Resultats de la cerca

Jugà a l’Espanyol des de la temporada 1944-45 fins a la 1950-51 Davanter centre, es convertí en el màxim golejador de la història de l’Espanyol a la Lliga, amb 69 gols en 118 partits Després només l’han superat Tamudo, Marañón i Arcas Disputà la final de Copa del 1947 Fou titular amb la selecció catalana en una ocasió i anotà dos gols Posteriorment exercí d’entrenador i, entre d’altres, dirigí el Barakaldo i l’Indautxu

Collaborà amb el Club Ciclista Vilassar de Mar i la Secció de Ciclisme de la Unió Excursionista de Catalunya de Mataró Posteriorment formà part de la Federació Catalana de Ciclisme com a responsable de la nova comissió de bicicleta tot terreny El 1996 entrà com a president de la Comissió de BTT de la FCC Fou president de la Comissió Nacional de BTT 1997-2000, i exercí com a cap d’expedició de la selecció espanyola als Campionats del Món

Inicià la seva carrera a La Hoja del Lunes i l’any 1973 passà a La Vanguardia , on exercí de redactor, cap de secció i redactor en cap Especialitzat en basquetbol, ha dirigit les publicacions Rebote i FIBA Basket , i ha informat de vuit Campionats del Món i dinou d’Europa, a més de diferents finals de l’NBA També ha collaborat amb altres mitjans com Televisió Espanyola i RAC1, i ha cobert un Mundial de futbol i set Jocs Olímpics

Estudià musicologia a la Universitat de Viena, on es graduà el 1938, i piano i direcció d’orquestra a la Staatsakademie de la mateixa ciutat En acabar els estudis dirigí l’Òpera de Graz 1938-45 i l’orquestra del Mozarteum de Salzburg 1945-51 Exercí també de director general de música a Münster 1951-61 i a Innsbruck 1960-66 Del 1965 al 1970 fou president del Mozarteum de Salzburg Actuà com a director convidat al capdavant de les principals orquestres del món

Fou un dels primers membres del Tiro Nacional de Barcelona al principi del segle XX, on també exercí funcions directives Guanyà alguns campionats regionals i concursos organitzats pel club entre les dècades de 1910 i 1930 El 1931 rebé la medalla honorífica del club, i el 1932 encara fou campió de Catalunya de fusell El 1935 participà en el Campionat d’Espanya, que s’organitzà com a prova preolímpica També practicà el tir al colomí amb la Reial Associació de Caçadors

Fou un dels fundadors del Reial Club de Polo de Barcelona, on ocupà el càrrec de tresorer de la junta directiva 1909 Integrà un dels equips que jugaren el primer partit de polo que es disputà a Barcelona Assolí la segona posició en el premi Parque d’hípica que es disputà a Barcelona el 1908 També exercí de jutge en diversos partits de polo Donà nom a un trofeu de curses de cavalls que es disputà durant la segona dècada del segle XX

Pertanyent a la Generación del 1940, el tema de la mort, suavitzat per la llum de la metàfora, predomina en la seva obra el seu cant, tot i ésser molt personal, té, per la seva sinceritat, ressò collectiu Desde lejos 1946, Las muertes 1952, Los juegos peligrosos 1962 i Cantos a Berenice 1977 Són notables les seves narracions d’infantesa La oscuridad es otro sol 1967 Exercí el periodisme, i obtingué els premis Nacional de Poesía 1988 i Juan Rulfo 1998

Exercí a Tordera Segon catedràtic del Jardín Botánico de Madrid 1773, divulgà els criteris i el sistema botànic de Linné Publicà Explicación de la filosofía y fundamentos botánicos de Linneo 1778, Parte práctica de botánica del caballero Carlos Linneo versió castellana del Species plantarum , en vuit volums, 1784-88 i Sistema de los vegetales o resumen de la parte práctica de botánica de Carlos Linneo 1788, ultra algunes memòries llegides a la Sociedad Económica Matritense, de la qual fou membre

Fou deixeble a Atenes de Diògenes de Babilònia Exercí una àmplia influència en el cercle polític de Publi Escipió Emilià, a Roma 144-129, succeí Antípater com a cap de l’escola estoica d’Atenes, on visqué fins a la mort El seu pensament té una doble dimensió adaptació a l’estoïcisme d’alguns trets de les filosofies platònica i aristotèlica, i teorització de la moral republicana de Roma, superant els esquemes tradicionals Hom conserva només fragments dels seus escrits

Residí a París des del 1921 Després d’un període de temàtica de paisatge ciutadà evocant escenes parisenques, passà per un altre d’abstracció Se situà molt a prop del surrealisme en la seva producció posterior, en la qual les visions còsmiques emergeixen d’un fluid immaterial en el qual es difonen i confonen la terra, la vegetació, els núvols, etc Exercí també la crítica d’art i escriví per a revistes txeques cròniques de París i notes de viatges