Resultats de la cerca

Escorta que destaca per la seva intensitat defensiva i el seu tir exterior Fitxà pel FC Barcelona 2005-11 procedent del Fortitudo Bolonya, on jugava des del 1999 Amb l’equip blaugrana disputà més de tres-cents partits i guanyà dues Lligues ACB 2009, 2011, tres Copes del Rei 2007, 2010, 2011, dues Supercopes 2009, 2010 i una Eurolliga 2010 Una lesió cap al final de la temporada 2009-10 el va mantenir gairebé inactiu la darrera temporada al club Posteriorment jugà en el Bennet Cantú 2011-12 , l'Olimpia Milano 2012-13 i l'Orlandina Basket 2013-16 Internacional amb Itàlia en més de…

El 1784 es traslladà a París, on, sota la protecció i el patrocini de la marquesa de Boufflers, assolí un gran èxit amb les dues primeres òperes que escriví Phédre 1786 i Nephté 1789, amb música de Jean-Baptiste Lemoyne Collaborà més tard amb el compositor Étienne-Nicolas Méhul a Euphrosine 1790 i a Adrien , obra aquesta darrera que, prohibida per la Comuna de París, no s’estrenà fins el 1799 També escriví llibrets per a Luigi Cherubini, entre els quals destaca el de Médée 1797, basada en una tragèdia d’Eurípides i que es convertí en l’òpera més famosa d’aquest compositor Per a…

Es formà inicialment amb el seu pare, el musicòleg Fritz Reuter, i debutà a setze anys Del 1948 al 1951 estudià a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal amb E Hintze En 1951-55 fou segon director d’orquestra a Eisenach i posteriorment fou nomenat director musical a Meiningen El 1961 fou sollicitat a Leipzig, on li encomanaren la direcció musical de l’Òpera Tres anys més tard, inicià la seva tasca docent al Conservatori de Leipzig, com a professor de direcció orquestral A partir del 1978 visqué entre Leipzig i Weimar, ciutat aquesta darrera d’on fou nomenat director general…

Fill d’un rabí, estudià música primer amb V Lachner i posteriorment amb M Hauptmann i J Rietz al Conservatori de Leipzig 1855-58 Fou director musical de Saarbrücken 1859 i de l’Òpera de Rotterdam 1861-64, i mestre de capella de la cort a Karlsruhe 1864-72 i de Munic 1872-90 A partir del 1894 fou nomenat director general de música d’aquesta darrera ciutat Amic de R Schumann i J Brahms, esdevingué un gran admirador de la música de R Wagner Dirigí la primera representació de la Tetralogia a Munic, el 1878, i l’estrena absoluta de Parsifal , a Bayreuth, el 1882 Malgrat els problemes…

S’inicià en l’Escola Claret de Barcelona i passà al Futbol Club Barcelona, club en el qual jugà dues temporades en l’equip juvenil i dues en el júnior abans d’arribar al primer equip Guanyà una Copa de les Nacions, una Copa del Rei i una Lliga Catalana, tots tres títols en la seva darrera temporada en el club blaugrana 1994-95 Posteriorment jugà al Club Patí Flix 1995-97, al Club Patí Alcobendas 1997-2001, al Club Esportiu Noia 2001-06, 2008-09, amb el qual guanyà una Copa Federació 2002, i al Cerdanyola Hoquei Club 2006-08, que abandonà a mitja temporada La temporada 2009-10…

L’actualitat del país va continuar lligada al camp de refugiats que el Govern australià manté al seu territori, i que succiona les dinàmiques polítiques, econòmiques i socials d’aquesta illa de tan sols 22 km 2 Malgrat que Nauru es nega a acollir permanentment els refugiats i demandants d’asil, el camp continua sent la destinació de molts dels que abandonen el camp de Manus Papua Nova Guinea i la darrera etapa dels que finalment accedeixen a ser reubicats als Estats Units, un pas del qual queden exclosos els iranians, la comunitat més extensa Al setembre, Nauru va acollir la…

Creador de les sèries de còmics Peanuts , protagonitzades pel nen Charlie Brown i el gos Snoopy, entre altres personatges, en publicà una historieta diària des del 1950 al diari Saturday Evening Post , fins a la seva mort Assolí un gran èxit que li permeté bastir al voltant d’aquests personatges una marca registrada de gran difusió comercial per a una gran varietat de productes Moltes de les sèries de còmics han estat traduïdes al català des del 1974 Els seus personatges són una transposició al món dels infants de la confusió, l’ansietat i les frustracions dels adults, que ressalta la…

Estudiant de lletres a Trujillo, participà en política com a membre de l’Alianza Popular Revolucionaria Americana, per la qual cosa fou empresonat pel dictador Óscar Benavides i bandejat 1934 a Xile, on es dedicà a la literatura i publicà les novelles La serpiente de oro 1935, Los perros hambrientos 1939 i El mundo es ancho y ajeno 1941, aquesta darrera als EUA, on residí durant la Segona Guerra Mundial Del 1949 al 1953 ensenyà literatura a la Universitat de Puerto Rico, i el 1959 foren recollides a Madrid les seves Novelas completas La seva obra, que cal situar dins el corrent…

Format a Sant Carles, a València Les seves obres més importants són al fresc les que hi havia a l’església de l’enderrocat Collegi Imperial de Nens Orfes de Sant Vicent Ferrer, a València, les dels temples de Carlet, Alfafar, Aldaia, Picassent, Llutxent, Soneja i Almàssera, a la parròquia de Sant Nicolau i la basílica dels Desemparats, a València, i als palaus del marquès de Campo darrerament, del comte de Berbedel i del comte de Parcent enderrocat A l’oli en sobresurten els retrats dels marquesos de Sant Joan — o de Romero — a l’asil fundat per aquests, els de l’oratori del baró de Terrateig…

Mercader de Saragossa, féu fortuna amb negocis relacionats amb la cort, com l’arrendament de totes les seques dels regnes de Joan I, llevat de les de Mallorca 1388, la collecta de la dècima papal concedida a Joan I el 1390 i el 1393 aquesta darrera en societat amb Luchino Scarampi i Francesc Deudé, la collecta de les multes imposades als robadors dels calls jueus el 1391 una bona part revertien als mateixos collectors per reintegrar-los diversos emprèstits a la corona El 1393 garantí a la corona l’enorme quantitat de 100 000 florins d’or per a les despeses de l’expedició a…