Resultats de la cerca
Es mostren 6586 resultats
baule
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de raça sudànida del centre de la Costa d’Ivori, entre el riu Bandama i el riu Nzi, format de la mescla dels pobladors autòctons guros i senufos amb immigrats aixantis.
Els baules 400000 individus, aproximadament són agricultors de la selva i pescadors De cultura desenvolupada, dominen el treball dels metalls or, coure i posseeixen un nivell remarcable en les arts plàstiques màscares, figures, ceràmica Segons la classificació de JH Greenberg, parlen una llengua del grup kwa
backbone
En una xarxa d’àrea local, subxarxa d’una capacitat de transmissió elevada que permet d’interconnectar diversos segments de la xarxa.
L’ús d’un backbone de l’anglès, ‘columna vertebral’, per exemple una FDDI, en lloc d’una passarella, depèn de les característiques de la xarxa Normalment, no hi ha cap connexió directa entre el backbone i els terminals, com ara servidors i estacions de treball
Barbara Kruger
Art
Artista nord-americana.
El seu treball es basa en l’apropiacionisme i utilitza la imatge i el llenguatge per a realitzar una crítica dels estereotips de la nostra cultura Amplia, retalla i combina fotografies, que manipula juxtaposant o bé superposant textos que remarquen fórmules típiques del llenguatge, clixés textuals
Bernat Queixanes
Metge.
Es graduà en medicina a Barcelona És autor d’un treball en el qual combat l’abús de les sagnies en el tractament de les malalties, freqüent entre els metges valencians Adversus valentinos et quosdam alios nostri temporis medicos, de ratione mitendi sanguinem in febribus putridis 1592
Josep Mudarra
Cristianisme
Mercedari, doctor en teologia.
Ensenyà art i teologia al convent de València i fou comanador dels convents de Sogorb i de Tarragona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1788, hi llegí un treball sobre l’origen de la llengua catalana 1789 Publicà nombrosos sermons i obres religioses
barrinadora
Construcció i obres públiques
Màquina perforadora especialment concebuda per a fer barrinadures.
La barrinadora, proveïda d’una barrina com a eina de treball, permet d’aconseguir forats de fins a 5 o 6 m de profunditat i de 90 mm de diàmetre, adients per a collocar-hi càrregues explosives Les barrinadores poden treballar a percussió o a rotació
Heribert Rosweyde
Historiografia
Historiador holandès.
Jesuïta 1588 i sacerdot 1599, ensenyà història de l’Església a Douai, a Saint-Omer i a Anvers El seu material hagiogràfic i la publicació des del 1607 de Fasti sanctorum serví de base a l’ulterior treball dels bollandistes Entre altres, publicà les Vitae Patrum 1615
Manuel Vilà i Olesa
Metge.
Es consagrà a la lluita antipalúdica al delta de l’Ebre i demostrà científicament la presència de la malaltia anomenada kala-azar 1913 Dirigí la revista El Estandarte Católico , de Tortosa Un excés de treball li provocà una malaltia greu que l’obligà a retirar-se
fadrí
Oficis manuals
Grau de l’organització gremial superior a l’aprenent i inferior al mestre.
Se l’anomenava també oficial, jove o companyó L’accés al fadrinatge podia fer-se un cop finit el període d’aprenent i, pagats els drets corresponents, inferiors als de mestre, s’inscrivien en el llibre de fadrins del gremi Era sotmès a un sever sistema de control havia de viure amb el seu mestre, “menjant, dormint i fent contínua residència” A diferència de l’aprenent, rebia un sou pel seu treball No podia abandonar una tasca començada, i li era prohibit d’establir-se pel seu compte En termes generals, la durada del fadrinatge era de quatre anys, amb tendència a prolongar-la i a…
Ignasi Farreres i Bochaca
Política
Economista i polític.
Es llicencià en ciències econòmiques i obtingué el màster en direcció i administració d’empreses d’ESADE Combinà la feina com a economista, amb diferents càrrecs a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, amb l’activitat política al si d’ Unió Democràtica de Catalunya UDC, partit al qual s’afilià el 1976 També exercí de vicepresident 1992 i secretari general 1996 del partit, i es convertí en un dels homes de confiança de Josep Antoni Duran i Lleida Fou conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya entre el 1988 i el 1999, i durant aquest període fou reconegut per les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina