Imatge de la Mare de Déu procedent d’Olot, que actualment es conserva al Museu d’Art de Girona i és inventariada amb el núm. 38.
J. Vigué
Al Museu d’Art de Girona es conserva una marededeu que figura, procedent d’Olot, inventariada amb el núm. 38 (núm. 16 del catàleg del Museu Diocesà de Girona). Fa 76 cm d’alçada per 33 cm de llargada i 28 cm de fondària. La figura del Nen fa 36,50 cm d’alçada.
La Mare de Déu va vestida amb una túnica llarga d’escot rodó fins als peus i amb un mantell que li cobreix el cap i li cau per les espatlles. Està asseguda damunt una trona flanquejada per dues columnes de fust rodó, coronades per un pom esfèric llis. Té els dos braços estesos i és molt possible que originàriament sostingués amb la mà esquerra algun objecte que no ha arribat fins a nosaltres. El Fill seu al bell mig de la falda de la Mare; va vestit amb una túnica, també d’escot rodó, de màniga llarga i amb un mantell creuat al davant. Té el braç dret alçat amb gest de benedicció i l’esquerre ha desaparegut. Cap dels dos no porta corona, tot i que, pels senyals dels caps, és molt probable que en un principi n’haguessin duta. Els vestits de les dues figures han estat decorats amb enguixats en relleu a base de figures geomètriques circulars (el Nen) i romboidals (la Mare), dins cadascuna de les quals hi ha una roseta, en el primer cas, i una flor de vuit pètals i botó central, en el segon. Aquest tipus de decoració a base d’enguixat en relleu imita el repussat de les peces d’orfebreria, l’encastat de les pedres precioses als metalls.
L’estat de conservació de la peça és força deficient. Hi manca la part inferior de la figura de la Mare de Déu (els peus i el marxapeu) i el braç dret i els peus del Nen. D’altra banda, la cadira on seu la Mare ha estat restaurada.
Iconogràficament, la marededeu d’Olot deriva d’un model antic, de la Kyriotissa bizantina. Respon a la concepció de Maria com a tron del Nen, com a Sedes Sapientiae. Aquesta fórmula iconogràfica ja apareix al segle IV inclosa dins el tema de l’epifania (L. Réau. Iconographie de l’art chrétien, tom. 2, vol. II, ed. PUF, París 1957, pàgs. 93-94).
A. Noguera i Massa (Les marededeus romàniques de les terres gironines, Artestudi Edicions, col·l. Art Romànic, núm. 5, Barcelona 1977, pàgs. 174-176) inclou aquesta marededeu dins el grup de peces de tipus bizantí i la relaciona amb les de Collell, Sadernes i Cornellà de Terri (desapareguda). Josep Calzada (Museu d’Art. Catàleg, Diputació de Girona, Girona 1981, pàg. 25) assenyala que procedeix de la comarca de la Garrotxa. E. Carbonell i Esteller (Thesauru/Estudis, Fundació Caixa de Pensions, Barcelona 1986, pàgs. 56-57) indica que hi ha punts de contacte entre aquesta marededeu i la de Tura pel que fa a la composició i als eixos de distribució dels plecs dels vestits.
Tots els autors esmentats estan d’acord a datar aquesta peça al segle XII; segons E. Carbonell podria atribuir-se més exactament a la segona meitat d’aquest segle. Aquesta datació s’avé amb la de mitjan segle XII donada per Roser Rosell i Gibert en l’article publicat en aquesta mateixa obra (Museu d’Art de Girona. Tresor de la Catedral de Girona. Museu Diocesà d’Urgell. Museu Frederic Marès, dins Catalunya Romànica, vol. XXIII, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1988, pàg. 63 [Marededeu 2]).