Resultats de la cerca

Professor d’estètica a l’Istituto di Architettura de Venècia, actualment és alcalde d’aquesta ciutat Ha intervingut en la direcció de diverses revistes, entre les quals hi ha algunes de les més polèmiques i rigoroses del món cultural italià Entre els seus llibres destaquen Krisis 1976, Pensiero negativo e razionalizzazione 1977, Dallo Steinhof 1980, Icone della Legge 1985, L’Angelo necessario 1986, Dell’inizio 1990, L’arcipelago 1997 i Arte, tragedia, tecnica 2000 En la seva obra, influïda per múltiples tendències de la metafísica occidental, i en especial per Heidegger i…

El seu origen fou l’antiga Biblioteca Real, fundada el 1712, durant el regnat de Felip V, el qual l’enriquí considerablement amb donacions i facilitats adquisitives Ocupà diversos locals fins i tot cases particulars abans de la definitiva installació dins l’edifici actual, construït expressament per a aquest fi Disposa del dipòsit legal, en qualsevol suport, i conté més de 5 000 000 de volums, 30 000 manuscrits, més de 3 000 incunables i 238 000 volums rars, entre d’altres Conté un fons molt valuós d’impresos en general, de cartografia, de música i de revistes, i una magnífica…

Féu els estudis eclesiàstics a Vic, on fou ordenat de sacerdot el 1896, i es doctorà en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma A Barcelona estudià dret i filosofia, i hi exercí diverses tasques pastorals El 1911 obtingué una canongia a la catedral barcelonina i la càtedra d’economia i sociologia cristianes al seminari diocesà Se sentí vinculat a l’anomenada Escola Vigatana, fou membre de l’Esbart de Vic i seguidor de l’ideari balmesià Dirigí les revistes Aurora Social , Revista Social , i Reseña Eclesiástica , collaborà en diversos periòdics barcelonins El Correo Catalán…

Llicenciat en història per la Universitat de Montpeller 1971, és professor al Liceu Aragó de Perpinyà Arran dels fets de maig del 1968 a l’Estat francès, dels quals era un dels impulsors a l’àrea occitanocatalana, s’adherí al Parti Socialiste Unifié PSU, en el qual ocupà la secretaria de la Federació dels Pirineus Orientals 1971-72 Ha participat en la major part de les iniciatives nord-catalanes GREC, Universitat Catalana d’Estiu, Grup Cultural de Joventut Catalana, etc i en l’acció sindical dels ensenyants d’esquerres SNES, FEN Collabora a les revistes “Massana”, “Conflent”, “…

El 1919 publicà el primer recull de poemes — Mont de Piété — i fundà amb Louis Aragon i Philippe Soupault la revista Littérature , òrgan del dadaisme, on publicà Les champs magnétiques El 1924 dirigí la revista La révolution surréaliste  i publicà Manifeste du surréalisme , en els quals, influït per Freud, es lliurà a experiments d’escriptura hipnòtica Légitime défense 1926 i Second manifeste du surréalisme 1930 foren la reacció enfront de la tendència inicial a una socialització del surrealisme i al control marxista en poesia, reacció que el 1935 li feu rompre tot lligam amb el partit…

Estudià la carrera de magisteri Collaborà, entre altres revistes, a Lo Gai Saber , La Renaixença , La Veu del Montserrat i Joventut Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, hi obtingué nombrosos premis i en fou mantenidor els anys 1903 i 1904 La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat Cal destacar Poesies 1887, aplec de poemes premiats en diferents certàmens Simfonies poemàtiques 1898 i La nit a Montgrony 1905 la miscellània Lo trobador català 1892, un llibre de lectura destinat a les escoles de Catalunya, reeditat amb continuïtat i que incorporà prosa a…

Quan tenia tretze anys entrà a treballar al Folies Bergère, local que abandonà el 1914 per ingressar a la companyia del teatre Gaîté-Lyrique L’any 1915 era al Théâtre du Palais-Royal, on actuà en diverses revistes i on fou descoberta per l’actor, director escènic i escriptor Sacha Guitry, a la companyia del qual s’uní el 1916 i amb qui es casà el 1919 Fins el 1932 -any del seu divorci- interpretà alguns papers en operetes franceses Posteriorment aparegué amb el nom d’Hortense Schneider en pellícules musicals -com ara La dama de les camèlies A Gance i F Rivers 1934- al costat del…

Inicià els seus estudis musicals amb la seva mare, professora de música Més tard amplià els seus coneixements amb G Quintano i E van Dooren Al llarg de la seva vida, a través d’articles i conferències, promocionà els compositors xilens i el folklore del seu país natal Creà diverses revistes, entre les quals "La Revista Nueva" 1925, on defensà l’avantguardisme, tant pel que fa a la música com en altres manifestacions artístiques Home d’idees progressistes, ocupà diversos càrrecs públics, entre els quals destaca el de secretari de cultura de la Federación Obrera de Chile Com a…

Estudià al Conservatori de Moscou amb S Tanejev i N Rimskij-Korsakov Des del 1906 es dedicà a la crítica musical en diaris i revistes, fins i tot estrangers, com "Der blaue Reiter" Fundà i dirigí l’Institut Nacional de Musicologia de Moscou Abandonà Rússia el 1926, visqué en diverses ciutats i finalment s’establí a França És més coneguda la seva tasca de musicòleg que la de compositor Escriví Modern Russian Composers Nova York, 1927, obra indispensable per a l’estudi de la música russa moderna També dedicà estudis a A Skr’abin, M Ravel, C Debussy o S Tanejev La reunió de les arts…

Estudià a Viena amb H Graedener 1914-16 i després amb A Schönberg i G Adler 1920-24 Obtingué el doctorat amb una tesi sobre F Mendelssohn 1925 Ensenyà teoria i composició al Conservatori de Lwów 1924-41 Fou redactor en cap de les revistes "Orkiestra" i "Echo", i exercí de crític musical a l'"Express Wieczorny", de Lwów Morí durant la Segona Guerra Mundial en circumstàncies poc clares a mans dels nazis La seva importància rau en el fet que fou el primer compositor polonès que seguí l’ensenyament de Schönberg i el dodecatonisme en la seva obra, aplicant-lo al material folklòric,…