Resultats de la cerca

Graduat pel Massachusetts Institute of Technology 1968, es doctorà a la Universitat de Stanford el 1973 Des del 1976 treballa com a investigador i exerceix la docència a la Universitat de Duke Membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències 2004, el 2015 compartí el premi Nobel de Química amb Tomas Lindahl  i Aziz Sancar  pels seus treballs sobre els mecanismes de reparació de l’ ADN , en particular la metilació de l’ADN, per la qual determinats enzims detecten les duplicacions defectuoses de nucleòtids i les corregeixen

El primer dia de viatge oficial als Estats Units, el conseller d’Economia i vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, es reuneix amb l’alcalde de Miami, Tomás Regalado, al qual presenta les línies econòmiques de Catalunya i explica el compromís del Govern català de celebrar un referèndum d’independència El dia 3, se signa el principal acord del viatge, la renovació de la collaboració entre els ports de Miami i Barcelona, en el qual, segons fonts de la delegació catalana, el cònsol espanyol intenta sense èxit incloure l’expressió "regne d’Espanya"

Plantejat per Aristòtil, que hi donà solucions diverses, el tema fou debatut per l’escolàstica per motius cristològics Per a Tomàs d’Aquino, aquest principi era constituït per la matèria primera quantificada per a Duns Escot, era d’ordre ontològic i s’expressava en l' ecceïtat per a Occam, contràriament, el problema era inexistent, atesa la seva actitud nominalista Modernament, Leibniz se n'ocupà, i el resolgué adés en el pla de l’essència, adés en el de l’espai i el temps, solució, aquesta última, que propugna Schopenhauer

Són autors de summes de sentències —també anomenats sentenciaris —, entre altres, Hug de Sant Víctor, Alexandre de Hales i, el més destacat, Pere Llombard, dit magister sententiarum Entre els autors del segon tipus de summes —coneguts també com a summistes — destaquen RGrosseteste, amb la seva Summa philosophiae , i, sobretot, Tomàs d’Aquino, amb la Summa contra gentiles i la monumental Summa theologica , dividida en tres parts la segona de les quals té, així mateix, dues parts i integrada per un seguit de qüestions , cadascuna de les quals consta de diversos articles

Relació de doctors de l’Església Albert el Gran, Alfons de Ligori, Ambròs, Anselm, Antoni de Pàdua, Atanasi, Augustí, Basili el Gran, Beda el Venerable, Bernat, Bonaventura, Caterina de Siena, Ciril d'Alexandria, Ciril de Jerusalem, Efrem el Siri, Francesc de Sales, Gregori de Narek, Gregori el Gran, Gregori Nazianzè, Hilari de Poitiers, Hildegarda de Bingen, Isidor, Jeroni, Joan Crisòstom, Joan Damascè, Joan d'Àvila, Joan de la Creu, Lleó el Gran, Llorenç de Brindisi, Pere Canisi, Pere Crisòleg, Pere Damià, Robert Bellarmino, Teresa de Jesús, Teresa de Lisieux i Tomàs d’Aquino

Deixeble de Manuel Penella i Raga, Robert Segura i Salvador Giner Fou pianista del Cafè Espanya, de València Estrenà sarsueles i sainets lírics, com Les barraques 1899, De València al cel, etc, d’algunes de les quals escriví també el llibret Anà a Madrid, on formà part de la companyia lírica de Tomás Bretón Tornà a València, on dirigí el Teatre Russafa hi estrenà La fiesta de la campana, Rejas y votos i la sarsuela Porta-Coeli El 1916 estrenà Educandas y dragones i el 1917, El amo del mar

Ingressà al convent mercedari de València i completà estudis a Salamanca El 1526 anà a Tunis en una expedició que redimí 234 captius Des del 1536 fou comanador perpetu del convent de València i després provincial i vicari general de l’orde Ensenyà teologia a la Universitat de València i més tard al collegi Universitat de Gandia, on tingué com a deixeble Francesc de Borja Autor de comentaris en llatí sobre Tomàs d’Aquino 1525, 1548 i d’altres obres i opuscles, alguns inèdits, és considerat com un dels precursors del molinisme

Menà una vida bohèmia i fastuosa, i foren secretaris seus Blasco i Ibáñez i Tomás Luceño En les seves obres —hom en compta més de 300—, condicionades per la urgència de l’elaboració i pel públic, poc exigent, predomina la intriga i l’acció algunes són de tema històric El bastardo y el rey, 1851 El pastelero de Madrigal, 1862 El conde-duque de Olivares, 1870 i unes altres, de tema actual Los desheredados, 1865 María, 1868 La sangre del pueblo, 1869 També escriví un volum de Poesías 1835, a la manera de Zorrilla

Prengué l’hàbit dominicà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1494, d’on fou professor 1502-03 El 1505 fou assignat al convent de Puigcerdà per a ensenyar-hi teologia Estudià a Pavia 1507 i a París, on rebé el títol de mestre en teologia 1511 Destinat a la ciutat de Mallorca 1512, el 1513 fou elegit prior del convent de Barcelona i el 1523 fou assignat com a professor de teologia al de València Publicà uns comentaris a les Opera logicalia de Tomàs d’Aquino Isagoge ad categorias Aristotelis atque peryarmenias Barcelona, 1514

Des del 1945 residí a Barcelona Traduí al gallec poemes de Salvador Espriu, Pere Quart, Jacint Verdaguer, Tomàs Garcés, etc La seva obra poètica evolucionà des de l’imaginisme, a la manera d’Amado Carballo Orballo íspido , 1955, fins a una consciència adolorida dels problemes collectius de Galícia Canta de lonxe o corazón do tempo 1969 De la seva obra narrativa cal destacar Contos que non son contos 1969 i Trancos da vida do Braisiño 1970 Traduí també la Bíblia al gallec i escriví novelles en castellà La oscura corriente , 1969