rheinberger i Max Schillings Dirigí, entre altres, les orquestres de Lübeck 1905-15, de l’òpera de Mannheim 1915-20, de la Gewandhaus de Leipzig 1922-28 i, especialment, la Filharmònica de Berlín 1928-54 Actuà sovint als festivals de Bayreuth i Salzburg Malvist pel que fou considerada una actitud equívoca envers els nazis, reprengué el 1947 les seves actuacions i enregistrà discs i realitzà òperes filmades El seu repertori fou, preferentment, Wagner, Beethoven i Brahms Com a autor, deixà tres simfonies, un concert simfònic per a piano i orquestra 1937, un…

Començà a enregistrar els primers discs el 1926 com a guitarrista acompanyant pocs anys més tard obtingué un gran èxit en solitari i com a líder dels grups que formà El 1938 féu un concert al Carnegie Hall de Nova York que el projectà a la fama i el 1951 realitzà la primera gira per Europa Actuà a Barcelona el 1953 Les seves cançons tenen una gran vàlua, a banda de la musical, per al coneixement del repertori de la música popular negra nord-americana del s XIX El 1955 publicà una autobiografia, Big Bill Blues

Es doctorà el 1946 i s’especialitzà en cirurgia cardiopulmonar i en la recerca i les intervencions a cor obert Realitzà per primera vegada un trasplantament de cor 1967, un de cor i pulmons alhora 1971 i també fou el primer a implantar un cor addicional, encavalcat damunt el cor original en pacients humans És autor de One Life 1970, autobiogràfica, Heart attack all you have to know about it 1971, The Unwanted 1974 i In the night 1977, escrites en collaboració amb S Stauder, Best medicine 1979, Good life-Good death 1980 i The body machine 1981

Amb una àmplia experiència en el camp dels curtmetratges, realitzà Tigres de papel 1977, Qué hace una chica como tú en un sitio como éste 1978, La mano negra 1980, Estoy en crisis 1982, El caballero del dragón 1985, La vida alegre 1987, Miss Caribe 1988, Bajarse al moro 1989, Los años bárbaros 1998, El cuarteto de La Habana 1999, Al sur de Granada 2003, El Próximo oriente 2006 i Rivales 2008 Per a la televisió dirigí també la sèrie televisiva Las chicas de hoy en día 1989 i la producció de La Cubana Cegada de amor 1998, entre d’altres

Treballà com a actor i realitzà diversos curtmetratges per dedicar-se, posteriorment, al llargmetratge on debutà l’any 1933 amb Paris-Deauville Altres films seus són Macao, enfer du jeu 1939, L’éternel retour 1943, La symphonie pastorale 1946, Gran Premi del Festival de Canes, Dieu a besoin des hommes 1950, Premi Internacional de Festival de Venècia, Notre Dame de Paris 1956, Maigret tend un piège 1957, Les amitiés particulières 1964, Le lit à deux places 1965, Le Soleil des voyous 1967 La Peau de torpedo 1970, Bernadette 1988 i Marie de Nazareth 1995 Feu també produccions per a…

Realitzà un vast treball de camp per Occitània, la Catalunya del Nord i els Pirineus i mantingué intercanvis molt actius amb botànics catalans, principalment amb Simó i Pons amb qui preparà cinc fascicles d’una exsiccata del gènere Rosa 1895-1900 És autor de la Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes 1900-06, molt utilitzada encara avui i que serví de model per a la Flora de Catalunya de Joan Cadevall i Diars juntament amb Joseph Soulié publicà una Florule du Val d’Aran 1913, a la qual afegí un suplement el 1922