Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
malacofil·le | malacofil·la
Botànica
Dit dels vegetals, especialment els de tendència xeròfila, que tenen fulles gruixudes i blanes, les quals s’arruguen si perden aigua; l’estepa borrera (Cistus salviifolius) n’és un exemple.
rellotge geològic
Tecnologia
Dit de nombrosos fenòmens, l’estudi dels quals permet de fixar en el temps l’edat de tot allò que ha viscut o s’ha transformat sobre la Terra (datació).
desmodròmic | desmodròmica
Tecnologia
Dit del mecanisme que estableix un lligam entre dos dels seus punts, de manera que la velocitat de l’un dóna lloc a una velocitat ben determinada de l’altre.
estàtic
Electrònica i informàtica
Dit del soroll curt i d’intensitat irregular, produït per descàrregues d’electricitat atmosfèrica o per interferències degudes a aparells industrials (ascensors, motors, llums, etc) i domèstics que generen guspires.
interdental
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació, anomenada també linguointerdental, en la qual l’àpex de la llengua s’introdueix entre les incisives superiors i inferiors i produeix una fricció amb les primeres.
En català modern hi ha interdentals en els dialectes del Ribagorça i el Matarranya fonz fonϑ ‘fonts’, com en castellà mozo moϑo
intensiu | intensiva
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’aspecte de l’acció verbal, considerada més intensa que no pas la d’un altre verb pres com a punt de referència; així, arrabassar respecte a prendre.
ducat de Pulla
Història
Territori format el 1059 per Robert I d’Hauteville, dit Guiscardo, després d’haver estat conquerit als bizantins pel seu germà Guillem d’Hauteville, que en feu un comtat (1042).
Al fill i successor de Robert I, el duc Roger I, el succeïren el seu net Guillem I, el seu nebot, Roger II i el fill d’aquest, Roger III, a la mort del qual restà integrada al regne de Sicília i més tard al de Nàpols Filla del duc Robert I fou Mafalda de Pulla-Calàbria , comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona
El marc històric de la Garrotxa
Primers fets històrics Durant els segles carolingis, de fet l’inici de l’època estudiada en aquest llibre, hom hauria trobat un paisatge, una estructuració de l’espai, un poblament, una economia i una societat i, també, unes institucions que evidentment devien molt a allò que hi hagué en el passat més o menys remot Desgraciadament, les fonts d’informació abans de l’any 800 són molt escasses o inexistents Gairebé els únics documents —no escrits— que hi ha són els que hom descobreix als jaciments arqueològics aleshores les troballes depenen gairebé sempre molt de la casualitat o bé de la…
Ciutat de Vic
Història La situació Pla dela ciutat de Vic amb els edificis romànics assenyalats Informació A Pladevall - J Vigué En refer-se la ciutat després dela reestructuració de Guifré el Pelós, el sector alt, on les restes arqueològiques que van apareixent revelen una ocupació en època romana, i una segona, ben documentada, a partir del segle IX, devia quedar com una fortalesa, refeta aprofitant els enderrocs dela ciutat, abandonada, almenys després de…
Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Vista interior de la muralla reforçada amb bestorres a la banda sud-est del recinte casteller ECSA - JA Adell Aspecte general d’aquestes importants ruïnes, enmig d’una densa vegetació, cap al 1980, any en què s’hi efectuaren treballs d’excavació Arxiu A Bastardes El Castelló Superior o Sobirà de Sant Miquel de la Vall és un despoblat de la Barcedana, al Pallars Jussà, situat a redós del Montsec de Rubies, en territori que havia pertangut inicialment a Llimiana, i que més recentment fins al 1950 constituí municipi amb el vilatge actual de Sant Miquel de la Vall, dit en la documentació…