Resultats de la cerca
Es mostren 2006 resultats
Xóvar
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, estès al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà, a la vall de capçalera de la rambla d’Assuévar, formada entre la mateixa carena de la serra (penya de la Bellota, 958 m alt.; coll d’Eslida, 668 m; pic de Tarraguian, 766 m; la Nevera, 855 m), al N, i l’alt del Senyor (580 m alt.), al S, damunt la vall del Palància.
Un 20% de la superfície és coberta de bosc de pins i alzines sureres Al secà hom conrea 678 ha, dedicades a vinya, ametllers i oliveres de regadiu hi ha només 14 ha Totes les terres són treballades en explotació directa El poble , que agrupa tota la població del municipi356 h 2006, és situat a 410 m alt, en un coster, vora la rambla d’Assuévar o barranc de Xóvar , al peu d’un serrat on s’alcen les ruïnes del castell de Xóvar el lloc, tanmateix, depenia del castell d’Assuévar, dins la jurisdicció d’Almedíxer L’església parroquial Santa Anna se separà el 1597 de la d’Almedíxer…
la Bastida
Municipi
Municipi del Rosselló, a la zona muntanyosa del Canigó, que limita amb el Conflent i amb el Vallespir, a la capçalera del riu de les Bules (entre el puig de l’Estela i la torre de Vetera), el qual constitueix el límit oriental del terme.
Comprèn també un petit sector de la capçalera del riu Fred L’economia és pobra i de base ramadera oví, boví i cabrum Els conreus són d’autoconsum La població, que el 1846 era de 577 h, ha restat reduïda el 1968 a 80 h i a 65 el 1982 El poble és esglaonat, a 787 m d’altitud, en un coster esquistós i al voltant de l’antiga església parroquial, romànica de Sant Miquel segle XII Resten vestigis de l’antic castell de la Bastida Fora del nucli hi ha una sèrie de masies i de veïnats actualment deshabitats gairebé del tot A l’extrem septentrional…
la Jana

Aspecte del campanar de l’església de Sant Bartomeu de la Jana
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat a les planes i els turons que s’estenen al sud de la serra del Solà i a l’oest de la Bassota, en direcció al riu Sec o rambla de Cervera.
El secà en cobreix gairebé el 90% de la superfície total 1740 ha, repartit bàsicament entre vinya i oliveres La manca de desenvolupament industrial al poble limitat a l’elaboració d’oli i de vi ha determinat el descens de població, en part aturat per la proximitat de Benicarló i de Vinaròs El 71% de la població activa treballa en l’agricultura La vila 823 h 2006, janencs o janers 299 m alt és situada al pla, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església parroquial de Sant Bartomeu és de la fi del segle XVII Hi eren notables les peces d’orfebreria tortosina i santmateuana Dins el terme hi…
Acte a la seu de l'ONU a Ginebra on es critica la regressió dels drets fonamentals a Espanya
En un acte a la seu de l’ONU de Ginebra l'exmagistrat del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín el síndic de greuges, Rafael Ribó, i la dona del conseller empresonat Joaquim Forn, Laura Masvidal, entre d’altres, critiquen la involució de la democràcia i dels drets fonamentals a l’Estat espanyol per la repressió de l’independentisme català Assisteixen a l’acte el president Carles Puigdemont, la diputada de la CUP també exiliada Anna Gabriel, i l’expert independent en drets humans de l’ONU Alfred de Zayas, el qual defensa el dret d’autodeterminació de Catalunya Els dies 20 i…
Massimiliano Fuksas
Arquitectura
Arquitecte italià.
Collabora habitualment amb l’arquitecta Anna Maria Sacconi La seva actitud irònica en el context europeu dóna com a resultat una obra que rebutja la monumentalitat, en la qual predomina la disgregació formal i el tractament cromàtic i textural divers Aquests trets destaquen en els diversos cementiris que ha realitzat, com el de Civitá Castellana, a Itàlia 1985-92, allegoria del viatge en tren el projecte de torre a Herouville 1987, que és la superposició literal dels projectes de Jean Nouvel, Otto Steidle, William Alsop i el seu propi la mediateca construïda a Rezé-les-Nantes…
Maria Ràfols i Bruna
Cristianisme
Religiosa.
Ingressà molt jove al convent de Sant Joan de Jerusalem El 1804 hom li oferí la direcció de l’hospital de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, on es traslladà amb un grup de noies, origen de la seva congregació En quedar la ciutat sota el domini francès, fou obligada a dimitir el seu càrrec El 1813 hi tornà i regí la borderia de l’hospital El 1825 donà forma definitiva a la seva congregació, aleshores regida per Tecla Cantí, amb dotze altres monges germana de la caritat de Santa Anna Del 1826 al 1829 presidí la germandat El 1834 fou empresonada per una suposada conspiració…
Maria Berta Montagne Roux
Disseny i arts gràfiques
Modista.
S’establí a Barcelona l’any 1859, juntament amb la seva germana Carolina Montagne , també modista Cap als anys vuitanta del segle XIX les dues germanes Montagne ja estaven establertes com a grans modistes i gaudiren de gran reconeixement fins el 1915 Maria fou la fundadora de la casa Montagne, establerta en un principi al carrer de Santa Anna, d’on passà al carrer de la Canuda cap el 1896 El 1906 apareix documentada al Portal de l’Àngel i el 1909 a la Rambla de Catalunya Maria Montagne contactà amb Jeanne Lanvin el 1885 i la cèlebre modista francesa vingué de París per a ser…
Santa Maria d’Arques de Vilarrué (les Paüls)
Art romànic
La caseria d’Arques de Vilarrué, que fou una antiga quadra, és situada aigua amunt de Vilarrué, vers ponent d’aquest nucli Un dels primers esments documentals del lloc i de l’església, que gaudí de categoria parroquial, data de l’any 1013, quan el comte Guillem Isarn de Ribagorça lliurà al monestir de Santa Maria d’Ovarra el vilar d’Arques amb el feu i la parròquia Una segona redacció d’aquest instrument, corresponent a una falsificació del segle XII, consigna, però, el feu d’Arques “cum ecclesia Sancte Marie que est fundata seu hedificata in prenominata villa de Archas” amb tots els seus…
Edda Elisabeth Moser
Música
Soprano alemanya naturalitzada austríaca, filla del musicòleg H. J. Moser.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1962 com a Kate Pinkerton Madama Butterfly a la Stadische Oper de Berlín Posteriorment fou contractada a Hagen i Bielefeld i després aparegué regularment al Metropolitan de Nova York -on debutà el 1968-, a l’Òpera de Viena i, a partir del 1970, al Festival de Salzburg El 1974 es presentà al Carnegie Hall amb un memorable recital Com a soprano de coloratura amb trets netament dramàtics, ha interpretat un repertori eclèctic que li ha permès abordar papers wagnerians i d’òperes de ChW Gluck, WA Mozart, GF Händel, G Puccini, A Berg, R…
Carol Vaness
Música
Soprano nord-americana.
Estudià cant a la Universitat de Califòrnia i el 1977 debutà a l’Òpera de San Francisco amb el paper de Vitellia La clemenza di Tito , que posteriorment enregistrà sota la direcció de R Muti i que ha interpretat en nombroses ocasions El 1982 fou Donna Anna Don Giovanni en el Festival de Glyndebourne, punt de partida d’una brillant carrera europea que l’ha duta ha actuar al Teatro alla Scala de Milà, a partir del 1990, al Covent Garden de Londres i a les òperes de París i Viena A més, ha cantat en diversos teatres nord-americans, com el Metropolitan de Nova York, on debutà el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina