Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
baronia d’Atzeneta
Història
Jurisdicció feudal que comprenia el poble d’Atzeneta d’Albaida, vinculada el 1477 pel cardenal Lluís Joan del Milà, baró de Carrícola, al seu fill Jaume del Milà, primer comte d’Albaida.
Dels Milà d’Aragó passà, successivament als Pedro, als Orense, als Moore i als Tamarit
Bernat Galceran de Pinós i de Fenollet
Història
Noble, senyor de les baronies de Pinós ( Bernat Galceran I de Pinós
), Mataplana i la Portella, fill tercer de Pere Galceran (III) i camarlenc dels reis Joan I i Martí l’Humà.
Succeí el seu germà Pere Galceran III, mort sense descendència legítima, l’any 1383 Abans, pel seu matrimoni amb Aldonça de Castre vers el 1668, ja era senyor de les baronies de Castre, Peralta i Guimerà des del 1371 Prengué part en la guerra contra Pere el Cruel, i el 1366 el rei li encomanà els castells de Guardamar i Callosa a costum d’Espanya, amb les alqueries de Catral i d’Almoradí, perquè contribuís a la defensa de la frontera valenciana amb Múrcia El 1389 participà en la defensa de Catalunya contra les tropes armanyagueses Formà part del grup de personalitats que entronitzaren la…
ducat d’Edimburg
Història
Títol de la casa reial britànica concedit el 1866 al príncep Alfred (mort el 1900), fill de la reina VictòriaI, i que després fou Alfred I, duc regnant de Saxònia-Coburg-Gotha.
El 1947 tornà a ésser concedit al príncep Felip de Grècia Felip Mountbatten, que es casà amb la primera hereva d’Anglaterra, la reina Elisabet II
Sala Rovira
Galeria d’art barcelonina fundada el 1942 per Segimon Rovira i Bori, que continuà el seu fill, Antoni Rovira i Juyol i que actualment dirigeix el seu net, Segimon Rovira i Cambra.
S'ha especialitzat, bàsicament, en dibuix, però també ha presentat altres formes artístiques com l’aquarella, l’esmalt, la ceràmica i els treballs tèxtils
comtat de Malta i Gozzo
Història
Títol jurisdiccional concedit per Frederic II de Sicília al seu fill Guillem, duc d’Atenes, que el cedí, el 1330, al seu germà il·legítim Alfons Frederic d’Aragó i als seus descendents.
El 1380 Pere el Cerimoniós el confirmà a Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona, i per mort de la filla d’aquest, Maria, revertí a la corona Frederic II havia adquirit la senyoria de les illes de Malta i Gozzo, el 1326, de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó que les tenia per herència de la seva mare, Luquina d’Alagó en canvi del comtat d’Agosta
Astíanax
Història
Heroi grec, fill d’Hèctor i d’Andròmaca, el qual, a proposta d’Ulisses, fou precipitat, infant com era, des de dalt d’una de les torres de les muralles de Troia.
La mort d’Astíanax ha estat objecte de representacions pictòriques vasos àtics i de tema literari tragèdies romanes, Sèneca, Racine
Aissó
Història
Noble got que el 827, juntament amb Guillemó, fill del comte Bera, promogué una revolta contra els comtes francs del litoral català, i s’establí a les comarques d’Osona i Bages.
Amb l’ajuda dels àrabs del Segrià i de l’emir ‘Abd al-Raḥmān II arrasà el Vallès i assetjà Barcelona i Girona, però no pogué prendre-les a causa de la resistència del comte Bernat de Septimània Malgrat fracassar la rebellió, aquesta fou, durant el període comtal, l’única manifestació violenta de l’esperit indígena contra un domini foraster
Jaume I d’Urgell
Història
Comte d’Urgell, vescomte d’Àger i baró d’Alcolea de Cinca, Entença i Antillón (1328-47), fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó i de Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell.
Casat amb Cecília de Comenge 1335, en morir 1336 el seu sogre, el comte Bernat VIII de Comenge, reivindicà, sense èxit, els drets de la seva muller a la successió d’aquest combat Per intrigues de la seva madrastra, la reina Elionor, fou segregat del seu comtat el marquesat de Camarasa, que fou atribuït al seu germà consanguini Ferran Fou addicte al seu germà Pere III de Catalunya-Aragó, fins que aquest instituí com a successora la seva filla Constança 1347 llavors fou desposseït durant uns quants mesos del càrrec de procurador general i esdevingué el cap de la Unió aragonesa A despit d’això,…
Gaspar de Guzmán y de Fonseca
Història
Política
Polític castellà d’origen andalús, tercer comte d’Olivares i primer duc de Sanlúcar la Mayor, conegut com el comte duc d’Olivares, fill i successor d’Enrique de Guzmán y Conchillos.
Estudià a Salamanca i fou gentilhome de cambra del futur Felip IV de Castella En regnar aquest, el seu oncle Baltasar de Zúñiga fou primer ministre, i quan morí 1622, el comte duc ocupà el seu lloc Hereu ideològic dels arbitristes i de la tradició imperial, concebé un programa polític basat a mantenir l’hegemonia dels Habsburg hispànics a Europa Però l’esgotament financer i de recursos humans de Castella —per la immensa pressió fiscal i la crisi del comerç americà— condicionava aquesta política a una profunda reforma econòmica i militar, que, amb tot, els triomfs assolits el 1618 a la…
Enric VII de Germània
Història
Duc de Suàbia (1216), rei titular de Sicília (1212), de Romans (1220) i de Germània (1222-35), de la dinastia Hohenstaufen, fill de l’emperador Frederic II i de Constança d’Aragó.
El seu pare el deixà a Alemanya com a regent sota la tutela del bisbe de Colònia, Engelbert, i després, de Lluís, duc de Baviera El 1228 Enric es rebellà contra el seu pare i prengué plens poders 1229 Cercà suport en la burgesia de les ciutats per fer front a l’Església i a la noblesa Negocià un acord secret amb la Lliga llombarda 1234 però, abandonat per tothom, sollicità el perdó del seu pare, fou empresonat i s’emmetzinà