Resultats de la cerca

Humanista, liberal i abolicionista, escriví poemes romàntics Més tard esdevingué un humorista notable i un crític de la seva època A més d’altres poemes, posteriorment publicà Biglow Papers, Vision of Sir Launfal i Fable for Critics 1848, i també assaigs crítics i erudits Fou professor a Harvard i ambaixador a Espanya i a la Gran Bretanya

A les seves obres construeix un món imaginari i distort, poblat per éssers monstruosos És considerat un dels clàssics de la literatura de terror i un dels principals precursors del gènere de ciència-ficció Per bé que algunes de les seves narracions aparegueren a la revista “Weird Tales”, gran part de la seva producció, de la qual cal esmentar At the Mountains of Madness 1931, The Dunwich Horror 1945 i The Case of Charles Dexter Ward 1952, és de publicació pòstuma

Residí a Europa 1826-29 i a Harvard, d’on fou professor de llengües modernes Conjugà en la seva obra elements autobiogràfics i influències directes del Romanticisme alemany A les seves primeres obres, Outre-mer a Pilgrimage Beyong the Sea ‘Outre-mer un pelegrinatge més enllà de la mar’, 1834 i Hyperion 1839, alternà el vers i la prosa L’obra lírica que el donà a conèixer fou Voices of the Night ‘Veus de la nit’, 1839, que, juntament amb Ballads and Other Poems 1842, mostra la seva filiació romàntica Cal remarcar-ne els poemes Evangelina 1847 i The Song of Hiawatha ‘La cançó de Hiawatha’, 1855…

Després d’uns anys fent oficis diversos, s’installà a Hollywood com a publicista i durant 22 anys treballà en diversos estudis de cinema Al final dels anys cinquanta tornà a Nova York, on es dedicà plenament a la literatura Escriví 26 novelles, algunes de les quals foren portades al cinema, com The Manchurian Candidate 1962, John Frankenheimer i The Prizzi's Honour 1985, John Huston, de la qual escriví tres seqüeles

Cursà estudis d’econòmiques a la Universitat de Nova York Els anys cinquanta, abandonà un programa de doctorat de la Universitat de Columbia per treballar com a economista professional El 1977, li fou concedit el doctorat en filosofia per la Universitat de Nova York sense haver fet tesina Fou president del consell d’assessors econòmics del president Gerald Ford 1974-77, durant una etapa de severes depressions causades per la crisi del petroli Del 1981 al 1983 treballà com a president de la Comissió Nacional per a la Reforma de la Seguretat Social, per a Ronald Reagan, el qual el situà al…

Tot i córrer amb un estil poc ortodox amb el cos dret i sense aixecar els genolls, per la qual cosa té el pas més curt que la majoria dels grans velocistes, fou el dominador absolut de velocitat a les proves de 200 i 400 m els anys noranta Al mundial de Tòquio 1991 guanyà la prova dels 200 m, i al de Göteborg del 1995, la de 200 i de 400 m Als Jocs Olímpics de Barcelona una intoxicació soferta pocs dies abans només li permeté guanyar la medalla d’or en la prova de 4 × 400 m lliures, en la qual fou batut el rècord del món 2 min 54,29 s De la seva participació en els Jocs Olímpics d’Atlanta cal…

Dibuixà el millor “Tarzán” en historietes i influí moltes generacions de dibuixants amb les seves imatges dinàmiques, el barroquisme dels decorats i la sensualitat del traç L’any 1947, però, deixà de publicar per dedicar-se a l’ensenyament a la prestigiosa School of Visual Arts de Chicago, la qual fundà

El 1933, juntament amb el dibuixant Joe Shuster, creà el personatge de Superman, un superheroi provinent del planeta Kripton que a la Terra s’amagava darrere la personalitat del periodista Clark Kent La primera història de Superman es publicà el 1938 a la revista Action Comics i uns anys després el personatge disposava d’una capçalera pròpia i es convertia en el primer i el més popular d’una llarga llista de superherois del còmic, i en un símbol dels valors nord-americans

Estudià al Carnegie Institute of Technology i a la Universitat de Nova York Treballà a la companyia Texas 1941-46 i posteriorment fou cap del departament de física del Oak Ridge National Laboratori 1946-55 En 1955-86 fou professor de física del MIT, d’on és professor emèrit des del 1986 El 1994 li fou atorgat el premi Nobel de física per la seva aportació a la tècnica de difracció dels neutrons, que compartí amb el canadenc B Brockhouse

Doctorat en química a la Universitat d’Illinois 1969, treballà amb JD Watson a Cold Spring Harbor de 1971 a 1974, que passà al Massachusetts Institute of Technology on, com a director del centre de recerca sobre el càncer 1985-91 i, des del 1991, cap del departament de biologia, dugué a terme investigacions sobre la divisió dels gens que el 1993 li valgueren la concessió del premi Nobel de medicina, que compartí amb R Roberts