Resultats de la cerca

Professor de geografia a l’Escola Normal de Girona, el 1923 fou elegit diputat de la Mancomunitat Participà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC i en fou nomenat delegat per Girona Fou alcalde de Girona 1931-33, diputat a corts 1931, 1933, 1936 i ministre de comunicacions del primer govern de Lerroux 1933 En 1933-34 fou primer conseller de la Generalitat de Catalunya Arrestat per la seva participació en els fets del Sis d’Octubre, fou absolt President del Consell de Treball 1938, formà part del Consell Directiu d’ERC Fou director de la Normal de la Generalitat El 1939, arran…

Fill de Francesc Sanç i Puig El 1690 es casà amb Maria de Mont-rodon i de Mas, senyora de Mont-rodon, el cognom de la qual incorporà als seus El 1700 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats i hi presentà treballs de tema militar Féu d’enllaç entre les autoritats del Principat i el lloctinent de Felip V, Fernández de Portocarrero, i defensà activament les constitucions del Principat, conculcades per les autoritats borbòniques Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió al setge de Cardona 1711, a Castellciutat Alt Urgell i a Barcelona, on comandà les forces del…

Després d’intentar l’ingrés a l’Escola Naval i de matricular-se en arquitectura, feu el servei militar en l’aviació Pilot civil de la societat Latécoère 1926, dugué a terme diverses missions, algunes de les quals li inspiraren la primera novella, Courrier du Sud 1928, i sobretot Vol de nuit 1931, traducció catalana 1965, que obtingué el premi Fèmina Durant la convalescència d’un greu accident 1937, acabà Terre des hommes 1939, gran premi de l’Académie Française Fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, etapa que es reflectí en Pilote de guerre 1942 Desmobilitzat, residí als…

Fill d’una família noble empobrida, realitzà estudis de dret A partir del 1827 visqué de l’activitat cultural com a creador i com a redactor Un dels principals representants del Romanticisme a Hongria, esdevingué figura capdavantera de la vida literària Els seus poemes reflectiren, i en part provocaren, la fermentació de “l’època de les reformes” dels anys trenta i quaranta Plantejà els problemes filosòfics de l’existència humana en el poema dramàtic Csongor és Tünde ‘En Csongor i la Tünde’, 1831 i el poema Gondolatok a könyvtárban ‘Meditació a la biblioteca’, 1845 La preocupació pel destí…

Residí a Barcelona Assidu dels certàmens literaris, on obtingué nombrosos premis, fou collaborador de Catalunya Artística , Joventut , De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Renaixença , El Poble Català , Estil , La Nación , El Correo Catalán , entre d’altres També fou redactor d’ El Poble Català , Catalònia , Art i Cultura , Ruta Nova , Festa  i a La Publicitat Publicà els reculls de narracions Siluetes rusticanes 1914, aplec dels contes apareguts a la secció literària de La Renaixença , Croquis vallesans , al número 75 de la collecció “La Novella Nova”, i…

El 1922 s’afilià a Estat Català, i durant la Dictadura collaborà en la preparació d’una lluita armada amb Josep Rovira i anarquistes de la conca del Cardener El 1931 ingressà a Esquerra Republicana, i el 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Durant la guerra fou delegat d’ordre públic de la Generalitat gener del 1937 i s’enfrontà amb la FAI i el POUM Abans havia salvat de la mort el bisbe de Solsona, Valentí Comellas, i centenars de religiosos i d’altres persones S'exilià a França el 1939, i participà activament en la resistència, ajudant especialment el pas a Andorra d’aviadors…

Especialista en dret mercantil, organitzà i presidí a Barcelona, el 1909, el Primer Congrés de Govern Municipal Afiliat a la Lliga, on representà l’ala més liberal i nacionalista, fou elegit successivament regidor de Barcelona 1909-14, diputat provincial 1914-18, senador per Girona 1916, president de la diputació de Barcelona 1918-24 i conseller de la Mancomunitat de Catalunya, càrrecs, aquests darrers, que hagué d’abandonar arran del cop d’estat de Primo de Rivera Proclamada la República, fou diputat per Girona al Parlament de Catalunya i, establert després del Sis d’Octubre el règim…

En la seva evolució literària influí el viatge que féu a París 1912, on conegué Apollinaire, Breton, Derain, Braque i Picasso, a més dels italians Soffici i Palazzeschi Adherit momentàniament al futurisme, publicà les seves primeres poesies a Lacerba Participà en la guerra 1915-18 i publicà els reculls Il porto sepolto 1917, Allegria di naufraghi 1919 i Sentimiento del Tempo 1933 Fou professor a São Paulo 1936-39, on morí el seu fill, arran del qual fet escriví Il dolore 1947 De tornada a Itàlia 1942, fou professor de literatura italiana contemporània a Roma i publicà diversos llibres La…

A Zuric fou un dels creadors del moviment dadà , la primera manifestació del qual fou La première aventure céleste de MAntipyrine 1916, que fou seguida per les seves formulacions en el tercer número de la revista Dada 1918 i en Vingt-cinc poèmes 1919 S'installà a París, i desenvolupà una intensa activitat amb el grup d’ABreton, PÉluard, LAragon i PhSoupault, bé que més tard se'n separà, en consolidar-se el moviment surrealista, i es mantingué fidel a l’estètica dadà, àdhuc quan aquesta anà en decadència El 1936 s’afilià al partit comunista, i durant la Segona Guerra Mundial actuà en la…

Fill de Josep de Trobat i Tria, escrivent de l’audiència de Perpinyà, exercí d’advocat Es destacà com a collaboracionista amb els francesos durant la guerra dels Segadors, i fou nomenat advocat general del Consell Sobirà del Rosselló creat pel govern de Lluís XIV Intervingué personalment en la persecució dels anomenats angelets , revoltats contra el domini francès, i el 1674 intervingué en les condemnes contra els patriotes rossellonesos El 1676 inicià personalment l’ús de la llengua francesa a les sessions del Consell Sobirà del Rosselló Premiat amb el càrrec d’intendent de…