Resultats de la cerca
Es mostren 4976 resultats
Vicent Joaquim Noguera i Climent
Història
Història del dret
Polític i jurista.
Marquès de Càceres i baró d’Antella Fill del jurista illustrat Vicent Antoni Noguera i Ramon Fou advocat de l’audiència de València 1781, alcalde del crim 1787 i oïdor de la chancillería de Valladolid Governador de la sala del crim de l’audiència de València 1800-02, durant la guerra del Francès fou vocal de la Junta Suprema de Govern del Regne de València 1808 i comissionat per a l’organització d’allistament de tropes El 1810 fou elegit representant a les corts de Cadis, de les quals fou president a la primavera de 1811 Havent tornat a l’audiència de València, procedí a la depuració del…
La Capella Reial de Catalunya
Música
Conjunt vocal i instrumental especialitzat en la interpretació de la música antiga amb criteris històrics.
Fou fundada a Barcelona per Jordi Savall i Montserrat Figueras el 1987 Des del començament de la seva trajectòria ha tingut com a referent les capelles reials renaixentistes i barroques que han inspirat la música sagrada i profana arreu de la península Ibèrica Amb una formació variable, que pot anar dels vuit als seixanta membres, es dedica a la difusió del repertori català i hispànic mitjançant gravacions i concerts arreu del món El repertori de la formació s’ha centrat sempre en les obres vocals i instrumentals anteriors al segle XIX, des dels madrigalistes dels segles XV i XVI fins a la…
,
Thomas A. Steitz

Thomas A. Steitz
© Yale Dept. of Chemistry
Química
Químic nord-americà.
Graduat el 1962 al Lawrence College d’Appleton Wisconsin, es doctorà el 1966 en biologia molecular i bioquímica a Harvard sota la direcció de William Nunn Lipscomb Posteriorment dugué a terme recerca postdoctoral sobre la quimotripsina al Medical Research Council de Cambridge Gran Bretanya El 1970 s’incorporà com a professor adjunt de biofísica i boquímica molecular de la Universitat de Yale, de la qual fou nomenat catedràtic i investigador al Howard Hughes Medical Institute L’any 2000 fou cofundador de Rib-X Pharmaceuticals, Inc empresa dedicada al disseny i desenvolupament de molècules per…
Jörg Immendorf
Pintura
Pintor alemany.
Treballà la pintura de paisatge amb Teo Otto i, a continuació, estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf 1963-64 i amb Joseph Beuys 1964 Fou un dels pintors alemanys que formaren part de l’escola dels anomenats “nous fauves”, amb una pintura de caràcter neoexpressionista i masses de colors intensos Es dedicà, també, a l’escultura, el disseny i la docència Féu classes d’art durant dotze anys en una escola pública posteriorment compaginà la feina d’artista autònom amb les visites a altres pintors i escultors arreu d’Europa, i a partir del 1996 exercí de professor a l’…
Luís Ángel Rojo Conde
Economia
Economista castellà.
Llicenciat en dret 1957 i doctor en econòmiques per la Universitat de Madrid, amplià estudis a la London School of Economics Fou catedràtic de teoria econòmica de la Universidad Complutense de Madrid 1966-84, i el 1971 s’incorporà al Banco de España , del qual fou director d’estudis 1971-88, sotsgovernador 1988-92 i governador 1992-2000, el darrer abans de la incorporació de l’Estat espanyol a la Unió Econòmica i Monetària Durant els anys en què ocupà aquest càrrec impulsà quatre devaluacions de la pesseta, i participà en l’expropiació de Rumasa , i en la intervenció de Banesto i Banca…
Salvador Cardenal i Fernández
Salvador Cardenal i Fernández en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Metge i cirurgià.
Es llicencià a Barcelona el 1872 fou deixeble de Letamendi i amplià els estudis en diversos llocs d’Europa fou deixeble de Billroth i de Kocher El 1879 fou nomenat director de l’Hospital del Sagrat Cor, de Barcelona, recentment creat, i ocupà aquell càrrec fins a la mort a través de l’escola de cirurgia que hi constituí, convertí aquest centre en un dels més importants de la cirurgia catalana Practicà i ensenyà les doctrines de Lister i tingué la prioritat en la divulgació dels mètodes antisèptics Entre els nombrosos treballs mèdics que publicà es destaca el Manual práctico de cirugía…
Manuel Riu i Riu
Historiografia
Historiador.
Medievalista, obtingué la càtedra d’història medieval a les universitats de Granada 1966 i de Barcelona 1969 S'especialitzà en la història monàstica catalana i de l’Andalusia oriental Són importants les seves hipòtesis sobre l’origen del feudalisme a Catalunya, sobre fonts d’estadística demogràfica medieval, producció llanera i ramadera, etc Cultivà també l’arqueologia medieval Publicà nombroses obres, entre altres L’arqueologia medieval a Catalunya 1989, Ferran Soldevila 1894-1971, Historiador de Catalunya 1994, i Historia de las religiones 2000, amb Carles Cid Coordinà el volum VII de la…
Vicente Ramos Pérez
Historiografia
Literatura
Poeta, historiador i assagista.
Doctor en filosofia i lletres, dirigí la Biblioteca Gabriel Miró Alacant en 1952-83 i després en fou nomentat director honorari vitalici Publicà poesia, biografies com Vida y obra de Gabriel Miró 1955, Carlos Arniches 1967 Premio Nacional de biografía i els llibres d’història El Teatro Principal en la historia de Alicante 1965, Literatura alicantina 1839-1939 1966, premi Azorín 1965, La guerra civil en la provincia de Alicante 1972-74, De Albiñana a Monsonis 1981, Alicante en el franquismo historia y memoria 1994, etc Inventor i difusor d’una pintoresca idea sobre l’" alicantinidad "…
Agustí Esteve i Marquès
Pintura
Pintor.
Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid, on obtingué un primer premi de la de San Fernando Començà a fer retrats de l’alta societat cortesana vers el 1778 Després d’una etapa d’influència de Mengs, el 1794 ja tenia relació amb Goya El 1800 esdevingué pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles El 1808 s’independitzà de la influència de Goya —de qui havia copiat nombroses obres— i continuà amb un estil tou i fàcil, propi, fins el 1815, any que ja fou eclipsat per Vicent López Poc abans de morir tornà a València Dèbil i delicat, fou influït per la força del color de Goya, el…
Josep Esteve i Bonet

Josep Esteve i Bonet, retrat de l’escultor Agustí Esteve i Marqués
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill de l’escultor Francesc Esteve , dit el Salat València 1682 — 1766, de família alcoiana Fou deixeble de Josep i d’Ignasi Vergara el 1762 passà al taller del seu pare, i dos anys més tard establí un taller propi Acadèmic de Sant Carles 1772, hi fou director d’escultura i director general 1781 Anà dues vegades a Madrid, on conegué l’obra de Robert Michel, Hubert Dumandré, Felipe de Castro i Manuel Álvarez i la collecció d’escultura antiga donada per Mengs a l’Academia de San Fernando El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV Creà un tipus d’escultura religiosa amanerada i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina