Resultats de la cerca

Estudià piano, orgue i violoncel al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia de Música de Leningrad, on obtingué el primer premi de piano De retorn a Polònia, i després d’haver cursat composició al Conservatori de Cracòvia, debutà el 1960 a l’Òpera de Cracòvia, de la qual fou director artístic 1962-69 Entre el 1969 i el 1973 dirigí l’Orquestra de la Radiotelevisió Polonesa, amb la qual feu diverses gires El 1972 debutà al Metropolitan de Nova York amb La dama de piques , i a partir d’aleshores desenvolupà una carrera internacional que el dugué a dirigir l…

Es formà al Reial Conservatori de Toronto, on el 1945 obtingué el primer premi de composició Poc després fou contractat com a assistent de direcció al departament d’òpera del mateix centre Entre el 1947 i el 1955 dirigí i impartí classes de direcció al Conservatori de Peabody Baltimore i entre el 1950 i el 1955 dirigí l’Orquestra Simfònica de York Pennsilvània El 1953 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Liverpool, càrrec que ocupà fins el 1957 Aquest darrer any es traslladà a Manchester, on romangué deu anys en qualitat de director de l’orquestra de la ciutat, amb la qual es…

Inicià els estudis de violí a set anys, i els de piano i solfeig un any més tard El 1949 ingressà al conservatori de la seva ciutat natal A partir del 1956 estudià direcció orquestral amb F Fricsay Començà la seva carrera professional a l’Òpera de Lió -on romangué entre el 1961 i el 1965- i el 1963 debutà als Estats Units amb l’American Opera Society en la representació de l’òpera Hérodiade , de J Massenet A partir del 1966 fou assistent de L Bernstein a Nova York i de H von Karajan a Salzburg El 1967 fou nomenat director de l’Orquestra de Miami Del 1972 al 1983 dirigí l’Orquestra…

Acabada la seva formació musical a la Musikochschule de Colònia, començà a dirigir l’orquestra del Teatre Municipal de Wuppertal, la qual cosa li donà experiència suficient per a assumir el càrrec de kapellmeister a la Staatsoper d’Hamburg el 1951 Posteriorment exercí el mateix càrrec a la Staatsoper de Berlín 1955-61 El 1963 fou nomenat director general de música de Mannheim, on romangué fins el 1970, any en què obtingué el càrrec de director principal de l’Òpera de Viena Fou director general de música d’Hamburg 1971-79, titular de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg 1973-76 i director…

Es formà musicalment al Conservatori de Frankfurt i, un cop acabats els estudis, començà a dirigir a les òperes de Friburg i Darmstadt, fins que el 1929 marxà a Praga, on treballà durant sis anys amb George Szell El 1935 fugí de la capital txeca davant la invasió alemanya i es traslladà a Suècia Cinc anys més tard s’establí als Estats Units, on, per mediació de Georges Szell, començà a dirigir a la Metropolitan Opera House de Nova York, institució de la qual fou conseller artístic entre el 1950 i el 1958 Sense trencar mai els seus lligams amb el Metropolitan, també actuà amb l’Orquestra…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1857 d’Antonio Gil de Zárate GUIÓ I FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Guzmán, Margarida Xirgu la muller de Guzmán, Enric Guitart, Joaquim Carrasco, Ferran Bozzo, Miquel Ortín Sinopsi L’infant Don Juan segresta el fill d’Alfonso Pérez de Guzmán, dit el Bo i governador de Tarifa, per tal de forçar la rendició d’aquest El governador respon que si tingués cinc fills més donaria la vida de tots ells abans de…

Després d’estudiar al California College of Arts and Crafts i d’uns anys de docència a la Universitat de Hawaii, reprengué els estudis a mitjan anys seixanta i el 1965 obtingué un màster en arts de la Universitat de Stanford Establert l’any següent a Nova York, on es dedicà a l’ensenyament secundari, el 1968 feu la primera exposició individual Pertanyé a la generació que, a mitjan 1965, rebutjà l’ art pop en favor d’una reflexió més profunda, àmplia i pluridisciplinària del fet artístic, cosa que el portà a explorar diverses tendències que inclouen l’ arte povera , l’ art conceptual , el land…

Procedents, sembla, de Fiesole i partidaris dels güelfs, al segle XIII hom troba Iacopo de'Pazzi , capità dels florentins, a Montaperti 1260, i el seu fill Pazzino, que seguí Carles de Valois Entre altres membres d’aquesta família es destaca santa Maria Magdalena de'Pazzi El seu fet polític més famós fou la conjuració, coneguda amb el nom de conjuració dels Pazzi , contra els seus rivals, els Mèdici, el 1478 Pressionats pel pontífex Sixt IV, intentaren d’assassinar Giuliano i Lorenzo de Mèdici a l’església de Santa Maria del Fiore, però no reeixiren completament en llur intent, perquè…

Fundà amb VI Nemirovič-Dančenko el Teatre Artístic de Moscou, on posà en pràctica les seves concepcions dramàtiques Cada peça era llegida i discutida per tots i cada escena era curosament preparada, i els assaigs es convertien en veritables classes d’art dramàtic L’obra, per a ell, és un conjunt orgànic format per la voluntat estructuradora del director i res no resta deslligat L’actor ha d’evitar tota afectació no motivada La lluita contra el divisme i l’educació dels actors i del públic són altres elements del seu sistema Amb la representació 1898 d' El tsar F'odor de Tolstoj inicià una…

Entre aquests escrits cal esmentar Unto This Last 1862 sobre els principis de l’economia política Però és en el camp de la teoria i la crítica de l’art on tingué més transcendència i repercussió Defensor, des del 1851, dels prerafaelites —grup amb el qual mantingué una relació estreta—, revalorador de l’obra de William Turner, escriví alguns dels texts fonamentals de la segona meitat del segle XIX Modern Painters 1843, The Seven Lamps of the Architecture 1849 i The Stones of Venice 1851, text que acabà gairebé amb el neohellenisme de l’Amèrica del Nord i d’Europa substituint-lo pel…