Resultats de la cerca
Es mostren 10347 resultats
Espui
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat a la vall Fosca, a la dreta del Flamisell, aigua amunt del poble, a 1282 m alt..
L’església parroquial Sant Julià és d’origen romànic en depenen els santuaris de Santa Maria i de la Mare de Déu de Far Pertangué fins al s XIX als comtes d’Erill
coma Ermada de Guils
Vall del massís del Carlit (Alta Cerdanya), situada al vessant S, drenada pel torrent de Coma Ermada
, que aflueix al Reür, aigua avall de Vilanova de les Escaldes.
Dorve
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, al vessant W del Montcalbo, damunt la riba esquerra de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial és dedicada a Sant Bartomeu Formà part del terme de Jou
Croells
Veïnat
Antic lloc de la vall de Ribes (esmentat al s XIV) i actualment veïnat del municipi de Planoles (Ripollès), a l’esquerra del Rigard, aigua avall del poble.
grau de la Creu de Rial
Cinglera
Gran cinglera que domina la vall d’Ora, damunt Sant Lleir de la Valldora, límit S de l’altiplà de Busa, dins el terme municipal de Navès (Solsonès).
L’únic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d’Arques pel grau de la Creu
serra de Costuix
Serra
Serra del Pallars Sobirà que separa les valls de Cardós i Ferrera; domina la comella de Costuix, vall tributària de la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Àreu.
turó de la Colaita
Vista del turó de la Colaita
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Cim
Cim culminant (827 m) de la serra d’El Caballón, al límit entre la vall dels Alcalans (Ribera Alta), la Canal de Navarrés i la Foia de Bunyol.
desert de Líbia
Desert de Líbia
© Anne Aktan / Fotolia.com
Desert
Desert del nord d’Àfrica, continuació oriental del Sàhara, que s’estén entre les muntanyes del Tibesti, a l’W, i la vall del Nil, a l’E.
És constituït per una plana decantada cap a l’W, separada dels altiplans del nord de la Cirenaica per una gran depressió, on hi ha els oasis de Gālū, Yarabūb i Sīwah La població és seminòmada i viu del comerç i la policultura
terçó
Història del dret
Antiga demarcació administrativa de la Vall d’Aran que, en nombre de tres, agrupava totes les parròquies; tenien com a centre Garòs, Viella i Bossost, caps de batllia.
Al segle XVI els terçons apareixen subdividits en dos són els anomenats sesterçons i, també, terçons De Bossost sorgiren els de Lairissa i els Quatrellocs del de Viella, els de Marcatòsa i Viella del de Garòs, els d’Arties i Pujòlo
Cérvoles
Despoblat
Poble recentment despoblat del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’extrem meridional de la vall Fosca, aturonat a 1.174 m d’altitud, a la dreta del Flamisell.
La seva església parroquial és dedicada a sant Aventí Al s XIX formà un municipi amb Burguet