Resultats de la cerca
Es mostren 5346 resultats
Marededeu d'Olot
Imatge de la Mare de Déu procedent d’Olot, que actualment es conserva al Museu d’Art de Girona i és inventariada amb el núm 38 J Vigué Al Museu d’Art de Girona es conserva una marededeu que figura, procedent d’Olot, inventariada amb el núm 38 núm 16 del catàleg del Museu Diocesà de Girona Fa 76 cm d’alçada per 33 cm de llargada i 28 cm de fondària La figura del Nen fa 36,50 cm d’alçada La Mare de Déu va vestida amb una túnica llarga d’escot rodó fins als peus i amb un mantell que li cobreix el cap i li cau per les espatlles Està asseguda damunt una trona…
el Castell dels Tres Dragons
Arquitectura civil
Nom amb què és conegut l’edifici del restaurant (1887-88) de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, al parc de la Ciutadella, obra de Lluís Domènech i Montaner.
El nom prové d’una obra còmica de Pitarra estrenada el 1865, paròdia de la vida cavalleresca medieval És un edifici prismàtic de maó vist amb decoració ceràmica A l’interior bona part de l’estructura metàllica és vista És una obra primerenca de l’arquitectura modernista internacional i, després de l’Exposició, ha tingut diverses finalitats taller de realitzacions d’arts aplicades —portat pel mateix Domènech i per Antoni M Gallissà—, seu del Museu d’Història, del Conservatori de Música i, actualment, del Museu de Zoologia
Domingo António de Sequeira
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i litògraf portuguès.
Estudià a Roma 1788-95, on fou alumne d’ACavalluccini De retorn a Portugal, fou rebut amb molts honors i nomenat pintor de la cort 1802 Però a causa de les seves idees liberals el 1823 hagué d’exiliar-se a París Més tard anà a Roma, on morí Entre les seves obres, que recorden sovint la pintura de Goya, cal citar Retrat dels seus fills Museu Nacional de Arte Contemporaneo, Lisboa i Junot, emissari de Napoleó, davant Lisboa Museu Nacional de Soares dos Reis, Porto
Marià Jornet i Perales
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’Academia General Militar de Toledo el 1892 Fou destinat a Cuba, i hi romangué fins el 1898 El 1919 fou nomenat tinent coronel i el 1931 es retirà del servei actiu Publicà diversos estudis d’arqueologia i unes memòries de la seva estada al Carib, però la seva obra més important és Bélgida y su término municipal 1932 Creà un petit museu, la part de prehistòria del qual donà al Museu de Prehistòria de València, del qual fou collaborador durant 25 anys
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona des de la plaça de la catedral
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Dipòsit de diversos nuclis documentals relatius a la història de Barcelona, centrats per la part antiga de l’arxiu municipal.
Forma part de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona, installat a la Casa de l’Ardiaca La separació de la documentació municipal, l’any 1917, en administrativa i històrica, permeté la creació, al costat d’aquesta darrera, de l’Arxiu Històric de la Ciutat, amb l’admissió de tota mena de documents referents a Barcelona, ingressats des del 1924 a la Casa de l’Ardiaca i distribuïts en diversos fons municipal, notarial inventaris, contractes, societats, etc, judicial antiga vegueria i escrivanies, corporatiu gremis i confraries, comercial empreses dels segles XVII-XIX, patrimonial, i dels…
la Ciutat Jardí

Projecte d’urbanització de les Corts de Sarrià patrocinat per la societat cívica Ciutat Jardí
© Fototeca.cat
Societat cívica constituïda el 1912 sota la tutela del Museu Social de la Diputació de Barcelona.
Inspirada en la teoria de la ciutat jardí d’Ebenezer Howard i en l’anàlisi organicista, l’ànima i el cervell d’aquesta societat fou Cebrià Montoliu En exiliar-se voluntàriament el 1920, passà la direcció a Nicolau M Rubió i Tudurí La primera junta directiva fou presidida per Joan A Güell i en formaren part Josep Puig i Cadafalch i Frederic Rahola, entre d’altres Els seus objectius eren la descentralització de l’aglomeració urbana de Barcelona, la reintegració del treball humà dins la natura i la protecció del paisatge Creà un arxiu sobre urbanització, habitació i cultura cívica, i una oficina…
National Gallery of London
La National Gallery of London
© Corel Professional Photos
Museu
Museu de Londres, originat en la col·lecció del jueu rus J.J.Angerstein, adquirida pel govern el 1823.
Fou installat des del 1838 a l’actual edifici de WWilkins a Trafalgar Square És un dels museus més rics en pintura occidental des del prerenaixement italià al postimpressionisme francès Conté obres mestres d’Uccello, Giovanni Bellini, Mantegna, Piero della Francesca, Leonardo da Vinci, Rafael, Bronzino, Van Eyck, el Ticià, Rembrandt, Hobbema, Vermeer, Velázquez, Turner, Renoir, Van Gogh, Seurat i altres
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
Historiografia catalana
Entitat creada el 1978 a Montblanc, com una secció del Museu Arxiu de Montblanc i Comarca.
La seva principal finalitat és l’estudi i la divulgació de la cultura, preferentment de la Conca de Barberà Les seves activitats principals són les pròpies d’un centre d’estudis d’àmbit comarcal assessorament científic per a qualsevol entitat, divulgació dels estudis de temàtica comarcal i totes les activitats que serveixin per a millorar el coneixement de la realitat històrica i cultural de la comarca El Centre ha organitzat un gran nombre d’exposicions, conferències, jornades d’estudi i publicacions, tant periòdiques com de caràcter monogràfic Josep Iglésies i Fort, que hi restà molt…
majestat
La majestat Batlló (s XI)
© Fototeca.cat
Art
Nom donat als crucifixos vestits amb túnica datables dels s. XI al XV.
Deriva, possiblement, de Síria es caracteritza per la manca de dramatisme, i sovint va coronada Els exemples més interessants són dels s XI i XII, mentre que els posteriors solen ésser només la perduració del motlle Se'n conserven una quarantena a Catalunya, i sobresurten la majestat Batlló s XI, Museu d’Art de Catalunya, i les de Caldes de Montbui s XI, de Beget s XII i de Sant Miquel de Cruïlles s XII-XIII, Museu Diocesà de Girona Es confon sovint amb les representacions de santa Lliberada
Benet Ferrer i Bolunya
Ceramista.
Es formà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell 1962-66 i a l’Escola Massana de Barcelona 1966, on exercí de professor des del 1969 Vinculat de molt jove a l’avantguarda, la part més important de la seva obra, consistent en la representació exacta d’objectes quotidians, és d’orientació hiperrealista Dugué a terme també happenings i diverses accions collectives amb participació del públic Es conserva part de la seva obra al Museu d’Història de l’Hospitalet de Llobregat i al Museu d’Art de Sabadell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina