Resultats de la cerca
Es mostren 5101 resultats
Confederació d’Alemanya del Nord
Història
Unió dels estats alemanys septentrionals (1867-71), que substituí la Confederació Germànica arran de la derrota d’Àustria per Prússia a la batalla de Sadová(1866).
La creació d’aquesta nova confederació per Bismarck eliminava Àustria del conjunt d’estats alemanys i consagrava l’hegemonia prussiana Formada per 22 estats, adquirí una estructura federal de tendència centralista, per la preponderància que hi adquirí Prússia, el major dels estats confederals El govern comú controlava no solament les forces armades, sinó les comunicacions, les duanes, la política i el comerç exterior Per imposició de Napoleó III i per un vague sentiment d’independència, els quatre estats d’Alemanya del Sud Baden, Baviera, Hessen-Darmstadt i Württemberg s’havien mantingut al…
uitlander
Història
Nom donat, al Transvaal i Orange, als immigrats britànics que hi arribaren arran del descobriment de jaciments d’or i diamants, a mitjan segle XIX.
Els conflictes que la seva presència creixent provocà amb els bòers foren una de les causes de la guerra dels bòers 1899-1902
art de fons

art de fons Calada de boleros
Pesca
Qualsevol dels arts de captura passiva formats per xarxes generalment rectangulars que hom cala de manera que l’armadura dels ploms resti arran de fons.
Social Democratic Party
Política
Grup polític britànic sorgit l’any 1981 arran d’una escissió del Labour Party protagonitzada per Roy Jenkins, David Owen, William Rodgers i Shirley Williams.
Des del mateix any de la seva fundació manté una aliança electoral amb el Liberal Party En les eleccions del juny del 1987, l’aliança entre el Liberal Party LP i el Social Democratic Party SDP obtingué el 22% dels sufragis i 22 escons, gran part dels quals per a candidats de l’LP Al juny del 1990, l’executiva de l’SDP decidí dissoldre el partit per la manca d’afiliats i perquè el sistema electoral britànic no els permetia de créixer i, malgrat les resistències d’Owen, al setembre del 1991 l’SDP es dissolgué definitivament
Mercader

Armes dels Mercader
Llinatge de ciutadans i, després, de cavallers i nobles establert al Regne de València, arran de la seva conquesta, amb Jordi Mercader (mort el 1278).
El seu fill Pere Mercader mort el 1278 fou comandant de mar, assistí a les corts de Barcelona 1251 i a la presa de Múrcia i fou pare de Guillem Mercader mort el 1328, senyor del castell de Bellreguard 1284 Aquest fou pare de Berenguer Mercader i Carròs mort el 1378, jurat de València 1364, doctor en lleis i conseller de Pere III, el qual fou avi de Berenguer Mercader i de Fenollet mort el 1420, que fou camarlenc o cambrer major del rei Martí I Aquest darrer tingué per fill el notari i jurista Joan Mercader i Gomis mort el 1429, que fou pare de Berenguer Mercader i Miró , que adquirí les…
celada
Militar
Casc hemisfèric, que cobreix tot el cap i la nuca i que, per davant, de vegades arriba arran dels ulls i deixa el rostre descobert.
Quan arriba més avall del ulls porta vista en forma d’escletxa horitzontal Sovint va proveïda d’una careta mòbil, que hom pot alçar, i pot anar combinada amb una bavera fixada a la part superior de la cuirassa
Oposició d’Esquerres al Partit Socialista Unificat de Catalunya
Partit polític
Secció catalana de l’Oposición de Izquierdas al Partido Comunista de España, fou fundada el 1973 arran d’una escissió del PCE de caràcter prosoviètic.
A partir de 1976 el seu grup català prengué el nom d’Oposició d’Esquerres al Partit Socialista Unificat de Catalunya Com a alternativa al franquisme preconitzà un sistema democràtic basat en una aliança antioligàrquica i antimonopolista Reconegué el dret d’autodeterminació i defensà una estructura federal de l’Estat El 1977 esdevingué Partido Comunista de los Trabajadores Edità La Voz Comunista 1973-1977 i l’OPE al PSUC publicà Lluita Comunista
José Manuel Durão Barroso

José Manuel Durão Barroso
© Comissió Europea / Limerick
Política
Polític portuguès.
Llicenciat en dret per la Universidade de Lisboa, s’especialitzà en relacions internacionals i ciència política Professor a les universitats de Lisboa i Ginebra i de la Georgetown University Washington, DC, els anys 1995-98 fou director del Departament de Relacions Internacionals de la Universidade Lusíada de Lisboa Diputat des del 1985 pel Partido Social Democrata , ha ocupat càrrecs en la direcció d’aquest partit i la vicepresidència del Partit Popular Europeu Ministre d’Afers Estrangers 1992-95 del govern portuguès, l’abril del 2002 en fou designat primer ministre, càrrec que renovà en…
Anselmo Lorenzo Asperilla
Història
Política
Anarquista.
Tipògraf Formà part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Fanelli, i fou el principal redactor de “La Solidaridad” 1870-71 Es destacà en el Congrés Obrer de Barcelona 1870, dins la tendència antipolítica, i fou elegit membre del consell federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT La conferència secreta de València 1871 el nomenà delegat a la conferència de Londres de l’AIT, on conegué Marx i Engels personalment i on sentí una admiració apassionada per Laura Marx Després, davant l’enfrontament de marxistes i bakuninistes, adoptà una actitud ambigua Afavorí la introducció…
François Mitterrand

François Mitterrand
© Comissió Europea
Política
Polític francès.
Doctor en dret i format en el camp radical, fou membre de l’assemblea constituent del 1946, i també senador Formà part, entre el 1947 i el 1957, de diversos governs de la Quarta República i, en constituir-se el renovat Parti Socialiste 1971, passà a ésser-ne secretari general Candidat a la presidència de la república el 1965 i el 1974, el 1981 assolí el càrrec, amb el suport del conjunt de l’esquerra Aplicà un programa de caràcter accentuadament socialitzant nacionalització de grans empreses i institucions financeres, augment de les mesures de protecció social, que fou en part revisat el 1983…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina