Resultats de la cerca
Es mostren 40230 resultats
angle d’incidència
Tecnologia
En una eina de tall, el format per la cara del tall de l’eina per on no es desprèn llimalla, i el pla que passa pel caire de l’eina segons la direcció del tall.
regió andina
Geografia
Regió natural d’Amèrica del Sud que comprèn tota l’àrea occidental del continent per on s’estén la serralada dels Andes i les regions costaneres des del N de Colòmbia a la Terra del Foc.
Segons la Unió Geogràfica Internacional aquesta gran regió es divideix en quatre parts els Andes del nord i les planes costaneres Colòmbia i Equador els Andes centrals i les regions costaneres Perú, Bolívia, deserts del nord de Xile i de l’Argentina els Andes del sud sector septentrional i les regions costaneres de Xile central fins a l’illa de Chiloé els Andes occidentals de Patagònia i l’arxipèlag de la Terra del Foc La regió andina no comprèn només grans muntanyes, sinó també altiplans com l’altiplà de Bolívia, xarxes d’escolament i planes costaneres Alhora, les diferències d’altura entre…
planxa
Planxa de vapor
© fototeca.cat
Tecnologia
Estri consistent en una peça metàl·lica molt llisa per sota i amb una nansa a la part superior per on s’agafa, que convenientment escalfada serveix per a planxar la roba, allisant-la sobre una post.
L’escalfament fet abans per contacte amb una font de calor fogó, forn, etc o bé tot cremant-hi carbó a l’interior, actualment es fa mitjançant una resistència elèctrica En aquest cas la planxa anomenada planxa elèctrica duu normalment un termòstat i un selector de temperatures manual per a regular la temperatura segons la mena de teixit a planxar Algunes dites planxes de vapor duen, a més, un dipòsit d’aigua, la qual, vaporitzada, humiteja la roba en el moment de planxar-la
fona
Fona
Militar
Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d’una matèria flexible, especialment cuir, on hom posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes, normalment d’espart, de cànem, etc.
Bé que l’origen de la fona és incert, hom en troba vestigis entre les comunitats ramaderes de l’Orient Mitjà i entre els guerrers dels pobles arcaics de Mesopotàmia i d’Egipte, així com a Grècia i a Roma
meta
Arquitectura
A l’antiga Roma, cadascun dels dos pilars o fites situats a un cap i a l’altre del circ que servien per a senyalar el punt on havien de girar les quadrigues en una cursa.
Cabirs
Mitologia
Grup de divinitats de la mitologia grega, segurament de procedència frígia, personificació de les forces de la natura; rebien cultes de caràcter mistèric a Samotràcia (on eren anomenats també grans déus
), Lemnos, Milet, Pèrgam i Tebes.
escobenc
Transports
Cadascun dels forats circulars o el·líptics practicats a l’un i a l’altre costat de la roda, per on passen les cadenes de les àncores i els caps que serveixen per a amarrar la nau.
viratge càrving
Esport
Viratge molt tancat que hom efectua clavant el cantell dels esquís o de la planxa de neu de manera molt marcada, sense derrapar, i amb el cos inclinat cap al costat cap a on hom gira.
amfisci | amfíscia
En l’antiga geografia, dit de l’individu o l’objecte que és situat als tròpics, on al migdia l’ombra es projecta cap al nord o cap al sud, segons l’època de l’any.
componedor
Disseny i arts gràfiques
Instrument emprat pels caixistes consistent en un regle metàl·lic, de secció angular i proveït d’un topall en un extrem i d’un cursor, on són col·locats els tipus i els espaiadors trets de la caixa.