Resultats de la cerca

La seva narrativa, que esdevingué molt popular, és dedicada sobretot a descriure el paisatge i la vida del seu país Cal destacar-ne les novelles Albin Indergand 1901, Frau Sixta 1926, Mütter ‘Mares’, 1946 i Welt im Spiegel ‘Món al mirall’, 1951 i els reculls de narracions Helden des Alltags ‘Herois de cada dia’, 1906, Einsamkeit ‘Solitud’, 1910 i Ernte des Lebens ‘Herència de la vida’, 1950

Ateny una alçària de 0,55 a 0,60 m Té el musell llarg i punxegut i les orelles petites El pelatge és molt dens i aspre el del coll, les potes i les natges és especialment llarg i de color generalment viu És molt actiu, intelligent i molt apte per a conduir grans ramats Avui dia, però, és més aviat una raça de luxe

A la primera meitat hom transcrivia les ordinacions i les modificacions, i a la segona les signatures de tots els membres que entraven al braç militar i les anotacions de nous privilegis i títols nobiliaris Era conservat a l’arxiu del braç militar, al palau de la generalitat, i fou dut al dia fins el 1713 Actualment és a l’Arxiu de la Corona d’Aragó

Liberal, fundà la revista Var Verden 1923, antimarxista més tard evolucionà cap al cristianisme Escriví drames Fienden ‘L’enemic’, 1922, Den forjaettede dag ‘El dia promès’, 1926, etc Obres seves importants són En kvinnes vei ‘El camí d’una dona’, 1933, Mannen som elsket rettferdigheten ‘L’home que estimava la justícia’, 1934 i En lysets engel ‘Un àngel de llum’, 1945, contra l’ocupació nazi

Estudià piano amb J Vallribera i composició amb C Taltabull Collaborà activament en la Nova Cançó És autor d’un gran nombre de cançons Se’n va anar , Si un dia sóc terra , Com el vent , L’arbre , A cara o creu , etc i d’arranjaments Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort , de Ventura Gassol, i escriví uns preludis per a piano

Aquesta capella rural situada a l’extrem sud-est del terme, prop del límit amb Vilobí d’Onyar, és un edifici tardà, i refet al segle XVIII, situat davant del mas Serrallonga Surt esmentada el 1657 en una vella consueta, i tenia un concorregut aplec el dia 8 de setembre Podria tenir un origen molt més remot, bé que no consta documentalment ni arqueològicament

Aquesta església, ara esdevinguda una ermita del llogarret d’Agulló, és possible que tingui un origen molt antic, anterior a l’any 1300 Això és el que es desprèn de l’existència a l’indret de dos sarcòfags alt-medievals, bé que no hi ha cap notícia històrica que ho pugui corroborar El dia de l’aplec a l’ermita és costum de beneir rams d’olivera

L’ermita de Sant Cristòfol era emplaçada als vessants de la Cogulla, cap al sud-est del poble de Jusseu El Diccionario de P Madoz, a mitjan segle XIX, diu que ja era mig arruïnada, i fa esment d’un aplec el dia de sant Gregori En resta part de l’absis i hom creu que es tracta d’una obra de tradició romànica

Aquest castell ocupava el mateix indret on avui dia hi ha el mas d’Orla, a l’oest de Perpinyà La fortalesa, esmentada el 1271 castrum de Orulo , havia pertangut a la família d’Orla, la qual prengué el nom de l’indret Al segle XIII passà a mans d’Arnau de Montescot i després al llinatge dels Oms En l’actualitat no en resten vestigis aparents

Provoca una contracció dels grànuls de melanina dels melanòfors del derma dels amfibis En els mamífers, inhibeix la secreció d’hormones gonadotropes la secreció de la melatonina sembla seguir un ritme dia-nit, i al seu torn, regula altres funcions fisiològiques que apareixen relacionades amb aquest ritme, com la fertilitat en les estacions reproductives, en funció del fotoperíode inhibeix les gònades en els mamífers de reproducció estacional