Resultats de la cerca

Formada al Club Esportiu INEF Barcelona, debutà en el primer equip la temporada 2003-04 El 2007 fitxà pel Getxo Rugby Taldea i, des del 2011, també juga amb el Richmond FC de The Premiership, compaginant les dues lligues En el seu palmarès hi ha quatre Lligues Catalanes 2003-06 i sis Lligues Basques 2007-12 consecutives, quatre Copes de la Reina 2004-07 i la Premiership 2012 Ha format part de les seleccions catalana, basca i espanyola Amb la darrera debutà en el Campionat d’Europa 2004 i conquerí el títol continental el 2010 i el 2016 de rugbi de 15 També participà en alguna ocasió amb l’…

El 1964 participà en la cursa Jean Bouin Desenvolupà tota la seva carrera al Futbol Club Barcelona, a excepció de les dues últimes temporades, en què defensà els colors del Club Esportiu Universitari El seu entrenador fou Gregorio Rojo Aconseguí un títol català de 400 m llisos 1972, cinc de 800 m 1976, 1980, 1983, 1984, 1986 i dos de 1500 m 1977, 1983 En pista coberta, guanyà tres Campionats de Catalunya en 800 m 1972, 1973, 1974 Amb el FC Barcelona aconseguí la plusmarca catalana de 4 × 400 m 312,03 min el 1986, un títol estatal de 800 m en pista coberta 1972 i tres a l’aire lliure 1975,…

Als països anglosaxons és anomenat social worker a alguns països de l’Amèrica llatina, trabajador social Des de sempre ha existit algun tipus d’ajuda organitzada a altri, però la promoció de persones i grups no apareix com a professió, amb tècniques pròpies, fins a la fi del s XIX Bé que inicialment el treball dels assistents socials anava destinat predominantment als mancats de mitjans econòmics o necessitats de protecció, el seu camp d’actuació s’ha estès progressivament a activitats de tipus preventiu de problemes socials A l’Estat espanyol el seu principal àmbit de treball són els…

Elaborada amb posterioritat a les altres lleis lingüístiques autonòmiques —però abans de les sentències del Tribunal Constitucional sobre aquelles, que daten del juny de 1986—, pogué recollir-ne alguns aspectes interessants, a part de diverses aportacions específiques, com la distinció que fa en l’exposició de motius entre l’oficialitat territorial del català i la de caràcter personal del castellà, o les referències dels articles 30 i 31 i de la disposició addicional a la cooperació amb els altres territoris de llengua catalana El seu abast, en general, és semblant al de la Llei de…

En fou el primer membre Rafael Figueró el Figueró — Barcelona 1717, que actuà com a estamper i impressor a Barcelona almenys des del 1647 Casat amb una germana de l’estamper Joan Jolis, que s’inicià al seu taller, aviat fou ajudat pel seu fill Rafael Figueró i Jolis Barcelona 1669 — ~1751, que feu un viatge a l’estranger per conèixer noves tècniques i fundà una foneria de tipus Els anys 1680-1700 imprimien un gran nombre de llibres, molts dels quals amb boixos i gravats, alguns, veritables obres d’art El 1700 feren les Nenias reales i L’Harmonia del Parnàs per a l’Acadèmia Desconfiada, i el…

Campió dels EUA a tretze anys, fou el jugador més jove de la història a assolir 1959 la designació de gran mestre Després d’una sèrie ininterrompuda de victòries, el 1972 es proclamà campió del món en vèncer el rus Boris Spasskij a Reykjavík, triomf que esdevingué simbòlic de la guerra freda a Occident en un esport tradicionalment dominat pels soviètics Des d’aleshores les seves excentricitats arruïnaren la seva trajectòria el 1975 perdé el títol mundial voluntàriament per desacords amb la FIDE amb motiu del matx que havia de disputar amb l’aspirant al títol Antatolij Karpov Reclòs durant els…

Fill de mare armènia i pare jueu, el seu cognom de naixement era Weinstein, que canvià pel de la seva mare Kasparian russificat El 1980 fou campió mundial juvenil i el 1981 assolí el títol de campió de l’URSS El 1985 guanyà Anatoli Karpov i aconseguí el campionat del món a Moscou Retingué el títol fins el 1993, any en què, amb altres escaquistes, encapçalà una escissió a la Federació Internacional d’Escacs FIDE i creà amb altres jugadors d’escacs l’Associació Professional d’Escaquistes, organisme vigent fins el 1996 que promogué dues competicions mundials 1994 i 1995, ambdues guanyades per…

Corredor de fons, el 2002 guanyà el campionat del món de cros curt i llarg, i revalidà aquests títols en les edicions posteriors del 2003, 2004, 2005 i 2006, successió mai no aconseguida per cap altre atleta, i el 2008 recuperà el títol, perdut l’any anterior El 2003 guanyà la medalla d’or als campionats del món d’atletisme en els 10 000 m i fou bronze en la distància de 5 000 m El 2004 assolí l’or olímpic als Jocs d’Atenes en els 10 000 m i l’argent en els 5 000 El 2004 baté els rècords mundials dels 5 000 m 123735 min i 10 000 m 262031 min, que abans posseïa el seu compatriota Haile…

Segon comte de la Conquista de las Islas Batanes —títol que heretà 1805 del seu germà José—, es destacà en les guerres de Carles III i Carles IV i assolí el grau de tinent general El 1807 fou nomenat capità general de València en esclatar la Guerra del Francès, malgrat la seva actitud indecisa envers Josep Bonaparte, es veié forçat pels avalots populars a oposar-s’hi presidí la Junta Suprema de Govern del Regne de València, però no sabé impedir els crims sanguinaris del canonge Baltasar Calvo, i només estimulat per Joan Rico gosà fer-lo empresonar 7 de juny de 1808 Organitzà la defensa de…

El seu fill Grimaldo Canella mort el 1184 també exercí aquest càrrec 1162, 1170 i 1184 i fou pare d’ Oberto Grimaldi mort el 1252, el qual fou comissari de Gènova per la pau amb Pisa el 1188 i tingué quatre fills Ingo Grimaldi originà tres línies la dels ducs d’Èboli, prínceps de Salern i marquesos i comtes de Sola, la dels senyors d’Antíbol, barons de Canhas i marquesos de Corbons, extingida al segle XIX, i la dels marquesos Grimaldi, radicada a Gènova i que obtingué aquest títol de l’emperador Carles V el 1529 i es fixà a Anglaterra al segle XVII amb Alessandro Grimaldi , mort el 1732 d’…