Resultats de la cerca

El 1919 actuà a Londres Després recorregué els EUA i Europa, fins que 1949 s’installà definitivament a França, amb King Oliver i Duke Ellington Fou un dels millors clarinets dins l’estil Nova Orleans i un notable solista del saxòfon soprano, amb una interpretació molt expressiva i un vibrat lent

Fill d’un conegut autor de cançons de musicals, fou soldat durant la Segona Guerra Mundial, i fou condecorat pels seus serveis Posteriorment es graduà en literatura i pintura al Bard College de Nova York 1949 A l’inici de la dècada dels cinquanta, juntament amb el seu germà Richard Morton Sherman Nova York, 12 de juny de 1928 - Los Angeles, 25 de maig de 2024 començà a escriure cançons per a produccions de teatre musical L’any 1958 fundà la productora i editora Music World Corporation, i des de mitjan anys seixanta ambdós treballaren de manera estable per a Walt…

Conegut com el Xacal pel seu caràcter expeditiu i ambiciós, motiu de no poques polèmiques, fundà la seva agència a Nova York 1980 i el 1996 n’obrí una filial a Londres Avui dia representa més de set-cents autors, entre els quals Philip Roth, Salman Rushdie, Martin Amis i els llegats de Borges, Nabokov o Bellow

El mateix any que es graduà en Belles Arts a la Syracuse University 1973 feu la seva primera exposició, New Video Work, en la qual ja emprà la tecnologia audiovisual com a mitjà expressiu, que ha esdevingut una constant en la seva obra i amb la qual pretén transmetre sensacions, percepcions i estats de consciència amb una forta càrrega mística provinent de religions i cultures molt diverses Entre les seves exposicions individuals hom pot esmentar Bill Viola Installations and Videotapes Nova York, 1987, Unseen Images exposició itinerant per Europa 1992-94, Buried Secrets , que representà els…

Graduat a la Universitat de Nova York 1939, féu recerques sobre immunitat a les universitats de Michigan 1942 i de Pittsburgh Provocà la formació d’anticossos al virus de la poliomelitis, cosa que permeté desenvolupar la vacuna de Salk , generalitzada a partir del 1955 El 1963 fou nomenat director de l’Institut d’Estudis Biològics de San Diego, que posteriorment rebé el seu nom

Després d’uns anys fent oficis diversos, s’installà a Hollywood com a publicista i durant 22 anys treballà en diversos estudis de cinema Al final dels anys cinquanta tornà a Nova York, on es dedicà plenament a la literatura Escriví 26 novelles, algunes de les quals foren portades al cinema, com The Manchurian Candidate 1962, John Frankenheimer i The Prizzi's Honour 1985, John Huston, de la qual escriví tres seqüeles

Neoexpressionista, fa una pintura sígnica, expressionista en el gest, plena d’allusions a l’art americà de la postguerra i a d’altres moments històrics Sovint recorre a la tècnica del collage i utilitza materials quotidians o de desferra El 1987 el Whitney Museum de Nova York féu una retrospectiva de la seva obra des de l’any 1975, i a l’Estat espanyol ha exposat a Sevilla 1988, Madrid 1991 i Barcelona 1995

Estudià a la Julliard School de Nova York Fou director de l’orquestra de la CBS 1938-1952 Compongué música per a ràdio, televisió i cinema D’aquest últim camp cal destacar la seva collaboració en films d’Orson Welles i Alfred Hitchcock com Citizen Kane 1940, The man who knew too much 1958 Vertigo 1958 i Psycho 1959 També escriví una òpera Wuthering Heights , 1940-52 i la cantata Moby Dick 1936-38 sobre el text de Melville

Graduada en literatura castellana i catalana per la Universitat de Nova York, on fou professora, hi impulsà la primera càtedra Barcelona – Nova York 1983-86, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Catalan Center, vinculat a l’Institut Ramon Llull Aprengué català gràcies a Alan Yates i feu la tesi doctoral sobre Eugeni d’Ors amb una beca Fulbright Visità Barcelona per primer cop el 1972, i posteriorment hi visqué 1980-81 Ha ensenyat llengua i literatura espanyola i catalana en diverses universitats estatunidenques, ha escrit articles sobre literatura i traducció i ha publicat…

Cursà estudis d’econòmiques a la Universitat de Nova York Els anys cinquanta, abandonà un programa de doctorat de la Universitat de Columbia per treballar com a economista professional El 1977, li fou concedit el doctorat en filosofia per la Universitat de Nova York sense haver fet tesina Fou president del consell d’assessors econòmics del president Gerald Ford 1974-77, durant una etapa de severes depressions causades per la crisi del petroli Del 1981 al 1983 treballà com a president de la Comissió Nacional per a la Reforma de la Seguretat Social, per a Ronald Reagan…