Resultats de la cerca

Creada a Barcelona al febrer del 1915 per Arturo Carballo i Bernard Prades, tingué l’adreça social al carrer d’Argüelles, unes oficines al carrer de València i per als rodatges utilitzaren les galeries de la productora Cabot Films El mateix any B Prades marxà a Excelsa Films Llavors, la Condal contractà Joan Maria Codina com a director artístic i Joan Solà i Mestres com a director tècnic, i rodaren tres títols de gran èxit D’una banda, La Pasionaria i Pacto de lágrimas , dos drames que serviren per al llançament com a actriu de cinema de la famosa ballarina Tórtola Valencia, que acabava d’…

Vida Format al seu país, arribà a Barcelona el 1933 per treballar al costat del seu germà Adrien com a segon operador i ajudant de càmera als estudis Orphea Collaborà en un seguit de produccions, tres de les quals dirigides pel seu pare Arthur Porchet, fins a l’esclat de la guerra civil Amb la marxa del germà Adrien al front d’Aragó, assumí la direcció fotogràfica del segon llarg que rodà el seu pare, Hogueras en la noche 1936 Després feu els curts documentals Barcelona trabaja para el frente 1936, per al Comitè Central d’Abasts de Catalunya, i Cultos 1937, José Fogués, per a la…

Vida Inicià la seva activitat el 1923 a la Hispano American Films, fins que el 1930 ingressà a la Paramount Films en qualitat d’ajudant del cap de distribució, Salvador Vidal i Batet, i el 1935 es feu càrrec de la seva sucursal a Barcelona Fou un dels encarregats de tancar les portes de la casa a l’Estat espanyol, com a represàlia del Govern de Franco per l’actitud no belligerant mantinguda per la central nord-americana durant la guerra civil Desvinculat circumstancialment de la Paramount, passà a treballar com a gerent de la sucursal barcelonina dels estudis Chamartín de Madrid El 1952, en…

Participà en la prova de pistola de velocitat i pistola lliure en els Jocs Olímpics de Londres 1948 Posteriorment, es traslladà a Catalunya i es feu membre del Tiro Nacional de Barcelona Guanyà la medalla de plata en la prova de 50 m amb pistola lliure en dues edicions dels Jocs Mediterranis 1951, 1955 i fou membre del comitè organitzador de l’edició de Barcelona 1955 Participà en la prova de pistola de guerra i precisió al Campionat del Món 1954, competició en què rebé el distintiu de mestre tirador medalla d’or També participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 en la prova de…

Nasqué l’any 1913 sota la tutela de la Unió Velocipèdica Espanyola i entitats com l’Sport Ciclista Sants, el Grup Esportiu del Centre de Visitants, el Turing Club Ciclista i la Colla dels Enfarregats En la primera edició es realitzà un recorregut matinal entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès on acudiren 200 ciclistes de diferents clubs A la tarda s’organitzaren activitats lúdiques relacionades amb el ciclisme Posteriorment també se celebrà en poblacions com Sant Boi de Llobregat, Argentona, Granollers, Sabadell, Gavà, Mataró o Badalona, i arribà a superar en alguna ocasió els 1500…

Constituïda l’abril del 1933, nasqué amb el nom de Federació Aeronàutica Catalana El primer president i màxim impulsor fou Josep Canudas Agrupà els aeroclubs del moment i intensificà les activitats de l’aviació catalana Desaparegué l’any 1936 en esclatar la Guerra Civil Fou refundada l’any 1982 per Joan Amigó, Manel Sánchez i Jaume Fortuny Entre el 1989 i el 1999 Francesc Roura en reactivà les diferents àrees Agrupa i coordina tots els esports aeris que es practiquen en l’àmbit català, i organitza anualment els campionats de Catalunya de les diferents especialitats Ha…

Graduat el 1922, el 1927 anà al Cavendish Laboratory de Cambridge i treballà amb Rutherford en recerca nuclear Hi descobrí el triti i les reaccions del deuteri, base de la física termonuclear Professor a la Universitat de Birmingham 1937, durant la Segona Guerra Mundial treballà en aplicacions militars ideà el magnetró de cavitat ressonant que, gràcies a l’emissió d’ones radioelèctriques molt curtes, augmentà avantatjosament la capacitat de detecció de l’aviació enemiga La seva contribució al projecte Manhattan fou central, ultra pels descobriments fets a Cambridge, per la seva collaboració…

Fill del jurista Idefons Par i Pérez Autodidacte, se centrà en els estudis shakespearians Vida de Guillem Shakespeare , 1916 traducció comentada de Lo rey Lear , 1912 Contribución a la bibliografía española de Shakespeare , 1930 Shakespeare en la literatura española , 1935 i en la romanística, especialment catalana Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge, 1923 Notes lingüístiques y d’estil sobre les inscripcions y cartes de Catalunya anteriors al segle XIV, 1931 Curial e Güelfa Notes lingüístiques y d’estil, 1928 Acotacions lingüístiques y d’estil a clàssics menors…

Fou inspirador del grup Renascença Portuguesa i del seu portaveu, la revista A Aguia , que dirigí entre el 1912 i el 1917 Entre el simbolisme i els moviments d’avantguarda, fou, en realitat, un romàntic tardà La seva cosmovisió es basa en el sentiment de la saudade , elevada a teoria metafísica saudosismo , com una peculiaritat de la creació espiritual portuguesa Exercí una influència profunda en la lírica gallega de la primeria de segle Panteista impregnat d’un lusitanisme illuminat, el 1905 es retirà al seu poble, on produí una obra lírica abundantíssima En destaquen els llibres Senhora da…

Fill de pares gallecs, fou combatent al front republicà durant la Guerra Civil de 1936-39 i després pertangué al Front Nacional de Catalunya El 1949 creà els Llibres de l’Óssa Menor, sèrie eclèctica de poesia catalana, on publicà autors joves, autors en procés de consolidar-se i autors consagrats —Riba, Espriu, Pere Quart, Vinyoli, Teixidor, Sarsanedas— El 1950 creà el premi Ossa Menor, de poesia, que es transformà en el Carles Riba a partir del 1959 També creà el premi de poesia Joan Salvat-Papasseit per a poetes novells o poc reconeguts En aquest sentit, es va fer responsable…