Resultats de la cerca
Es mostren 5862 resultats
Robert Havemann
Filosofia
Història
Filòsof i científic alemany.
Investigador de fisicoquímica i professor a Berlín, fou condemnat a mort 1943 per la seva resistència antinazi, però hom li ajornà l’execució per tal d’aprofitar les investigacions que feia a la presó Comunista, oposat a tot dogmatisme, s’interessà per l’aspecte humanista del marxisme Escrivi Dialektik ohne Dogma ‘Dialèctica sense dogma', 1964
Diadumen
Escultura de bronze de Policlet feta vers el 430 aC i considerada, després del Dorífor, com la segona versió del seu cànon de proporcions de la figura humana.
No se'n conserva l’original i hom es pot fer càrrec del seu aspecte per una àmplia sèrie de còpies romanes de marbre, de les quals la més pura, en opinió dels crítics, és la conservada al Museo del Prado, restaurada al s XVIII, amb poc encert, donant-li la figura d’un arquer
Randolf Scott
Cinematografia
Nom amb què és conegut Randolph Crane, actor cinematogràfic nord-americà.
Primerament actor de teatre, féu després una sèrie de films sobre novelles de Zane Grey D’aspecte fred i inexpressiu, es convertí en el prototip d’heroi de l’Oest Cal destacar Roberta 1935, Hig, Wide and Handsome 1937, Jesse James 1939, Western Union 1941, Colt 45 1950 i Guns in the Afternoon 1961
Frente de Juventudes
Història
Organització juvenil de FET y de las JONS instituïda el 1940 per tal d’assegurar la formació i disciplina de la joventut.
Amb caràcter obligatori per als alumnes de l’ensenyament primari i secundari, educà la joventut masculina en l’aspecte polític —basant-se en la doctrina de la Falange Española—, esportiu i militar, i la joventut femenina en la iniciació a la llar Desaparegué el 1960, arran de la fundació de l’Organización Juvenil Española
saviesa
Filosofia
Religió
Coneixement superior, de caràcter no solament teoricoespeculatiu, ans també practicomoral, relatiu a la veritat darrera (o primers principis) del real i al sentit i destí del món i, sobretot, de l’home en ell.
Bé que en Plató i Aristòtil —i sobretot en aquest— hom pot trobar una accentuació del caràcter teòric de la saviesa, mentre que en les filosofies hellenístiques, i més particularment en l’estoïcisme, n'és subratllat l’aspecte pràctic, tanmateix aquestes respectives accentuacions mai no signifiquen l’exclusió de l’altre aspecte Aquest caràcter teoricopràctic de la saviesa és sovint acompanyat —com és discernible ja en Plató i entre els estoics i és palès explícitament en Filó d’Alexandria, Plotí i el neoplatonisme— d’una connotació religiosa, la qual és fonamental,…
dinoteri
Paleontologia
Mamífer proboscidi, de la família dels dinotèrids, de gran talla que en algunes espècies podia arribar als 5 m d’alçada (Deinotherium giganteum).
Tenia aspecte exterior d’elefant i es caracteritzava per la manca d’incisives a la mandíbula superior per contra, les de la mandíbula inferior eren corbades i dirigides verticalment cap avall Visqué durant el Miocè, el Pliocè i el Plistocè fa entre 22 i 1 milions d’anys Hom n’ha trobats de fòssils a Europa, l’Índia i Àfrica Els dinoteris constitueixen un grup a part dels proboscidis que evolucionaren independentment de la línia que donà lloc als mastodonts i als elefants, la qual cosa és una constant en la composició faunística del Miocè inferior En el Miocè superior…
Les estereocaulàcies
A l’alta muntanya, sobre el sòl cobert molt de temps per la neu, trobem els pseudopodecis gairebé blancs, amb molts fillocladis amb aspecte de grànul, en la fotografia de Stereocaulon alpinum Xavier Llimona Aquesta família, representada al nostre país per un sol gènere, Stereocaulon , es caracteritza per la presència de pseudopodecis, formats pel mateix tallus, que creixen cap amunt formant eixos massissos, portadors d’òrgans assimiladors més o menys foliosos, els fillocladis Les algues són clorococcals, però poden formar cefalodis amb cianofícies L’aspecte…
acrocordó
Patologia humana
Tumor benigne de pell, molt freqüent, que correspon a una excrescència pedunculada d’uns 2 cm de diàmetre, tova i elàstica, que apareix sobretot en el coll, les parpelles, l’esquena, les aixelles i els engonals.
No es coneix l’origen del seu desenvolupament, tot i que és probable que estigui relacionat amb variacions hormonals, ja que sovint es presenta durant l’embaràs i la menopausa, i és més freqüent en edats avançades No provoca molèsties i, un cop desenvolupat, no se'n modifica ni l’aspecte ni la grandària amb el pas del temps
dodecà
Química
Hidrocarbur alifàtic de molècules constituïdes per cadenes de dotze àtoms de carboni.
La seva fórmula és CH 3 CH 2 10 CH 3 Es presenta com un líquid incolor d’aspecte oliós El seu punt de fusió es troba a −9ºC i el d’ebullició, a 216ºC És altament inflamable i reacciona violentament amb oxidants forts S'utilitza com a dissolvent i en l’extracció d’urani i plutoni
petrologia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia les roques.
Aquest terme és molt més ampli que el de petrografia , puix que la petrologia, a més d’incloure l’aspecte descriptiu de les roques, n'estudia l’origen, com s’han format i com han evolucionat a través del temps també comprèn l’estudi dels diferents elements minerals que formen una roca i les relacions entre aquests elements
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina