Resultats de la cerca
Es mostren 1874 resultats
José de Nebra
Música
Músic aragonès.
Vida Format inicialment a Calataiud amb el seu pare, José Antonio de Nebra Mezquita, amplià els estudis a Madrid, on pels volts del 1717 fou nomenat organista del monestir de Las Descalzas Reales, i el 1724, primer organista de la capella reial El 1751 li fou conferit el càrrec de vicemestre de l’esmentada institució, com també el de vicerector del Colegio de Niños Cantorcicos Amb Francesco Courselle Corselli tingué cura de refer l’arxiu de música religiosa per a la capella reial, i el 1753 redactà un interessant informe sobre els criteris pedagògics a seguir al Colegio de Niños Cantorcicos…
Palerm
Catedral de Palerm
Santiago López-Pastor (CC BY-ND 2.0)
Ciutat
Capital de Sicília i de la província homònima, Itàlia.
Situada a la costa occidental de l’ampli golf homònim i dominada per les altures del Pellegrino, Grifone i Cucio, s’estén per la plana de la Conca d’Or, guanyada per la ciutat a través del temps, com a conseqüència del seu creixement urbà El nucli antic, creat entorn del port, és avui el centre de l’activitat comercial i administrativa de la ciutat, les funcions econòmiques de la qual són bàsicament terciàries Tocant al port, principalment de passatgers, s’han creat indústries de construcció naval i complementàries També hi ha indústries químiques, tèxtils i alimentàries Té universitat i…
etrusc | etrusca
Territori del poble etrusc
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble format i desenvolupat a la regió d’Etrúria entre els segles VIII i I aC.
La teoria d’un origen oriental dels etruscs es basa en dades antigues tradicionals així, degueren ésser un dels pobles de la mar esmentats en les fonts egípcies del segle XII aC La teoria de l’origen autòcton pot ésser explicada per una evolució in situ a partir de les cultures villanovianes , evolució similar a la d’altres pobles mediterranis, com la cultura de Tartessos El desconeixement de la llengua etrusca no permet la investigació directa a partir dels documents escrits hom pot treballar només a partir de fonts escrites alienes o de les troballes arqueològiques Els períodes de la…
Sant Miquel de les Masies
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al S del poble, al vessant d’un tossal que domina, a la dreta del Segre, la seva confluència amb el riu de Sallent.
D’origen romànic, consta d’una nau capçada per un bell absis amb arcuacions i bandes llombardes Al maig s’hi celebra un aplec, amb danses populars
Roní
Vista del poble de Roní
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), situat a 1 101 m alt., en un coster que domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu.
De la seva església parroquial Sant Cristòfor depèn la de Beraní Als clots de Roní, s’han iniciat les obres de l’estació d’esports d’hivern de Portainé
Montfalcó
Despoblat
Despoblat del municipi de Viacamp (Baixa Ribagorça), situat a 772 m alt, al cim d’una serra que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost de Mont-rebei.
La seva església depenia de la d’Estall Formava part de l’antic terme de Fet
puig de Marc
Muntanya
Contrafort E (721 m) de les muntanyes de Prades, al sector S del terme de la Riba (Alt Camp), que domina el riu Brugent, poc abans de la seva confluència amb el Francolí.
pic de Covil
Cim
Cim (2 588 m alt.) de la serra que separa la vall de Civís, a l’Alt Urgell (on domina les bordes de Conflent), de la vall Ferrera, al Pallars Sobirà (damunt Alins).
Useu
Poble
Poble (846 m alt.) del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Baén, situat en un tossal que domina, per la dreta, la vall del riu Major.
La seva església parroquial Sant Romà era annexa de la de Baén La jurisdicció del lloc era de l’abat de Gerri
serra de l’Ull del Moro
Serra
Alineació muntanyosa al límit de l’Alcoià (Alcoi i Panàguila) i el Comtat (Cocentaina), que domina pel SE la ciutat i la foia d’Alcoi i que culmina a 1 050 m alt..