Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
els Molins
Veïnat
Veïnat del municipi de la Cabanassa (Alta Cerdanya), situat entre Montlluís i el riu de Jardó, vora el canal dels Molins, que deriva l’aigua de la Tet, construït pel marquès de Durban juntament amb el molí blader que originà el veïnat l’any 1686.
els Poblets
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al Marquesat, situat a l’andana litoral del prebètic valencià, sobre l’àpex del delta del Girona, al límit del glacis de piemont i els baixos al·luvions holocens; la costa estricta (platja de l’Almadrava) no pertany al municipi.
Tot el terme és conreat en regadiu De les 245 ha, 206 són dedicades als cítrics i la resta a hortalisses com a record del secà romanen 4 ha de vinya per a panses i raïm de taula o de balança La capitalitat del municipi és al poble de Setla dels Llocs, i en forma part també el poble de Mira-rosa aquests dos nuclis, amb el veí de Miraflor centre d’un municipi annexat el 1971 al de Setla i Mira-rosa, foren anomenats els Llocs i pertangueren a la mateixa jurisdicció, inicialment al marquesat de Dénia i més tard al comtat de Parcent L’església del Salvador es troba a Mira-rosa
coma Troja
Alta vall de la Vall d’Aran, tributària per l’esquerra del riu de Toran, que davalla de la serra de Sescorjada, dins el terme de Viella, i s’uneix al seu col·lector prop de l’Harga de Güerri, dins el terme de Canejan.
Brangolí
Veïnat
Veïnat del municipi d’Enveig (Alta Cerdanya), a 1 521 m d’altitud, sota la muntanya de Bell-lloc, a l’esquerra del riu de Brangolí
, que neix al massís del Carlit i s’uneix a Ur al riu d’Angostrina, i formen el Raür.
De la seva parròquia Sant Fruitós depenen Feners i Bena És un petit edifici d’origen romànic
vall dels Alcalans
Vall de la Ribera Alta que comprèn la conca mitjana del riu Magre (o rambla d’Algemesí), des que deixa la Foia de Bunyol, a la confluència amb el riu de Bunyol, fins que penetra a la plana del Xúquer, poc abans de Carlet.
Comprèn les viles de Llombai, Catadau i Torís, els pobles d’Alfarb, Montserrat d’Alcalà, Montroi i Real de Montroi i els despoblats d’Alcalà, Alèdua i Serra Rebé el nom de l’antic castell d'Alcalà
port de la Fontnegra
Coll obert entre el pic d’Envalira i el pic Negre (2 812 m) o pic de la Fontnegra, a la línia de crestes que separa les valls de l’Arieja i del Segre (vall de Campquerdós), dins el terme de Porta (Alta Cerdanya).
Al vessant septentrional hi ha el petit estany de la Fontnegra , on neix l’Arieja
la Font de la Figuera
Municipi
Municipi de la Costera, al SW de la comarca, al límit històric amb el regne de Castella (port d'Almansa, obert entre el Caporrutxo i l’alt del Cofrenet), format per la part alta de la vall de Montesa, a la capçalera del riu Cànyoles.
El sector occidental, més accidentat, amb elevacions fins a 1 000 m, comprèn la major part de la zona forestal 3 000 ha, sobretot pinedes i del garrigar 1 000 ha L’agricultura, predominantment de secà, és al sector oriental, de planes ondulades vinya 1 500 ha, cereals ordi i blat, oliveres i arbres fruiters El regadiu es limita a 75 ha d’hortalisses, amb caràcter eventual La ramaderia hi té una certa importància bestiar oví, cabrum i porcí Hi ha petites indústries, derivades de l’agricultura farineres, de licors, d’alcohol i de la fusta Hi ha un fort corrent emigratori cap a València,…
pic de Finestrelles
Cim
Cim (2 829 m) del massís del Puigmal, al NE del seu cim culminant, a la línia de crestes que separa les valls de Núria (Ripollès) i d’Eina (Alta Cerdanya), entre el coll d’Eina i el coll de Finestrelles (2 590 m).
coma de Contraix
Coma de la vall de Boí (Alta Ribagorça), dins el terme de Barruera, centrada en el gran estany de Contraix
(2.575 m i 62 m de profunditat), l’emissari del qual, el barranc de Contraix
, és tributari, per la dreta, del riu de Sant Nicolau.
És dominada, a l’oest, pel pic de Contraix 2957 m alt i, a l’est, pel gran tuc de Colomers 2933 m alt El coll de Contraix 2770 m alt comunica aquesta vall amb la coma de Colieto
Casós
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), a l’antic terme de Llesp, que forma un petit enclavament (només el nucli urbà) dins el terme de Vilaller, de la parròquia del qual depèn la seva església dedicada a Sant Romà, del segle XII.
Als afores de la població, en un coster 1200 m alt, al NE de Vilaller, hi ha l’ermita de Sant Salvador, del segle XVII