Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
antihermitià | antihermitiana
Matemàtiques
Dit de la matriu complexa d’ordre n amb tots els elements de la diagonal principal imaginaris purs, i tal que aji = -а̄ij per tot i ≠ j.
anal·lagmàtic | anal·lagmàtica
Matemàtiques
Dit de la corba o superfície que es transforma en ella mateixa per una inversió. Les figures anal·lagmàtiques més senzilles són la circumferència al pla i l’esfera a l’espai.
amfibiòtic | amfibiòtica
Ictiologia
Dit dels peixos que migren de les aigües dolces cap al mar (p ex l’anguila) o a l’inrevés (p ex el salmó), principalment per acomplir el seu cicle reproductor.
amfibi | amfíbia
Transports
Dit de l’aeronau que pot posar-se a la superfície de l’aigua i a terra, i així mateix enlairar-se’n, indistintament, com l’avió amfibi, l’helicòpter amfibi.
Van proveïts de dispositius d’aterratge un tren d’aterratge i d’amarratge flotadors o de casc
alat | alada
Heràldica
Dit dels objectes que tenen ales sense ésser propi de la seva natura el fet de tenir-ne, i dels ocells amb les ales d’un esmalt diferent al del cos.
malar
Anatomia animal
Dit de l’os de la cara situat al costat inferior i extern de l’òrbita, recolzat en el maxil·lar, amb dues apòfisis, una de frontal i una altra de temporal.
En la seva cara externa hi ha el forat zigozomàtic facial, per on passa el nervi així denominat
abraçat | abraçada
Heràldica
Dit de l’escut dividit per dues diagonals que, sortides dels angles del flanc destre o del sinistre, es reuneixen a la meitat del flanc oposat tot formant un triangle isòsceles.
palat | palada
Escut palat
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de pals, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell; si passen de vuit, hom en diu verguetat.
deuterocanònic | deuterocanònica
Bíblia
Dit de cadascun dels llibres bíblics que són en la traducció grega de l’Antic Testament dita dels Setanta i en la Vulgata però manquen en el cànon jueu (cànon bíblic).
Per aquest motiu la canonicitat d’aquests llibres fou discutida en l’Església primitiva, i no arribà a ésser definida oficialment, en l’Església Catòlica, fins al concili de Trento 1546 La tradició exegètica reformada empra el terme apòcrif
carnívor | carnívora
Planta carnívora (Drosera rotundifolia)
© Fototeca.cat
Botànica
Dit de la planta que pot viure d’una manera autòtrofa per tal com té dispositius amb els quals capta animalons, sobretot insectes, que digereix i empra per al seu nodriment.
En són exemples les famílies de les lentibulariàcies, droseràcies, nepentàcies, sarraceniàcies, etc