Resultats de la cerca
Es mostren 3862 resultats
Cloenda dels Jocs Mediterranis de Tarragona
Acaben els Jocs Mediterranis de Tarragona 22 de juny - 1 de juliol, marcats per incidents diversos a més dels problemes en algunes installacions i d’organització, s’han fet notar la baixa assistència de públic i les polèmiques relatives al repartiment d’entrades, i a les acusacions de marginació del català i la cultura catalana En el terreny esportiu, Itàlia és el país que aconsegueix més medalles 156, 56 de les quals d'or, seguit d’Espanya 122, 38 d’or i Turquia 95, 31 d’or Dels esportistes dels Països Catalans han obtingut medalles les nedadores Mireia Belmonte , Jèssica Vall,…
Castell de Cabres
Castell de Cabres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la Tinença de Benifassà.
El terreny és molt accidentat serres de Sant Cristòfol i de les Albardes 1 311 m al sector septentrional, i penya de l’Àguila 1 246 m al límit oriental Més de la meitat del terme és format per terres improductives El bosc, principalment pinedes, ocupa unes 800 ha L’agricultura, totalment de secà, es limita al conreu de blat i de patates Hi ha mines de lignit i d’hulla, l’explotació de les quals ha estat abandonada El poble 12 h 2006, castellencs 1 134 m és sobre una petita elevació l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç Als afores hi ha el santuari de Sant Cristòfol…
Casa Bloc
Arquitectura civil
Bloc de cases (207 habitatges) del barri de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), al carrer de Torras i Bages, projectat pel GATCPAC per encàrrec del Comissariat de la Casa Obrera de la Generalitat de Catalunya i construït (1933-37) per l’Institut contra l’Atur Forçós.
La seva construcció representà la introducció a Catalunya de les normes proposades pels Congrès Internationaux d’Architecture Moderne CIRPAC i la reacció contra les cases per a obrers unifamiliars situades en zones despoblades i mal comunicades El nou tipus de bloc que compensava l’encariment del terreny dins el nucli urbà, previst com a mòdul del nou eixample barceloní, tenia les següents característiques creació d’un espai únic en forma de S obert per tots els costats cada habitatge obert a totes dues façanes, installació al bloc dels serveis comuns més importants cooperativa de consum,…
estratègia
Militar
Ciència de projectar i dirigir les grans operacions militars.
Bé que aquest mot fou poc emprat abans del s XVIII, la ciència de l’estratègia és tan antiga com la guerra, i ha estat concebuda per Karl Clausewitz com el mitjà d’obtenir per la força l’objectiu polític d’un estat L’estratègia té com a parts executives la tàctica, en tant que s’ocupa de l’estructura dels exèrcits, del reclutament, del funcionament de l’armament i dels transports, de l’estudi del terreny, del medi humà i de les característiques de l’adversari, i la logística, en tant que s’ocupa de calcular, preparar i portar a terme tot el que fa referència a la vida, al…
hurling
Esport
Joc de conjunt, típic d’Escòcia, practicat entre dos equips, de quinze jugadors cadascun, que procuren d’introduir una pilota dins una porteria defensada per l’equip contrari.
El terreny de joc és d’herba i té unes dimensions de 177 m de llarg i 91 m d’ample Les porteries, situades al centre de les dues bandes més curtes, són constituïdes per dos pals de 5 m d’alçada distants 6,5 m l’un de l’altre i units per un travesser que s’alça 2,4 m de terra Guanya un punt l’equip que aconsegueix de fer passar la pilota pel damunt del travesser i tres punts el que aconsegueix de fer-la passar per sota La pilota és de cuir i d’un diàmetre de 25 cm, i els jugadors només la poden agafar i llançar amb uns bastons acabats en una mena de paleta El partit de hurling…
Sébastien de Pontault
Història
Militar
Enginyer i militar francès.
Senyor de Beaulieu Fou mariscal de camp i primer enginyer de Lluís XIV de França És considerat el creador de la topografia militar Dibuixava els plànols del terreny i de les fortificacions dels camps de batalla La seva obra és coneguda amb el nom Grand Beaulieu — que acabà la seva neboda — i inclou totes les operacions militars de Lluís XIV des de Rocroi a la presa de Namur 1643-92 Les glorieuses conquêtes de Louis le Grand 1646, que inclou làmines fetes per Pontault durant la guerra dels Segadors a Catalunya També publicà Plans, profils, vues 1643-47, on hi ha algunes vistes i…
viticultura
Fotografia del llibre Viticulture Espagnole. Une visite a la maison Codorniu (1904)
© Fototeca.cat
Viticultura
Branca de l’agricultura dedicada a l’estudi i al conreu de la vinya.
La viticultura és especialment dedicada a l’obtenció d’una primera matèria adient per a l’elaboració de vi de la qualitat desitjada, tenint en compte que el raïm és un producte complex que depèn del sòl, l’aigua, el sol i sobretot la temperatura Per a mantenir les característiques dels ceps, la reproducció sol ésser vegetativa, sovint amb empelts de ceps americans d’ençà de la crisi de la filloxera Les feines que cal efectuar inclouen fonamentalment la plantació, a una distància adient, segons les varietats, amb prèvia rompuda del terreny i adobament del sòl, i l’esporgada i els…
bleda

bleda
© Fototeca.cat
Horticultura
Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies, de grans fulles glabres, lluents, ondulades, fent roseta basal, i tija d’1 a 2 m, angulosa i ramificada, acabada en una panícula de flors verdoses i arrodonides, agrupades en glomèruls.
Procedeix probablement de la bleda borda i és conreada com a verdura des d’abans de Crist Havia estat emprada en medicina La bleda és de fàcil conreu prefereix els sòls rics i frescs, especialment els húmics Suporta bé la calor, però té gran necessitat d’aigua Hom en fa la sembra escalonada durant els mesos d’abril, maig i juny, en tendes o directament al terreny definitiu La recollecció s’inicia uns 70 dies després de la sembra i dura fins a les primeres glaçades el rendiment és de 25 a 30 t/ha Les principals malures que afecten la bleda són el mosaic, la podridura de les arrels…
Josep Borràs i Roca
Música
Fagotista català.
Després d’haver estudiat el fagot a Barcelona amb Joan Carbonell, s’introduí en el terreny de la música antiga de la mà d’Enric Gispert Del 1980 al 1983 visqué a Basilea, on prosseguí els estudis de fagot modern, barroc i baixó al conservatori de la ciutat suïssa i a la Schola Cantorum A partir d’aquesta estada a Suïssa, començà a collaborar en grups dirigits per Nicolaus Harnoncourt o Philippe Herreweghe Posteriorment collaborà en formacions com Le Concert des Nations i Hespèrion XX o l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure Ha estat professor de fagot i de música de cambra en…
Jan Peerce
Música
Tenor nord-americà.
Després d’haver estudiat cant amb G Boghetti, fou contractat per A Toscanini per a intervenir en els enregistraments fonogràfics de La bohème i La Traviata Debutà escènicament el 1938 a Filadèlfia amb Rigoletto i tres anys més tard ho feu al Metropolitan de Nova York amb La Traviata Romangué a la companyia d’aquest teatre fins el 1968, tot especialitzant-se en papers per a tenor líric spinto d’òperes italianes i franceses El 1956 cantà al Teatre Bol’šoj de Moscou, cosa que el convertí en el primer cantant nord-americà que hi actuava després de la Segona Guerra Mundial També feu incursions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina