Resultats de la cerca

Membre dels Arquer de Goscons , ingressà a l’abadia de Poblet  l’any 1637 i, per raons polítiques, sembla que la incorporació a la comunitat fou gairebé clandestina Amb vint-i-quatre anys, passà d’arxiver a subprior, quan era abat Rafael de Llobera Ja com a prior, el 1642 fou enviat a la Barcelona a negociar amb el governador Josep de Margarit el retorn de les terres confiscades al monestir durant la guerra dels Segadors, però, en no obtenir resposta, l’any següent recorregué als consellers de Barcelona El 1673 fou nomenat mestre de novicis i el 1680 l’abat Vicenç de Prada el…

El 1952 començà a estudiar art a la Universitat de Minnesota, formació que compaginà amb la feina de pintor de cartells publicitaris, que practicà durant molts anys i que influiria decisivament en la seva obra El 1955 anà a Nova York, on estudià, entre d’altres, amb George Grosz, i entrà en contacte amb l’expressionisme abstracte, al qual s’adherí El 1960 es professionalitzà plenament i establí el seu estudi, alhora que adoptava un nou estil molt més personal, de gran format, colors plans i brillants i dibuix hiperrealista, que el convertí en una de les primeres figures del pop-art ,…

Cursà la carrera de belles arts Debutà com a actriu a la televisió el 1958 Actriu de repartiment, des dels inicis en pellícules de Marco Ferreri El pisito , 1959  El cochecito , 1960 i Lluís Garcia Berlanga El verdugo , 1963, es convertí en una de les actrius secundàries més sollicitades del cinema espanyol Cal esmentar també Mi querida señorita 1972 i  El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La guerra de papá 1977 i Espérame en el cielo 1988, d’Antonio Mercero  La escopeta nacional 1978, de Lluís Garcia Berlanga  Entre tinieblas 1983, La flor de mi secreto 1995 i Volver 2006,…

Fundat el 1929, fou impulsat per Claudi Borràs Durant els primers anys fou presidit per Josep Català, que juntament amb Agustí Pujol destacà pel seu joc El 1934 se n’escindí el Club d’Escacs Tarraco i parallelament es fundà la Secció d’Escacs de l’Ateneu de Tarragona, entitats que desaparegueren durant la Guerra Civil Fou refundat l’any 1947 amb l’impuls de Josep Argemí, Josep Maria Recasens i Joan Ayxendri Poc després organitzà cinc edicions del Torneig Internacional d’Escacs de Tarragona 1951, 1952, 1954, 1957, 1960 El 1954 també organitzà el Campionat d’Espanya Competí a primera divisió…

Fundat l’any 1921, fou impulsat per Plàcid Soler Bordas És considerat el primer club d’escacs d’Espanya la data de fundació és anterior a les federacions espanyola i internacional Foren precisament uns socis del club els que el 1925 fundaren la Federació Espanyola d’Escacs i, el 1927, la Federació Catalana d’Escacs La seva constitució tingué lloc al Gran Cafè Espanyol i posteriorment la seu central passà al Gran Cafè Comtal Després dels anys crítics, en què va estar a punt de desaparèixer a causa de la Guerra Civil, revifà durant els anys cinquanta, l’època de màxima esplendor…

Fou fundat l’any 1934 per Josep Teixidó Kamaloff , primer campió estatal de pes fort Els primers anys destacà l’aportació del boxador Isidoro Izzi Gaztañaga Després de la Guerra Civil fou reconstituït durant els anys quaranta Oferia llicències de la federació i formava en boxa per a defensa personal També oferia classes de gimnàstica, de musculació i de preparació física Alguns dels seus boxejadors més destacats foren Antonio Rubio, olímpic a Munic 1972 i a Mont-real 1976, membre de la selecció espanyola durant deu anys i campió d’Espanya en quatre ocasions Navarro Moreno, campió d’Espanya de…

És considerat el primer torneig internacional de tennis de l’Estat espanyol La primera edició fou organitzada pel Barcelona Lawn Tennis Club, l’Sportverein, el Salut Sport Club, l’Sportsmen’s Club i el Polo Jockey Club La final es jugà a les pistes del Barcelona LTC i Ernest Witty se’n proclamà campió en derrotar Arthur Leask Posteriorment, el concurs fou organitzat per l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona i més endavant per l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya Diferents clubs de la ciutat en foren coorganitzadors cedint les seves installacions, en especial el Reial Club de Tennis…

També és conegut per les sigles COE Fou fundat a Madrid per Gonzalo de Figueroa l’any 1912, però al principi de la dècada de 1920 la seva activitat es reduí dràsticament a causa de la malaltia i mort del seu fundador Al gener del 1924 fou reconstituït a Barcelona sota la presidència de Santiago Güell, baró de Güell Al setembre del 1926 se n’aprovaren els estatuts Els primers anys compartí seu amb la Confederació Esportiva de Catalunya Josep Mesalles Estivill fou secretari d’ambdues entitats El 1939, en acabar la Guerra Civil, la seu es traslladà a Madrid Alguns dels seus presidents foren…

Migcampista interior, amb el Palafrugell es proclamà campió de tercera categoria del grup de Girona del Campionat de Catalunya i ascendí a segona 1927-28 La temporada següent debutà en la primera edició de la Lliga amb el València, a segona divisió, i ascendí a primera la temporada 1930-31 romangué al club xe fins la temporada 1934-35 Fou l’autor del primer gol del València a primera divisió, disputà la final de Copa 1934 i fou preseleccionat per Espanya en dues ocasions, encara que no arribà a jugar-hi La campanya 1935-36 actuà amb l’Espanyol 11 partits de Lliga i 3 gols Acabada la …

Fundat el 1919, impulsà l’excursionisme i l’activitat cultural de la ciutat Inicialment tingué seccions d’atletisme i fotografia, a més d’una biblioteca A partir del 1923 es constituïren les seccions d’esports de muntanya, de ciències, femenina i la de cultura física Organitzà excursions, escalades i fomentà la pràctica de l’esquí Entre el 1921 i el 1924 publicà el butlletí Nostra Comarca conjuntament amb el Centre Excursionista del Vallès Entre el 1925 i el 1937 publicà un butlletí propi social Després de la Guerra Civil reprengué les activitats l’any 1940 Organitzà cursos d’espeleologia i…