Resultats de la cerca
Es mostren 8329 resultats
integració
Sociologia
Procés amb què una societat assimila els elements que li són heterogenis: immigrats, marginats, etc.
inducció
Biologia
Botànica
Iniciació d’un procés fisiològic (germinació, floració, etc) determinada per un estímul (fotoperíode, fitohormones, etc).
tocat de l’alum
Tecnologia
Dit del cuir tarat per haver sofert alguna fermentació durant el procés de l’alumatge.
costes
Dret processal
Conjunt de despeses que origina un procés i que han de pagar les parts litigants.
En el procediment penal, les costes són imposades al condemnat en el civil, com a norma general, les costes són imposades a la part les pretensions de la qual han estat totalment refusades Si l’estimació o desestimació és parcial, cada part ha de pagar les causades a instància seva i les comunes per meitat
conveni judicial
Dret
Acabament del procés judicial per acord entre les parts, sancionat pel jutge o pel tribunal.
determinació
Biologia
Procés mitjançant el qual els organismes tendeixen vers un determinat desenvolupament per una via específica.
denominació
Gramàtica
Resultat del procés d’atribució d’un nom a una cosa o a una persona.
La denominació es refereix essencialment al caràcter denotatiu dels noms gramaticals, és a dir, a aquell caràcter que implica únicament la individualització d’un ésser determinat, sense indicar cap nota del seu contingut
gametogènesi
Biologia
Procés de formació dels gàmetes, que en els organismes diploides comporta la miosi (espermatogènesi, ovogènesi).
fungistàtic
Farmàcia
Dit del producte que impedeix el desenvolupament dels fongs interferint al procés de llur reproducció.
A diferència dels fungicides, els fungistàtics no maten la cèllula, però en impedir la divisió cellular la colònia acaba morint En la majoria dels casos els conceptes de fungicida i fungistàtic depenen de la concentració fungistàtic si és a baixa concentració i fungicida si és a concentració elevada
formalització
Filosofia
Procés en virtut del qual hom especifica, mitjançant un metallenguatge , l’estructura d’un llenguatge.
Són formalitzables tant el llenguatge ordinari o cadascun dels seus aspectes l’esportiu, el social, el literari, etc com el filosòfic, el científic, el matemàtic, el lògic, etc La formalització exigeix que hom enumeri tots els signes no definits del llenguatge escollit, especifiqui les condicions en què una fórmula concreta pertany a aquest llenguatge i presenti tant els axiomes usats com a premisses com les regles d’inferència acceptades per fer deduccions en el tal llenguatge