Resultats de la cerca

Dirigí els conservatoris de Càller, Venècia i Trieste i el de Santa Cecília de Roma des del 1960 El 1948 fundà a Roma el Collegium Musicum Italicum hi creà l’orquestra I Virtuosi di Roma i, el 1957, el Piccolo Teatro Musicale Italiano, amb els quals interpretà per tot el món obres de Vivaldi i òperes de cambra dels s XVIII i XIX

Participà com a metge militar en les lluites per la unitat italiana al costat de Garibaldi Professor de patologia general a Torí 1872, fou un dels primers a adonar-se de la importancia mèdica de la microscòpia anatomopatològica i publicà el Manuale di microscopia clinica 1879, aviat traduït a l’alemany Fou mestre, entre altres destacats deixebles, de Camillo Golgi

Fou arxiver a l’Arxiu Secret Vaticà, director de l’Escola de Paleografia i Arxivística del Vaticà 1932-74 i professor a la Pontifícia Universitat Lateranense 1937-66, a la Sapienza de la Universitat de Roma 1965-68 i a la Universitat de Macerata 1970-75 Autor d’una seixantena de treballs, la seva màxima obra són les Lezioni di Paleografia 1948

Probablement, el seu inventor fou Fabritio Caroso, que en els seus tractats Ballarino 1581 i Nobiltà di dame 1600 la descriu i en dona exemples Musicalment, s’estructura en dues parts breus que es repeteixen tantes vegades com la dansa exigeixi Normalment era ballada per una o dues parelles, o també per un trio -dos homes i una dona, o viceversa-

Actiu a Venècia, Parma i Roma, conreà un manierisme de to dramàtic i fantasiós Sacrifici d’Abraham , Sant Jordi i el drac , ambdós al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, tot alhora amb violents contrasts de llum i ombres Els pelegrins d’Emmaús , National Gallery, Londres Com a arquitecte féu els plànols de l’església de San Stefano a Novellara 1557

S'hi enfrontaren les forces de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens que incloïen un petit contingent de valencians i les tropes venecianes manades per Bartolomeo di Albiano, que intentaven de revenjar-se de l’atac sofert per Venècia poques setmanes abans La victòria catalanoaragonesa decidí els francesos, aliats de Venècia, a retirar-se del N d’Itàlia durant aquell any

Compositor de música d’església, fou cèlebre sobretot com a autor d’òperes una quarantena, entre les quals destaquen Sofonisba 1726, Ifigenia in Tauride 1763 i Antigona 1772 Algunes foren representades a Barcelona al s XVIII És autor de tres simfonies, un Stabat Mater, Le stagioni e i mesi i els oratoris Salomone 1766 i Passione di San Giovanni 1786

Es féu conèixer per tot Europa El 1816 participà en l’estrena, a Roma, d' Il barbiere di Siviglia , de Rossini Actuà també als EUA i a Mèxic Escriví operetes castellanes, com La Amalia 1804 Fou pare de María Malibran , de Paulina Viardot i de Manuel Vicente García Zafra, Extremadura 1805 — Londres 1906, baix i professor de cant, inventor del laringoscopi

Estudià dret a Pavia i a Milà i, després, s’installà a Roma Publicà, entre d’altres, les següents novelles Le piccole vacanze 1957,  L’Anonimo lombardo 1959,  Fratelli d’Italia 1963,  Super Eliogabalo 1969,  Il principe costante 1972,  La Belle di Lodi 1972, i els llibres d’assaig Parigi o cara 1961,  La maleducazione teatrale 1966 i La Vita bassa 2008

Vida Fill de camperols, mostrà veritable interès per la música des d’edat molt primerenca Probablement en rebé les primeres lliçons de JH Peintinger, organista a Graz El 1680 es matriculà a la universitat dels jesuïtes de Graz i l’any següent fou admès en una escola també dels jesuïtes, el Ferdinandeum, que donava especial prioritat als alumnes amb talent musical Està documentat com a organista a Saint Moritz cap al final del 1688 A partir d’aquest moment les dades sobre el compositor són força vagues És possible que en aquesta època realitzés un viatge d’estudis a Itàlia, ja que les…