Resultats de la cerca
Es mostren 45039 resultats
pelador

Pelador
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Estri de cuina que serveix per a pelar verdures i fruites.
En comparació d’un ganivet, ofereix molta més rapidesa, efectivitat, precisió i uniformitat Està dissenyat per a emportar-se la mínima part imprescindible de pell i sempre la mateixa quantitat, i així evitar deformar la peça pelada Hi ha peladors de fulla llisa, per a pelar pells dures com les de la patata, la pastanaga, la poma, el carbassó, etc, i de fulla serrada, per a pelar pells fines com la del tomàquet, el préssec o el kiwi També hi ha altres peladors més específics, com la màquina per a pelar pomes o els peladors d’alls
volcà de Santa Margarida
Vista del volcà de Santa Margarida, un dels cràters més característics de la zona volcànica de la Garrotxa
© Arxiu Fototeca.cat
Volcà
Antic volcà (700 m) de la zona volcànica de la Garrotxa, al municipi de Santa Pau, al pla de la Cot, a l’W de la vila.
És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2000 m de perímetre És un dels cràters més ben conservats i bells de la comarca, voltat de boscos S’estima que la darrera erupció es produí fa uns 11000 anys Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida de la Cot , d’origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot L’any 2018 la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona adquiriren el volcà unes 12 ha i en cediren la gestió al parc natural
Santa Agnès del Munt
Ermita
Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, dins el terme de Matadepera (Vallès Occidental), al vessant N de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.
Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341 Als s XIV i XV hi hagué donades femenines S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595 l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot
Pollestres
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana estesa al s. de Perpinyà, a la confluència de la Rard i de la Canta-rana.
El territori, intensivament conreat, és dedicat gairebé exclusivament a les vinyes 1 074 ha, 1 030 el 96% de les quals a vins de denominació d’origen controlat i 965 a vins de qualitat superior Hi ha una petita extensió de fruiterars i d’hortalisses Cooperativa agrícola amb uns 40 000 hl de capacitat magatzems de venda i elaboració de ceràmica, de mobles i empresa de construcció Travessen el terme de s a N la carretera i l’autopista El poble 43 m alt és al voltant de l’església parroquial, romànica s XI i XII
Planeses
Planeses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a la vall de l’Aglí, a l’E de la Torre de França.
El terme és dominat al N pel roc de L’Abelha 381 m alt i al S per la roca Corba 336 m alt és molt accidentat i cobert de bardisses El poble 160 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és establert a l’esquerra de l’Aglí, aigua avall i a menys d’un quilòmetre de Rasigueres L’economia és vitícola la vinya cobreix 161 ha, de les quals 66 són reservades als vins dolços naturals i 66 més als vins de taula de bona qualitat Al N del terme hi ha una antiga mina de ferro sense explotar
Nueva Esparta
Divisió administrativa
Estat insular de Veneçuela.
La capital és La Asunción 10 375 h 1981 Comprèn les illes Margarita, Coche i Cubagua Margarita és la més gran 66 km de longitud i 33 d’amplada, i hi ha la capital Les altres illes, situades al sud de Margarita, són molt més petites, i econòmicament hi són lligades El clima és tropical La població viu concentrada al litoral de Margarita l’activitat principal és la pesca ostres perleres i l’agricultura blat de moro, canya de sucre, cocos, bananes i batates La indústria és bàsicament alimentària Hi ha salines i hom hi obté fosfats
Mitla

Vista panoràmica de Mitla
Eduardo Robles Pacheco (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat de l’antic Mèxic, situada a l’actual estat d’Oaxaca, a la plana del riu Mitla.
Les restes de la ciutat palesen, arquitectònicament, una ruptura amb la tradició zapoteca i l’assoliment d’una gran perfecció en l’estil façanes blanques, salons esbarjosos, patis, columnes interiors, etc exteriorment els edificis són adornats amb greques fetes amb pedra, i els interiors ho són amb mosaics i pintures mixteques Ocupada pels asteques el 1490, la ciutat s’ha conservat com a conjunt de cinc grups d’edificis grup de la rectoria, dels arbres, del rierol, de les columnes i del sud molt estudiat, aquest conjunt ha permès la diferenciació cultural entre…
Mérida
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és Mérida Ocupa una gran part de la Cordillera de Mérida, prolongació de la Cordillera Oriental dels Andes Al NW hi ha una plana alluvial costanera amb el llac de Maracaibo Hi desguassa el riu principal, el Torondoy Altres rius Santo Domingo, Curbatí, etc pertanyen a la conca de l’Orinoco El clima és tropical humit 17,2° de temperatura mitjana pel gener i 18,3° pel juliol les precipitacions són de l’ordre de 2 028 mm anuals Hi ha conreus de cereals, cafè, cacau i fruites tropicals Jaciments de petroli Indústries alimentàries Les comunicacions són…
Torreparedones
Poblat ibèric del terme municipal de Castro del Río-Baena (Còrdova).
L’assentament, d’unes 10,5 ha de superfície, és delimitat per una muralla L’element més notable del conjunt és un santuari situat fora de l’assentament, immediatament al S de la muralla, i en el qual s’han reconegut dues fases La primera data del s IV i és mal coneguda a causa de les modificacions realitzades durant la segona fase, al s II aC, en què es construí un edifici monumental, dotat d’una cella precedida per un pati obert S'hi ha trobat un gran nombre d’exvots, quasi sempre figuretes de pedra que representen figures femenines
Tall Qārah-Quzaq
Jaciment arqueològic
Jaciment situat a la vall superior de l’Eufrates (Síria), a una trentena de quilòmetres de la frontera turca.
Ha estat excavat entre el 1989 i el 1994 per Gregorio del Olmo, en el si de la missió de la Universitat de Barcelona a Síria, a la zona de salvament afectada per la presa de Tišrin Es tracta d’un poblat i una necròpoli de l’edat del bronze antic i mitjà, que inicià la seva ocupació vers el 2900 aC Hom hi ha documentat un dels temples construït amb antes més antic de Síria A l’època romanobizantina s’hi bastí un assentament i a l’època islàmica l’indret fou emprat com a cementiri