Resultats de la cerca

Nasqué l’any 1987 com a resultat d’una iniciativa pública de la Diputació Foral de Guipúscoa Amb seu a Sant Sebastià, des de l’inici fou dirigit per Xanti Eraso L’activitat del centre s’ha caracteritzat per la creació de programes autònoms i compromesos que, si bé al començament es desenvolupaven a la seu, progressivament s’anaren realitzant fora i sovint en collaboració amb altres centres o collectius tallers per a artistes un espai per a exposicions organització de conferències, seminaris i tallers de treball un centre de documentació sobre art i pensament contemporani una…

Comprèn també un petit sector de la capçalera del riu Fred L’economia és pobra i de base ramadera oví, boví i cabrum Els conreus són d’autoconsum La població, que el 1846 era de 577 h, ha restat reduïda el 1968 a 80 h i a 65 el 1982 El poble és esglaonat, a 787 m d’altitud, en un coster esquistós i al voltant de l’antiga església parroquial, romànica de Sant Miquel segle XII Resten vestigis de l’antic castell de la Bastida Fora del nucli hi ha una sèrie de masies i de veïnats actualment deshabitats gairebé del tot A l’extrem septentrional del municipi hi ha les ruïnes del…

L’any 1979 fundà amb Òscar Rodríguez la Companyia Ínfima La Puça , amb la qual obtingué una gran popularitat al llarg de vint i cinc anys, amb nombroses actuacions dins i fora de Catalunya Dirigí i protagonitzà també espais televisiu com Picapuça 1986- 1988 i Puçastoc 1989-1990, a més de participar en la direcció de nombroses fires i esdeveniments vinculats al món del clown , que continuà després de la dissolució del grup 2004, entre els quals els festivals Apallasa't de Barcelona Pallassòdrom de Vila-Seca i el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà i la Fira de Teatre…

N'aparegueren set volums 1928-34, en el darrer dels quals consta com a director Josep Calveras Expressà l’acceptació de qualsevol sistema ortogràfic i inserí estudis lingüístics i literaris Els primers, a cura d’Anfós Par, Francesc de B Moll —que publicà un Suplement català al Diccionari Romànic-Etimològic de Meyer Lübke i un estudi sobre la flexió verbal dels dialectes catalans—, Antoni Griera, Samuel Gili i Gaya, Miquel Batllori, Pere Barnils, Paul Aebischer, H Menhrad, Leo Spitzer i H Kuen Entre els estudis literaris, Manuel de Montoliu insistí sobre les prosificacions de la Crònica de…

La seva finalitat era de reunir tots els mots usats en la literatura antiga i moderna i en totes les varietats actuals de la llengua parlada Dirigides per Pompeu Fabra, hi collaboraren, entre altres, Pere Barnils, Antoni Griera i Manuel de Montoliu, i, més endavant, Ramon Aramon i Serra, Josep MCasas i Homs i Joan Coromines El 1939 cessà la seva activitat i els seus materials restaren fora de l’abast de l’Institut Tingué cura de la publicació del Butlletí de Dialectologia Catalana volums I-XVIII Fins el 1989 —any de l’aprovació dels nous estatuts de l’IEC— no hi tornà a haver…

Les vesícules seminals són dos petits òrgans simètrics, de forma allargada, situats per sobre de la pròstata, entre la bufeta urinària i el recte Són estructures buides, cobertes interiorment per un epiteli glandular constituït per capes de cèllules en què es produeixen substàncies que són abocades a la llum de l’òrgan i constitueixen una secreció espessa i groguenca anomenada líquid seminal Per fora de l’epiteli hi ha una capa de fibres musculars, la contracció de les quals facilita el buidament de les vesícules seminals El conducte de drenatge de cadascuna de les vesícules…

És datat d’entre el 28000 i el 26000 aC pel carboni 14 Al costat hom hi trobà un gran dipòsit d’ossos de mamut i el sepulcre d’una dona amb el cadàver arrupit, tenyit d’ocre roig i cobert amb omòplats de mamut El jaciment ha aportat també nombroses figuretes de terra cuita representant animals

Inclou la informació sobre la realitat lingüística del territori i l’ensenyament de la llengua a l’alumnat nouvingut