Resultats de la cerca
Es mostren 114265 resultats
torculus
Música
Neuma de tres notes, la segona de les quals és més elevada que les altres.
De vegades també s’anomena pes flexus perquè de fet és un pes dues notes en posició ascendent que posteriorment descendeix El seu dibuix sol consistir en un traçat curvilini que indica la direcció de la corba melòdica Hi ha tres formes especials de torculus , que serveixen per a indicar el predomini de les dues darreres notes sobre la primera S’utilitzen sobretot en els casos següents sobre una síllaba final, en una entonació, i com a grup de pas en un moviment melòdic ascendent que acostuma a procedir per graus conjunts
Madeira

Madeira
Patrick Müller (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag de Portugal, a l’Atlàntic, al N de les illes Canàries i davant les costes del Marroc.
Constitueix una regió autònoma de Portugal La capital és Funchal Comprèn les illes de Madeira, la més important 740 km 2 , i Porto Santo 42,5 km 2 i els grups de Desertas i Selvagens 13,84 km 2 És d’origen volcànic, amb el pic Ruivo 1 861 m com a punt més alt la costa és alta i rocallosa El clima és suau, amb poca oscillació tèrmica anual i amb pluges hivernals La vegetació és macaronèsica, d’aspecte subtropical La població es concentra principalment a Funchal Unes altres ciutats importants són Machico, Ponta do Sol i Baleira Visitat l’arxipèlag pel navegant portuguès João Gonçalves Zarco…
regne australopapú
Biologia
Regne biogeogràfic que engloba Austràlia, Nova Guinea, les Cèlebes, les Moluques i Nova Zelanda.
El límit amb la regió indomalaia ha estat molt discutit, i de fet és diferent segons el grup d’organismes estudiats En el cas dels vegetals superiors, es redueix a Austràlia, Tasmània i l’illa septentrional de Nova Zelanda regne australià El més característicament australopapú és la fauna de vertebrats entre els mamífers, els monotremes i els marsupials entre els ocells, l’emú Dromiceius , el casuari Casuarius , el kiwi Apteryx , els ocells del paradís Paradisea , Pteridophora , els ocells jardiners Ptilonorhynchus , l’ocell lira Menura i moltes espècies de coloms i de periquitos…
taula demogràfica
Sociologia
Demografia
Taula estadística que recull les dades, per edats i per sexes, que serveixen per a calcular les taxes demogràfiques.
Les taules demogràfiques més característiques són les de mortalitat, de natalitat, de fecunditat i d’estructura per edats
herba freixurera

Herba freixurera
gaertnerneuwirth iNaturalist (CC BY-NC)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les papaveràcies.
Té les fulles compostes una mica carnoses, flors rosa pàllid, en corimbe i llargament pedicellades, i fruits ellipsoidals secs i amb dues granes a l’interior Viu a les fissures de les roques
fileta
Indústria tèxtil
Bastidor que, en algunes màquines tèxtils, com les metxeres, les filadores, les bobinadores, els ordidors, els telers de gènere de punt, etc, serveix per a col·locar-hi les bobines, els rodets, els bots o els cabdells.
Generalment va proveïda d’un dispositiu tensor del fil, d’òrgans de guia i de mecanismes automàtics de parada, que actuen en trencar-se el fil La fileta doble duu unes bobines de reserva, nuades amb les que es van desenrotllant
Formentera
Espadats del promontori oriental de la Mola, a l’illa de Formentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Balears, format per les illes de Formentera, de s’Espardell, s’Espalmador i altres illots més petits.
El municipi de Formentera comprèn, a més, les caseries de ses Salines de Sant Ferran, la Savina i es Caló Juntament amb l’illa d’Eivissa, del sud de la qual és separada per l’estret des Freus, de 7 km, forma el conjunt anomenat pels antics de les Pitiüses Entre les Balears, ocupa la posició més meridional La morfologia de Formentera és simple una plataforma estructural terciària, en part recoberta per materials quaternaris, que es disposa en dues unitats de relleu a l’est, les terres altes de la Mola 202 m alt, voltades d’espadats, on hi ha el far de Formentera ,…
propietat
Dret civil
Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis.
En poden ésser objecte totes les coses corporals, mobles o immobles i, menys rigorosament, també els béns i drets patrimonials Objecte de l’atenció de l’economia i de la política, el seu reconeixement, les limitacions i el caràcter públic o privat i fins i tot la seva negació, són a la base de les teories sociopolítiques El concepte, gairebé illimitat en el dret romà on incloïa el poder d’abusar de la cosa i destruir-la, ha tingut grans transformacions, fins a les actuals legislacions socialistes, que només admeten la propietat privada dels béns de consum i posen en mans de l’estat,…
estat líquid

L’aigua, exemple d’estat líquid
(CC0)
Física
Estat de la matèria en què les molècules resten relativament lliures i poden canviar llur posició respectiva, però les forces de cohesió les obliguen a mantenir-se en un volum fix.
Els líquids ocupen un volum pràcticament constant en funció de la temperatura o la pressió L’estat líquid és l’intermedi entre el sòlid i el gasós els líquids i els gasos són anomenats fluids , i ambdós tenen una gran mobilitat molecular, manifestada en la difusió entre líquids o entre gasos, i no presenten rigidesa ni forma particular d’altra banda, líquids i sòlids constitueixen els estats condensats de la matèria, amb poca compressibilitat i amb interaccions moleculars elevades Dins un líquid, les molècules són atretes igualment en totes direccions per les veïnes i, per tant, la força…
Red de Bibliotecas Universitarias
Organisme que agrupa les biblioteques universitàries espanyoles.
Fou creat el 1988 amb la finalitat d’augmentar el nivell dels serveis i de la infraestructura bibliotecària, collaborar en benefici dels usuaris i fomentar la formació del personal Entre els assoliments destaquen la creació del catàleg collectiu disponible en línia i el servei de préstec interbibliotecari, com també l’establiment de polítiques de millora dels serveis En formen part tant les biblioteques d’universitats públiques com privades, i també les del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Forma part de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles CRUE