Resultats de la cerca

Membre d’una noble família llenguadociana, fou elegit abat de Cluny el 1109, en morir l’abat Hug Després d’un govern agitat i dificultós, dimití, el 1122, i anà a Jerusalem Prengué part en les lluites contra els musulmans i finalment tornà a Cluny, el 1125, i se n'apoderà per la força Fou excomunicat i declarat cismàtic pel papa Honori II 1126 i morí a les presons pontifícies

Fill de Gebhard, comte de Supplinburg Fou nomenat duc de Saxònia 1106-37 per l’emperador Enric V, amb el qual s’enemistà posteriorment i el qual derrotà a Welfesholt 1115 En morir l’emperador, el succeí però hagué de combatre l’oposició de Conrad de Suàbia, el qual sotmeté el 1135 El 1133 havia anat a Itàlia en ajut del papa Innocenci II, pel qual fou coronat

Membre destacat de l’escola dels glossadors, professà a Perusa, a Bolonya, a Pisa, a Pàdua i a Pavia Ocupà càrrecs públics importants i assessorà el papa en diverses ocasions Entre les seves obres, impreses al segle XV, destaquen els comentaris al Corpus iuris civilis , al Liber Feudorum i als primers llibres de les Decretals És un dels autors esmentats amb més freqüència pels expositors antics del dret català

Establia que el rei no estava subjecte a cap potestat eclesiàstica, que el concili era superior al papa, que l’Església gallicana exerciria les seves llibertats i que les decisions papals havien d’ésser aprovades per l’Església Innocenci XI s’hi oposà i Lluís XIV hagué de cedir en ésser elegit Innocenci XII NapoleóI la restaurà l’any 1801 i la imposà als seminaris i collegis eclesiàstics de França

Nomenat cardenal pel primer, exercí diverses missions diplomàtiques Nicolau V l’envià prop d’Alfons IV de Catalunya-Aragó per dissuadir-lo de continuar la campanya d’Itàlia amb aquest motiu escriví Italica constituenda ad Alfonsum Regem Fou rival d’Alfons de Borja del qual blasmà el nepotisme en el conclave que el féu papa Calixt III el 1455 El 1447 fundà a Roma el collegi Capranica per a nobles eclesiàstics

Lluità contra Alfons IV de Catalunya-Aragó i a favor de la lliga proangevina 1424-28 encapçalada pel papa Martí V, i més tard al servei de Joana II de Nàpols Morta aquesta 1436, lluità a favor d’Elisabet, muller de Renat d’Anjou, i intentà de deturar els catalans a l’Abruç sovint fingí, en veure's amenaçat, que volia canviar de bàndol El 1439 prengué Pescara, Loreto i Sulmona

Professà a la Universitat de París els anys 1342, 1345, 1357 i 1358 Mantigué una estreta relació amb el també carmelità Joan Ballester, a instància del qual el papa Urbà V manà que fos promogut al magisteri El 1379 el rei Pere III el consultà respecte al cisma Compongué una exegesi del saltiri en català, així com alguns llibres de sentències, dos volums de sermons i un miserere en català

Fill segon d’ Esteve I , fou expulsat de Sèrbia 1202 pel seu germà gran Vukan, però recuperà el tron 1203 amb l’ajut bizantí Canvià l’aliança bizantina per la veneciana amb aquest fi repudià la seva muller Eudòxia, filla de l’emperador Aleix III, i es casà amb Anna, filla del dux venecià Enrico Dandolo El 1220 fou coronat rei de Sèrbia per un legat del papa Honori III

Fill de Ramon de Blanes i de Blanca de Palau Havia estat canonge de Mallorca i ardiaca de la Selva Girona Fou conseller i canceller del rei Martí l’Humà i referendari del papa Benet XIII, que acompanyà en la seva fugida d’Avinyó, el 1403 A l’estiu del 1409 féu anar Vicent Ferrer a predicar a Barcelona continuà les obres de la catedral d’aquesta ciutat

Marca el punt àlgid de la política papal medieval A partir de l’afirmació que “fora de l’Església no hi ha salvació” i de subratllar la posició del papa com a cap de l’Església, sosté que tot aquell que en rebutja l’autoritat i no se sotmet al seu poder temporal derivat del poder espiritual deixa de pertànyer a l’Església i no pot atènyer la salvació