Resultats de la cerca

De família de metges i terratinents, es doctorà en dret a Cervera i fou un representant típic de la moderada i pràctica illustració catalana Resident habitual a Vilafranca, actuà a l’audiència barcelonina Ingressà el 1781 a l’Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos , editat posteriorment, on remarcava que la illustració i un govern moderat abreujarien la durada dels plets El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, formà un corrent d’opinió agrarista d’importància Hi llegí set memòries, de les quals destaquen Sobre…

Vida i obra Estudià arqueologia paleocristiana al Pontificio Instituto di Archeologia Cristiana de Roma 1930-32, on es doctorà el 1933, i arqueologia i epigrafia romana becat per la Junta Superior de Ampliación de Estudios Fou director del Museu Diocesà de Tarragona i professor d’arqueologia i història de l’art del seminari des del 1933 L’any 1936 fou empresonat alliberat tot seguit, fou nomenat conservador del Museu Arqueològic de la Generalitat de Tarragona 1937 i salvà l’arxiu privat del cardenal Vidal i Barraquer Fou vicepresident de la Societat Arqueològica 1940, comissari…

A l’acte fundacional, presidit per Julio Fernández Rodríguez, amb Maria Teresa Fontanet i Núñez en funcions de secretària, hi assistiren Ricard Figueras i Marco, Artur Mínguez i Ricart, Josep Oriol Ivern i Ibáñez i Fèlix Riera i Prado Les sis primeres societats anònimes que integraren l’entitat foren Sogedasa Sociedad General de Derechos Audiovisuales J Fernández, Fair Play Productions Ramón Tello, In Vitro Films R Figueras, Manga Films Lluís de Val, Cromosoma J O Ivern, i Octubre Producciones Anna Costa El 2002 l’associació en modificà els estatuts i s’inscriví en el registre corresponent de…

Format a Llotja, amb Antoni Caba, i pensionat a París 1886, on treballà als tallers dels pintors Coutois i Colin Participà en diverses exposicions barcelonines Partí d’un simbolisme social, però derivà cap a un convencionalisme, del qual tanmateix, cal destacar alguns retrats Amadeu Vives , 1893 Mercè Jaumandreu , Torras i Bages i Pius X Fou cofundador i formà part de la primera junta directiva del Cercle Artístic de Sant Lluc 1893, entitat amb la qual exposà sovint, i de la junta permanent de la Unió Catalanista 1898 Dedicat també al cartellisme Art Nouveau, fundà…

Titulat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, de molt jove començà a exercir el periodisme polític, clarament decantat cap al liberalisme Juntament amb Bernat Salleras fou el dirigent més destacat a Eivissa de la junta progressista que donà suport a la Revolució de Setembre del 1868 Dissolta la junta, passà a formar part del Partido Liberal  encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta Els anys següents ocupà càrrecs a Eivissa i a la Península des del 1871 fins a la jubilació 1907 fou secretari del Govern Civil de les Balears, Lugo, Tarragona, Lleó, Castelló de la Plana i altres…

Dos dies abans que el tribunal que la jutja dicti una condemna de cinc anys de presó en absència, l’ex-primera ministra de Tailàndia, Yingluck Shinawatra 2011-14, no compareix perquè allega malaltia i fuig a Dubai Després d’haver estat acusada d’un frau milionari a través d’un pla de subsidis per a l’arròs, va ser derogada en un cop d’estat La junta militar que des d’aleshores governa el país va instar a processar-la

El jutge de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón dicta ordre de detenció contra 48 alts càrrecs de la dictadura militar argentina, entre els quals hi ha el general Jorge Rafael Videla, l’exalmirall Emilio Massera i l’expresident de la Junta Militar de la dictadura Leopoldo Galtieri Des d’ara, qualsevol de les 48 persones que consten en l’ordre de Garzón pot ser detinguda i extradida a Espanya per a ser jutjada pels delictes de terrorisme, genocidi i tortura

Corresponsal de guerra a la campanya del Marroc 1859-60, collaborà a diversos periòdics madrilenys Fou vocal de la junta revolucionària de Madrid 1868 Afiliat a la Unión Liberal, fou sovint diputat a corts entre el 1861 i el 1881, governador civil de les Balears 1864 i ministre de foment 1875, 1884-86 Publicà Ensayos poéticos 1851, Poesías 1857, Las crisis de España 1870, Notas dispersas 1893 i les biografies O'Donnell y su tiempo 1869 i El Cardenal Cisneros 1869

Fou creat per Felip II 1582 després d’incorporar Portugal a la corona 1580 Fou organitzat 1586 amb un president, sis consellers i dos secretaris, representatius dels tres estaments portuguesos El 1611 fou substituït per una junta de govern, amb no tantes facultats com el consell Felip IV el restablí el 1658, quan s’havia consumat la separació de Portugal, com a instrument de penetració en aquest regne, però Carles II el suprimí definitivament el 1688 en reconèixer la independència portuguesa

Exercí de notari a Terrassa des del 1858 i a Barcelona a partir del 1863 És autor de Jurisprudencia práctica o fórmulas contractuales comentadas según las leyes comunes y según la Ley Hipotecaria aplicadas a todas las provincias de España 1862 i de Compendio de substanciación de juicios 1846 i d'articles de tema jurídic  Deixà inèdita una Gramática catalana 1840, redactada durant els sis mesos que romangué reclòs a casa seva mentre s’amagava de la Junta Revolucionària partidària d’Espartero