Resultats de la cerca
Es mostren 5409 resultats
Centre d’Estudis Prehistòrics Catalans (CEPC)
Historiografia catalana
Entitat fundada a la Universitat de Perpinyà el 1974, per iniciativa de Jean Guilaine i Dominique Sacchi.
Aplega prehistoriadors que treballen majoritàriament en el domini nord-català, però també a l’Empordà i Andorra La seva activitat principal consisteix en publicacions monogràfiques com Le site de Llo , de Pierre Campmajó La nécropole protohistorique de Serralongue , de Henry Baills Roches gravées nord-catalanes , de Joan Abelanet, i obres collectives com la collecció “Travaux de Préhistoire Catalane” Totes aquestes obres han estat publicades per editorials com Terra Nostra, Le Publicateur i d’altres El CEPC ha constituït una biblioteca de més de 2000 llibres, que es conserva en el dipòsit…
Rodolfo Schulz Duckstein
Natació
Nedador conegut com Rudi.
Membre del Club Natació Barcelona, amb el qual fou campió de Catalunya 1929 i d’Espanya 1929, 1930 de relleus 4 × 200 m lliure Esdevingué directiu i àrbitre de natació, salts i waterpolo L’any 1931 fou el delegat que, pel seu domini de la llengua alemanya, acompanyà l’equip de waterpolo en una gira que feu pel centre d’Europa El 1940 entrà al collegi català d’àrbitres, i el 1947, a l’estatal El 1961 formà part de la comissió de waterpolo de la federació espanyola, que el 1966 li concedí la medalla d’or de serveis distingits
Ramon Sapés Farré

Ramon Sapés Farré
CN TERRASSA
Natació
Nedador especialitzat en braça.
Membre del Club Natació Sabadell, el 1934 passà al Club Natació Terrassa Fou campió de Catalunya en 200 m 1929, 1930, 1931 i 400 m 1929, 1931 En l’àmbit estatal fou vuit anys consecutius campió d’Espanya de 200 m 1928-35 i dos anys de 400 m 1934, 1935 En el període 1929-35 establí catorze rècords de Catalunya dos en 100 m, quatre en 200 m, cinc en 400 m i tres en 3 × 100 m estils dels quals dotze ho foren d’Espanya Sobresortí del domini que aleshores exercia el Club Natació Barcelona a Catalunya i a Espanya
El paisatge vegetal dels altiplans i conques centrals catalans (territori auso-segàrric)
Dos conjunts d’altiplans i serralades es despengen dels contraforts dels Pre-pirineus orientals i, en direcció N-S, penetren profundament en àrees que, latitudinalment i altitudinalment, ja són plenament mediterrànies, tot abraçant entre ambdós la gran conca del Llobregat-Cardener Aquests dos sistemes vertebren el territori anomenat auso-segàrric, el sector ausònic l’un, el més oriental, el sector segàrric l’altre, el més occidental Els dos sectors són semblants i ben diferenciats dels territoris que els envolten, però una continentalitat netament més acusada de l’occidental hi introdueix…
Sant Bartomeu del Grau
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb, al lloc anomenat el Grau, prop de la cinglera, no lluny de l’actual cementiri De molt aviat tingué funcions parroquials que ha mantingut fins avui dia, si bé traslladades a un altre temple edificat en un lloc diferent El domini d’aquesta església ocasionà un llarg i a vegades violent conflicte entre els senyors del castell de Gurb i els bisbes de Vic El castell de Gurb comença a aparèixer en la documentació l’any 886, quan Joamir i la seva muller Egila vengueren a Sunifred i a la seva muller Adabrada, diversos béns, un dels…
Castell de Tírvia
Art romànic
La Vall Ferrera apareix com una zona de feudalització tardana, on les comunitats vilatanes lliures, aliades amb l’església d’Urgell, resisteixen als intents d’imposició de la senyoria protagonitzats per la família de feudataris del comte, els descendents de Guitard de Vallferrera Ficapal, Tedball
Aquest intent d’imposició de lligams feudals té un símbol el castell de Tírvia —conegut significativament amb el nom de Trencavies—, alçat contra la voluntat popular en un nus de comunicació de primera magnitud i en un centre d’intercanvis que uneix tres valls Entre el 1095 i el 1122 els homes de…
jussà | jussana
Història del dret català
En el cas d’un sotsestabliment emfitèutic, dit de l’emfiteuta inferior, o sia, el darrer que rep el domini útil de l’immoble.
flegmàtic | flegmàtica
Psicologia
Dit d’un dels vuit tipus caracterològics de Heymans-Wiersma-Le Senne, caracteritzat per la calma, el domini de les reaccions i l’ordre.
Onomasticon Cataloniae
Ampli recull d’onomàstica que enregistra i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic català.
És obra de Joan Coromines , amb la collaboració de Max Cahner , Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy , Josep Mascaró , Philip D Rasico i Xavier Terrado La replega de materials durà del 1931 al 1994 i la publicació dels vuit volums de l’obra, del 1989 al 1997 El primer volum és dedicat a la toponímia antiga de les Balears, mentre que en els set restants els noms estan ordenats alfabèticament Conté més de 400000 topònims vius obtinguts oralment, a més d’algunes desenes de milers de noms de lloc antics, topònims estrangers i antropònims obtinguts de documentació escrita El darrer volum conté…
morfoclimàtic | morfoclimàtica

Els dominis morfoclimàtics
© fototeca.cat
Botànica
Dit del domini o de l’estatge on el desenvolupament de les formes del relleu és regit per la influència d’un clima específic.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina